Xoses
De Viquip??dia
| Xoses | |
|---|---|
 |
|
| Nelson Mandela ??s un fam??s xosa. | |
| Poblaci?? total | 7.9 milions (2001 est)1 |
| Territoris amb poblaci?? significativa | Cap Oriental: 5.4 milions Cap Occidental: 1.1 milions |
| Llengua | Xosa (molts tamb?? parlen angl??s o afrikaans) |
| Religi?? | Animisme, cristianisme |
| Grups ??tnics relacionats | Bantu, nguni, basotho, zulus, khoisan |
Els xoses (IPA [??k????o??sa]) s??n un poble de parla xosa, una llengua nigerocongolesa i que viu al sud-est de l'actual Sud-??frica. Es dividien en els grups principals xosa, tembu i pondo, mentre que els xosa pr??piament dits se sotsdividien en les tribus gcaleka, ngqita, ndlamba, dushane, qaye i gqunkhwabe. Formaven clans patrilinials, eren pol??gams i practicaven la circumcisi??.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
Els xosa pertanyen al grup nguni, que es creu que va baixar des de Kenya vers el 1500 amb d'altres pobles bantu. El nom cafre (de kafir) els fou donat pels ??rabs amb qu?? tingueren contacte en el segle XVII.
Segons els xoses, tamb?? eren descendents d'un avantpassat com??, Zuide, qui cap el 1500 aproximadament es va establir al Nord de l???actual Sud-??frica. Aquest va tenir tres fills, Tembu, fundador dels tembu, Xosa, dels xoses, i Mponda, dels mponda i mpondumisi. El fill de Xosa fou Togush i la seg??ent divisi?? arrib?? amb el des?? descendent, Palo (vers el 1780), que tenia tres fills:
- Galeka, qui va tenir com a descendents Klanta, Hinza i Kreli (1851), cap dels galeka, establits entre els rius Bashee i Umtata
- Omlao, amb el seu fill Ngquika (1817) i el seu net Sandeli (1846), cap dels ngquika, a les muntanyes Amatola.
- Rarabe, amb els seus dos fills, Mbalu, cap dels mbalu, i Ndhlamle, dels ndhlamle.
El nom de xosa el van rebre com a ep??nim d'un dels fills de Zuide, i que fou cabdill pel 1530.
El 1686 es produ?? el primer contacte entre els xosa i els n??ufrags d'un vaixell neerland??s, per?? es produ??ren enfrontaments entre els xosa i els b??ers per la q??esti?? del ramat, puix que els b??ers, de costums europeus, marcaven el ramat i el deixaven pasturar sol. Els xosa, que tenien com a costum deixar un pastor que el vigil??s, interpretaven aquest fet com que el ramat era abandonat i que se'l podien quedar. Tamb?? foren visitats pels brit??nics Barrow el 1796 i Lichtenstein el 1805.
El 1780 el cabdill xosa Palo s'enfront?? als b??er per la q??esti?? de les terres i del ramat en la Primera Guerra Cafre. M??s tard, Galeka fou considerat com a rei dels xoses (tant del grup com de tots en conjunt). Fonien el coure i el ferro i els inkose eren els cabdills hereditaris de les principals faccions (xoses, tembu, mpande i fingo). Tamb?? rendien culte als manes familiars amb complicats rituals, i els umkumkani o inkosi-enkulu eren cabdills menors.
Cap el 1811 intentaren ocupar el Zuurveld, per?? foren atacats per Graham, qui els oblig?? a retrocedir. El 1817 el governador de la Col??nia del Cap, Somerset, reconegu?? Ngquika com a rei de tots els xhosa, encara que Hinza era el cabdill m??s important. Fins a la seva mort el 1828 fou considerat com a rei dels xoses pels brit??nics, que li donaren suport el 1818 quan fou atacat per Hinza i Ndhlamble, que es negaren a recon??ixer-lo. Aquest fet va culminar el 22 d'abril del 1819 quan el profeta Makanna atac?? Grahamstown, defensada per Wiltshsire. Finalment ven??uts, hagueren de cedir als brit??nics les terres de Koenap, Kei i Grootvis.
