Adrien Arcand

De Viquip??dia

Adrien Arcand (1889 - 2 d'agost de 1967), periodista i pol??tic educat a la Universitat McGill de Mont-real que es va auto-proclamar el f??hrer canadenc i que va dirigir diversos moviments pol??tics d'extrema dreta durant els anys 30 i 40.

Arcand va ser l'editor d'un bon nombre de publicacions antisemites durant aquest per??ode de temps, entre elles Le Goglu, Le Miroir i Le Chameau, en el qual va estar finan??at en secret pel l??der del Partit Conservador Canadenc, Richard Bedford Bennett (elegit primer ministre del Canad?? de 1930 a 1935). El 1934 va fundar el Parti national social chr??tien (Partit nacional social cristi??), d'ideologia anticomunista i partidari de deportar els jueus canadencs a la Badia de Hudson, idea que li va donar el seu amic Henry Hamilton Beamish, feixista provinent de la Rod??sia brit??nica que ja havia proposat d'enviar els jueus a Madagascar. Fins i tot despr??s d'iniciar aquesta campanya pol??tica, Bennett va nomenar Arcand organitzador de les eleccions al Quebec en secret a temps per a les eleccions federals de 1935.

El 1938 Arcand fou elegit membre del partit federalista i feixista National Unity Party of Canada (Partit de la Unitat Nacional del Canad??), nascut de la fusi?? del seu Parti National Social Chr??tien amb el Canadian Nationalist Party de les prov??ncies centrals i del Nationalist Party d'Ontario (aquest darrer aparegut de la uni?? dels Toronto Swastika Clubs de comen??aments dels anys 30).

Arcand, personatge angl??fil i de fortes opinions federalistes, va ser subvencionat en secret per Lord Sydenham de Combe, ex-governador de Bombai i simpatitzant feixista del Partit Conservador Brit??nic. Tamb?? mantingu?? correspond??ncia amb Arnold Spencer Leese, cap de The Imperial Fascist League. Menyspreava el moviment independentista del Quebec i volia transformar el Canad?? en un estat centralitzat en el marc de l'Imperi Brit??nic.

El 30 de maig de 1940 va ser arrestat a Mont-real per "atemptar contra l'estat" i fou empresonat durant tota la Segona Guerra Mundial ja que se'l veia com una amena??a. El govern va il??legalitzar el seu partit, aleshores reanomenat National Unity Party. Durant el seu internament, s'asseia en un tron fet per altres presoners i feia discursos sobre el seu futur govern del Canad?? quan Hitler el conquer??s.

Arcand es va presentar a les eleccions per a la Cambra dels Comuns del Canad?? en dues ocasions. Malgrat la seva impopularitat entre la major part de la poblaci?? del Quebec en el per??ode posterior de la guerra, va aconseguir un segon lloc, amb el 29% del vot total, quan es va presentar com a candidat del partit National Unity al comtat de Richelieu-Verch??res i el 39% en la seva candidatura com a Nacionalista al districte electoral de Berthier???Maskinong?????delanaudi??re a les eleccions de 1953.

Arcand mai va negar la seva admiraci?? per Adolf Hitler, i durant els anys 60 va ser el mentor d'Ernst Z??ndel, negacionista de l'Holocaust i propagandista neonazi.

El 14 de novembre de 1965 va fer un discurs al centre Paul-Sauv?? de Mont-real davant de 900 persones de tot Canad?? en el qual (segons els diaris La Presse i Le Devoir) va agrair Pierre Trudeau, membre liberal del parlament a Mont Royal aleshores recentment electe, i l'ex-l??der conservador George Drew per haver-lo defensat durant el seu empresonament. Tant Trudeau com Drew van negar haver defensat mai Arcand, sin?? el dret a la llibertat d'expressi?? fins i tot per als feixistes. Trudeau m??s endavant tamb?? va haver de negar els rumors (que romanen sense verificar) que va ser company d'Arcand en una ordre secreta relacionada amb els rosacreus.