Xosa

De Viquipèdia

xosa isiXhosa
Pronunciació:	AFI:
Altres denominacions:	xhosa
Parlat a:	Sud-àfrica
Regió:	Àfrica austral
Parlants:	> 7,9 milions
Rànquing:
Classificació genètica:	Llengües nigerocongoleses Llengües atlàntico-congoleses Llengües volta-congoleses llengües benue-congo llengües bantuides nguni xosa
estatus oficial
Llengua oficial de:	Cap Oriental, Cap Occidental
Regulat per:	-
codis de la llengua
ISO 639-1	xh
ISO 639-2	xho
ISO/FDIS 639-3	{{{iso3}}}
SIL	xho
{{{mapa}}}
vegeu també: llengua

El xosa o xhosa (IPA: [ˈkǁʰoːsa], en xosa isiXhosa) és una llengua nigerocongolesa parlada pels xoses, un dels pobles dominants de Sud-Àfrica. Hom creu que la parlen 7.900.000 individus, el 18 % de la població sudafricana. És una de les vuit llengües oficials de Sud-àfrica. És parlada per aproximadament 7,9 milions de persones, un 18% de la població sudafricana. El nom de la llengua, "xosa", comença amb un clic consonàntic, tret característic de la llengua

[edita] Història

El nom xosa es refereix a un dels seus caps llegendaris. Els membres del grup ètnic que parla xosa es refereixen a si mateixos com a amaXhosa i anomenen la seva llengua isiXhosa. Gairebé totes les llengües amb clics consonàntics sone llengües khoisànides i la presència d’aquests clics en el xosa demostra la forta interacció històrica amb els veïns khoisànids. El nom xosa vol dir en khoisan "els homes enfadats".

[edita] Distribució geogràfica

La llengua representa la branca més sudoccidental de la subfamília Nguni de les llengües bantu. El xosa és parlat com a llengua nadiua a Sud-àfrica, principalment a la província de Cap Oriental. El nom zulu per a aquesta província és KwaXhosa, que voo dir 'llar dels xoses' (KwaZulu té el significat corresponent - 'llar dels zulus'). El xosa també és parlat al Cap Occidental - inclosa Ciutat del Cap – i a Johannesburg. El xosa és la segona llengua més parlada arreu de Sud-àfrica.

Províncies sudafricanes on el xosa és parlat de manera significativa per la població

[edita] Dialectes

Endemés de ser mútuament intel·ligible amb el zulu i molt relacionat amb les llengües bantu, el xosa té nombrosos dialectes. Hi ha un debat acadèmic sobre una exacta divisió dialectal. Els dialectes reconeguts actualment són: (original) xhosa, ngqika (considerat "standard"), bhaca, mpondo, gcaleka, mfengu, thembu, bomvana, i mpondomise.

[edita] Llengua

[edita] Consonants

El xosa és ric en clics, en total n'hi ha 15. Aquesta taula mostra els fonemes consonàntics de la llengua, segons la pronunciació en IPA a l’esquerra, i l'ortografia a la dreta:

		Labial	Dental / Alveolar		Postalveolar / Palatal	Velar	Glotal
		Labial	Central	consonant lateralLateral	Postalveolar / Palatal	Velar	Glotal
Clic	pla		[kǀ] c	[kǁ] x	[kǃ] q
	aspirada		[kǀʰ] ch	[kǁʰ] xh	[kǃʰ] qh
	sonora		[ɡǀʱ] gc	[ɡǁʱ] gx	[ɡǃʱ] gq
	nasal		[ŋǀ] nc	[ŋǁ] nx	[ŋǃ] nq
	sonora nasal		[ŋǀʱ] ngc	[ŋǁʱ] ngx	[ŋǃʱ] ngq
Plosiva	ejectiva	[p’] p	[t’] t		[tʲ’] ty	[k’] k
	aspirada	[pʰ] ph	[tʰ] th		[tʲʰ] tyh	[kʰ] kh
	sonora	[bʱ] bh	[dʱ] d		[dʲʱ] dy	[ɡʱ] g
	implosiva	[ɓ] b
Africada	ejectiva		[ʦ’] ts		[ʧ’] tsh	[kx’] kr
	aspirada		[ʦʰ] ths		[ʧʰ] thsh
	sonora				[ʤʱ] j
Fricativa	muda	[f] f	[s] s	[ɬ] hl	[ʃ] sh	[x] rh	[h] h
Fricativa	sonora	[v̤] v	[z̤] z	[ɮ̈] dl		[ɣ̈] gr	[ɦ̤] hh
Nasal	sonora	[m] m	[n] n		[nʲ] ny	[ŋ] n’
Nasal	sonora	[m̤] mh	[n̤] nh		[n̤ʲ] nyh
Aproximant	sonora			[l] l	[j] y	[w] w
Aproximant	sonora			[l̤] lh	[j̈] yh	[w̤] wh

Hi ha dues consonants addicionals, [r] i [r̤], Ambdues es pronuncien com a r.

[edita] Literatura

La producció literària es va potenciar des del 1884, quan es va editar el diari en xosa Imwo Zabantsundu. Els autors més destacats, molts d'ells activistes polítics en contra de l'apartheid, han estat Samuel Edward Kruse Mqhayi (1875-1945) amb els poemes Ityala lama wele (El procés dels bessons, 1012), Imihobe namibongo (Cant de lloança, 1927), l’autobiografia U Mqhayi wase Ntabozuku (Mqhayui de Mont Glòria, 1912), Inauzu (Guany), Ulimo (agricultura) i U don jadu (Qualsevol temps, 1933); James Ranisi Jolobe (1902-1976) amb Um yezo (Un hort, 1936), Uzagula (1923), A mavo (Impressions personals, 1951) i Poems of an African (1946); Archibald Campbell Jordan (1906) amb Ingqumbo Yeminyana (La còlera dels avantpassats, 1939); M. A. P. Ngani, amb Abantwana bethu; Davidson Don Tengo Jabavu (1885-1959) amb E Jerusalem, E America, imbumba yama nyama (1953), Isithuko (Insult, 1954) i Izidunsulwana (Monticles, 1948); H. H. Ndawi, J. Solelo, W. B. Rubasana i Guybon Bundlwana Sinxo (1902-1962) amb les novel·les Unomsa (1922), Ufundisi (Ministeri de religió, 1927), el poema Thoba sikutyeli (Vine i deixa que t'expliqui, 1932) i el drama Imfene da Debeza (Babuí de Debeza, 1925); i T. B. Soqa, autor d' Intlato ka xhosa (La vida dels xoses).

[edita] Enllaços externs

Existeix una edició en xosa de la Viquipèdia

Llengües oficials a Sud-àfrica
Afrikaans • Anglès • Ndebele • Sotho del nord • Sotho • Swati • Tsonga • Tswana • Venda • Xosa • Zulu