A la mort de Ngquika el 1828 fou reconegut rei pels brit??nics Macomo, qui va regnar fins a la seva destituci??. El 1833 fou reconegut com a rei Tyali, per?? l'11 de desembre del 1834 se li revoltaren Xexo i Macomo amb 10.000 guerrers. Foren ven??uts pel coronel Smith i el 17 de setembre del 1835 els anglesos ocuparen el territori fins el riu Kei. L'u de mar?? del 1846 es produ?? una revolta tembu i gaika, per?? foren ven??uts el 7 de juny del 1847 a Gwanju. Tanmateix, el cabdill, Sandeli, no es va sotmetre fins el 1848.
Cap el 1841 s'establ?? una escola mixta de missioners entre els xosa a Lovedab, alhora que tamb?? es produeix un cert mestissatge entre xoses i b??ers. Tanmateix, l'octubre del 1850 els anglesos intentaren destituir Sandeli despr??s de sentir rumors d'una revolta general. Aquest es neg?? i el 24 de desembre rebutj?? les tropes del coronel Mackinnon alhora que atac?? Fort Cox. El 1852 Henry Smith fou substitu??t per Cathcart i venc?? i sotmet?? Kreli. Mes tard, Sandeli tamb?? se sotmetria.
El 1856 es produiria un darrer acte de rebel??li??. Dirigits per l'endev?? Mhlakiza i la profetessa Nogquanse immolaren llur ramat als d??us com a acte de purificaci?? per tal que els ajudessin a expulsar els blancs de llurs terres. Com a resultat es produ?? una forta fam que va fer reduir el nombre de xoses de 100.000 a 40.000 individus.
Aixafada aix?? la resist??ncia, el 1865 tota la prov??ncia anomenada Cafreria fou annexada a Col??nia del Cap, llevat Fingoland, que fou annexada el 1879, i Tembuland, que no ho fou fins el 1884. El 1877 es produ?? una guerra civil entre els fingo i els galeka. Alhora, el cabdill xosa Seevakumi s'enfront?? als b??ers al Transvaal, que van arrabassar unes 15.000 vaques i 20.000 xais als galeka.
El seu territori fou posat sota la jurisdicci?? de la Col??nia del Cap i s'hi obriren escoles colonials, encara que alguns territoris tribals, com el Transkei, va rebre certa autonomia sota un cabdill el 1896. Molts d'ells participarien en la fundaci?? el 1912 del Congr??s Nacional Afric??, que acabarien dominant. Altres, per??, com Kaiser Matanzima col??laborarien amb el r??gim de l'apartheid, que va constituir al seu territori els bantustans de Transkei i Ciskei.
[edita] Xoses importants
Nelson Mandela ??s un xosa del grup tembu. Altres xoses importants han estat: Amampondo ??? Stephen Biko ??? Fats Bookulane ??? Brenda Fassie ??? Ken Gampu ??? Chris Hani ??? General Bantu Holomisa ??? Archibald Campbell Jordan ??? John Kani ??? Winnie Madikizela-Mandela ??? Miriam Makeba ??? Govan Mbeki ??? Thabo Mbeki ??? S.E.K. Mqhayi ??? Victoria Mxenge ??? Bongani Ndodana ??? Bulelani Ngcuka ??? Makhaya Ntini ??? Winston Ntshona ??? Percy Qoboza ??? Walter Sisulu ??? Robert Sobukwe ??? Enoch Sontonga ??? Oliver Tambo ??? Zwelithini Tunyiswa ??? Desmond Tutu ??? Ashley Buti ??? St John Page Yako ??? Dr. George Clark
[edita] Refer??ncies
- Resultats del cens sud-afric?? de 2001
- Reader, J., 1997. ??frica: A Biography of the Continent, Vintage Books, Nova York, NY, United States of America.jkadfgl;uh;lpuylaerpgh
- Kaschula, Russell The Heritage Library of African People: Xhosa, New York: The Rosen Publishing Group, Inc., 1997.
[edita] Enlla??os externs
| Grups ??tnics a Sud-??frica |  |
|
|---|---|---|
| Afrikaner??? Anglo-Africans??? Asi??tics??? Boixim????? Cape Coloured??? Cape Malay ??? Coloured??? Griqua ??? Ndebele ??? Sotho ??? Tsonga ??? Swazi??? Tswana ??? Venda ??? Xoses ??? Zulus | ||
