Abel Matutes Juan
De Viquipèdia
| Abel Matutes | |
| Ministre d'Afers Exteriors | |
|---|---|
| Al càrrec | |
| 6 de maig de 1996 – 27 d'abril de 2000 | |
| Precedit per | Carlos Westendorp Cabeza |
| Succeït per | Josep Piqué i Camps |
| Comissari Europeu d'Energia | |
| Al càrrec | |
| 6 de gener de 1993 – abril de 1994 | |
| Precedit per | António Cardoso e Cunha |
| Succeït per | Marcelino Oreja |
| Comissari Europeu de Transport | |
| Al càrrec | |
| 6 de gener de 1993 – abril de 1994 | |
| Precedit per | Karel Van Miert |
| Succeït per | Marcelino Oreja |
| Naixement | 31 d'octubre de 1941 Eivissa (Illes Balears) |
| Partit polític | AP / PP |
| Professió | empresari |
Abel Matutes Juan ( Eivissa, Illes Balears 1941 ) és un empresari i polític retirat eivissenc del Partit Popular Balear, que fou Ministre d'Afers Exteriors en el primer govern de José María Aznar.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 31 d'octubre de 1941 a la ciutat d'Eivissa. Va estudiar dret i ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, esdevenint posteriorment professor d'economia política i d'hisenda pública d'aquesta mateixa universitat. Professor honorari de la Universitat de Buenos Aires i Doctor honoris causa per les universitats de Santiago de Xile i l'Autònoma de Madrid, també és membre honorari de l'Academia Filipina de la Lengua Española.
L'any 1997 fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
[edita] Activitat empresarial
Al llarg de la seva vida ha estat president de la Companyia Hotelera "Hoteles Matutes" i de l'Agrupació Hotelera Doliga. Així mateix fou el director i president de la "Banca Abel Matutes".
[edita] Activitat política
[edita] Política espanyola
Inicià la seva activitat política sent alcalde franquista d'Eivissa el 1970 com a membre de Reforma Democrática, partit aliat amb Aliança Popular (AP), càrrec que ocupà fins el 1971.
Fou elegit senador al senat en les primeres eleccions democràtiques celebrades a l'Estat Espanyol el 15 de juny de 1977, repetint en el càrrec en les eleccions generals de 1979. El 18 de desembre d'aquell mateix any fou escollit vicepresident d'AP.
En les eleccions generals de 1982 fou escollit diputat al Congrés per la circunscripció de les Illes Balears, abandonant el seu escó el gener de 1986.
[edita] Política europea
El 1986 abandonà la política espanyola al ser nomenat membre de la Comissió Delors a l'entrada d'Espanya a la Unió Europea. Així entre 1986 i 1988 fou nomenat Comissari Europeu de Crèdit i Inversions; entre 1989 i 1992 fou nomenat Comissari Europeu de relacions amb el Mediterrani i Llatinoamèrica; i entre 1993 i l'abril de 1994 Comissari Europeu de Transport i Energia. Durant la seva gestió en la Comissió Europea va iniciar amb un procés de capacitació del gabinet d'aquest organisme per a crear mecanismes de diàleg, evitant frecs polítics entre els diferents representants[1].
Abandonà la seva responsabilitat en l'última comissió Delors per esdevenir eurodiputat al Parlament Europeu en les eleccions europees de 1994, esdevenint el President de la Comissió d'Assumptes Exteriors, Seguretat i Política de Defensa entre aquell any i 1996.
[edita] Retorn a la política espanyola
Amb la victòria de José María Aznar en les eleccions generals de 1996 fou nomenat en la formació del seu primer govern Ministre d'Afers Exteriors. Durant la seva gestió com a Ministre d'Afers Exteriors va realitzar una visita oficial a Cuba, la qual cosa va constituir un fet històric ja que seria el primer gest d'acostament entre el govern espanyol i el règim cubà. Posteriorment l'illa seria visitada per Miguel Ángel Moratinos, successor de Matutes, apostant per una restitució paulatina de les relacions entre ambdós països[2]. Referent a això Matutes va lloar la gestió del PSOE al donar continuïtat al projecte iniciat amb la illa malgrat ser d'un partit històricament contrari.[3].
[edita] Referències
- ↑ Diaz Pardo, Joaquín La cultura del diálogo en la Comisión Europea
- ↑ La Vanguardia España apuesta por Cuba en un momento clave para la isla
- ↑ Xornal Los caminos de España y Cuba
[edita] Referències
- (castellà) Informació d'Abel Matutes al Senat espanyol
- (castellà) Informació d'Abel Matutes al Portal del Parlament Europeu
| Precedit per: Christopher Tugendhat |
Comissari Europeu de Crèdit i Inversions 1986 – 1989 |
Succeït per: Leon Brittan |
| Precedit per: Claude Cheysson |
Comissari Europeu de relacions amb el Mediterrani i Llatinoamèrica 1989 – 1993 |
Succeït per: Manuel Marín |
| Precedit per: Karel Van Miert |
Comissari Europeu de Transport 1993–1994 |
Succeït per: Marcelino Oreja |
| Precedit per: António Cardoso e Cunha |
Comissari Europeu d'Energia 1993 – 1994 |
|
| Precedit per: Carlos Westendorp Cabeza |
Ministre d'Afers Exteriors d'Espanya 1996 – 2000 |
Succeït per: Josep Piqué i Camps |
