Èter (element)
De Viquipèdia
El cinquè element clàssic ha rebut diversos noms: èter (en grec: αἰθήρ), idea (ίδέα), quintessència, o hieron (ίερόν, "allo diví").
Segons la ciència antiga i medieval, a més dels quatre elements terra, aigua, aire i foc, que composaven el món sublunar, hi havia l'èter que omplia l'univers més enllà de l'esfera terrestre.
Taula de continguts |
[edita] Orígens
[edita] Mitològics
En grec homèric la paraula èter (æther) significa "aire pur i fresc" o "cel clar", i segons la mitologia grega era l'essència pura que respiraven els déus de forma anàloga a com els humans respiraven l'aire (aer). L'èter també es personificava com una deitat primoridial, Èter, fill d'Èreb i de Nix.
[edita] Filosòfics
Després de que Empèdocles (vers 450 aC) establís que el cosmos estava format per quatre "arrels" (foc, aire, aigua i terra), Plató (427-347 aC) va desenvolupar aquesta visió en el seu diàleg Timeu, en el que tracta sobre l'estructura física de la natura.
Segons el sistema concebut per Plató, la matèria es dividia en àtoms amb la forma dels sòlids geomètrics regulars (que en honor seu reben el nom de sòlids platònics) que havien descobert els Pitagòrics. D'aquesta manera, els àtoms de foc tindrien forma de tetràedre, l'aire d'octàedre, l'aigua d'icosàedre, i la terra de cub.
Com que els Pitagòrics havien identificat cinc sòlids geomètrics regulars, Plató va suposar l'existència d'un cinquè element amb la forma de dodecàedre. Plató va anomenar idea (ίδέα, idea) o "alló diví" (ίερόν, hieron) a aquest el cinquè element.
Segons la concepció d'Aristòtil (384-322 aC) els quatre elements sublunars estaven subjectes a canvi i es movien en línea recta, mentre que a les regions celestials no s'hi observava canvi i els cossos es movien en cercles.
A la quintessència, que Aristòtil va anomenar èter, no li atribuïa cap de les qualitats fonamentals dels altres elements: no era no calenta ni freda, no seca ni humida. La visió aristotèlica va continuar vigent durant la resta de l'Edat Antiga i gran part del període medieval.
[edita] Llegat
El concepte de l'èter ha continuat vigent encara després de que la ciència moderna descartés l'antiga teoria dels cinc elements. Abans del desenvolupament de les teories modernes de l'electromagnetisme, molts científics anomenaven èter lumínic al medi teòric a través del qual les ones de la llum es podien propagar. Tant Newton com Maxwell van partir d'aquest cinquè element clàssic per desenvolupar els seus models.
El resultat negatiu de l'experiment Michelson–Morley el 1887 va portar el descrèdit a la teoria del model d'èter. Einstein la va descartar, en un argument basat en la navalla d'Occam, ja que la seva teoria crepuscular de la llum i diversos experiments sobre la relativitat general havien fet innecessària l'existència d'una substància que omplís les parts buides de l'univers. Més tard, però, el matiex Einstein en va recuperar la necessitat en un comentari a la seva teoria de la relativitat: "d'acord amb la teoria feneral de la relativitat un espai sense èter és impensable".
|
|
|
|---|---|
| Aire • Foc • Aigua • Terra Èter |
|
| Filòsofs | Tales • Anaxímenes • Xenòfanes • Heràclit • Empèdocles • Plató • Aristòtil |
