Xenòfanes de Colofó

De Viquipèdia

Xenòfanes de Colofó (Xenophanes, Ξενοφάνης) (vers 570 aC-475 aC) fou un poeta i filòsof grec nadiu de Colofó.

És esmentat als escrits d'Heràclit i Epicarm, mentre als seus escrit esmenta a Tales de Milet, Epimènides i Pitàgores. A una de les seves elegies esmenta la invasió persa com un esdeveniment del seu temps, però probablement es refereix a l'expedició d'Harpagos a les ciutat gregues d'Àsia després del 546 aC. En tots cas la seva cronologia es força incerta, però el més probable es que visqués principalment a la segona meitat del segle VI aC.

Va sortir de la seva ciutat natal als 25 anys com exiliat polític i va viure 67 anys a Grècia o Sicília (a les colònies jòniques de Zancle i Catana) ; va composar una de les seves elegies amb 92 anys; va viure algun temps a Elea o Vèlia, una colònia focea (a la fundació de la qual va dedicar un cant). Un poema didàctic anomenat "Sobre la natura" és esmentat per alguns escriptors. Se li van atribuir escrits històriques, i poemes iàmbics i síl·lids. Eusebi l'anomena poeta tràgic però sembla que considerava aquesta poesia com una branca de la poesia elegíaca.

Fou considerat el originador de la filosòfica eleàtica sobre la unitat de l'ésser. Ridiculitza l'antropomorfisme d'Homer i Hesíode. Proclama l'existència d'un Déu únic, etern, immòbil, intel·ligent, omnipotent i que no s'assembla en res als éssers humans, d'on en dedueix que en el coneixement humà no hi ha certesa, tot són opinions: "allò cert no ho ha sabut mai cap home, ni ho sabrà". Pel que fa a la natura, afirma que el primer principi de totes les coses (arjé) és la terra (o el fang): tot es destrueix periòdicament tornant al fang primitiu, d'on tornen a sortir indefinidament, però l'ésser roman sempre en la mateixa unitat immutable.

En la Escola d'Elea (la primera en afirmar en la filosofia la unitat de l'ésser), hi ha com a membres, apart del mateix Xenòfanes (aparent fundador), Parmènides (principal membre), Zenó d'Elea i Melissos.