Vèlia

De Viquipèdia

Aquest article tracta sobre la ciutat de la Magna Grècia. Per a altres significats, vegeu «Elaea».

Vèlia

Vèlia (grec Elea o Hyele, llatí Velia) fou una ciutat de la Magna Grècia, una de les principals colònies gregues d'Itàlia a la vora de la mar Tirrena, entre Posidònia i Pixos. El seu primer nom fou Hyele i sembla, segons Estrabó i Diògenes Laertios que mes tard es va canviar a Elea, però a les monedes apareix com Hyele. Elea sembla derivar d'una font de la ciutat, mentre el nom original hauria derivar del riu Hales, a la vora del qual era la ciutat, i que es escrit con Elees per Estrabó, però també podria venir de la paraula "hele" (maresma).

[edita] Història

Fou una colònia de Focea derivada d'una expatriació voluntària per evitar quedar sota domini persa al temps de la conquesta de Jònia pel general Harpagos (544 aC). Els emigrants es van establir a Alàlia (Còrsega), colònia que els foceus havien fundat vint anys abans. Enfrontats a etruscs i cartaginesos els grecs d'Alàlia foren derrotats en una batalla naval i la colònia va entrar en decadència (abans es pensava que els habitants se'n havien anat, però ara se sap que només va marxar una part i el final d'Alàlia es va produir mes tard). Els emigrants d'Alàlia es van establir en part a Massàlia i en part a Rhegium, però els que van anar a aquesta ciutat en van sortir al cap d'un temps i van fundar Hyele a la costa de Lucània. La fundació no està datada però fou vers el 540 aC.

Al cap d'un temps de treball la ciutat, dedicada al cultiu de la terra i al comerç, es va fer prospera. S'han trobat moltes monedes de plata, i fou seu d'una escola de filosofia, però de la seva història interna no es coneix gairebé res. Estrabó diu que era coneguda pel seu bon govern; se sap que Parmènides li va donar un codi de lleis que els magistrats juraven anualment. Un deixeble de Parmènides, anomenat Zenó, fou assassinat per Nearcos o Diomedó que es va proclamar tirà, però la tirania fou temporal. Estrabó informa que els eleans van guanyar en un enfrontament amb Posidònia però no sabem de que es tractava; també va derootar als lucanis. L'escola de filosofia eleàtica fou fundada per Xenòfanes de Colofó, nascut a Colofó i establert a la ciutat, i que fou continuada per Parmènides, autor del codi de lleis, i després per Zenó, ambdós nascuts a la ciutat; natural de la ciutat es creu que podé ser també Leucipos, fundador de la teoria atòmica, al que altres fan natural d'Abdera o de Melos. Els atomistes (del grec atomos = indivisible) pensaven que el moviment existia en si mateix mentre els eleàtics no acceptaven el moviment com a realitat sinó com a fenomen.

No se sap quant, però aviat, la ciutat es va fer aliada de Roma. Ciceró l'anomena ciutat federada i a la segona guerra púnica va contribuir amb la seva quota a la flota romana.

Va rebre la franquícia romana en virtut de la llei Júlia el 90 aC. Sota domini romà va continuar essent una ciutat prospera i que es destacava pel seu clima suau i saludable. P. Emili hi va viure per causa de la salut, i Horaci es va interessar per la ciutat com a substituta de Baiae. Trebatius, amic de Ciceró, hi va tenir una vila. No s'esmenta durant la resta del Imperi i ja no apareix als Itineraris però va seguir existint. Al Liber Coloniarum apareix com una de les prefectures de Lucània i com a municipi, categoria que també es coneix per inscripcions trobades.

Al segle V era seu d'un bisbat i encara ho era el 599. Probablement no va desaparèixer fins al segle IX degut a les incursions dels sarrains.

A l'edat mitjana es va construir al lloc una fortalesa que es va dir Castell‘ a Mare della Brucca. Les ruïnes de la ciutat son al seu entorn a uns tres km de la desembocadura del riu Alento (antic Hales) on es forma una espaiosa badia entre la punta Porticello (prop d'Ascea) i el cap Monte della Stella. Queden part de les muralles i alguns edificis ensorrats a mes del aqüeducte i cisternes.