Zulu
De Viquip??dia
|
isiZulu |
|
|---|---|
| Pronunciaci??: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Sud-??frica , Swazil??ndia, Malawi |
| Regi??: | ??frica austral |
| Parlants: | > 10 milions |
| R??nquing: | |
| Classificaci?? gen??tica: | Lleng??es nigerocongoleses Lleng??es atl??ntico-congoleses |
|
|
|
| Llengua oficial de: | KwaZulu-Natal, Durban, Johannesburg |
| Regulat per: | - |
|
|
|
| ISO 639-1 | zu |
| ISO 639-2 | zul |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | zul |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu tamb??: llengua | |
El zulu (en zulu, isiZulu) ??s una llengua africana de la divisi?? nguni del grup bantu, parlada pels membres del poble zulu.
El parlen uns 10 milions de persones, que en un 95% viuen a Sud-??frica, on es troba entre les 11 lleng??es africanes oficials des de 1994 i on el parla el 25% de la poblaci??. S'ensenya en zulu en l'educaci?? prim??ria i secund??ria. S'hi editen llibres i revistes.
Taula de continguts |
[edita] Distribuci?? geogr??fica
La llengua ??s parlada a la prov??ncia de KwaZulu-Natal (81% dels habitants), Mpumalanga (26%) i Gauteng (21%). Tamb?? ??s parlat a altres pa??sos africans, com Lesotho i Swazil??ndia. Les lleng??es ndebele, parlada a Zimbabwe, swazi i la parla nguni de Malawi s??n for??a properes al zulu. El xosa, llengua predominant al Cap Oriental, i el zulu s??n m??tuament intel??ligibles.
[edita] Gram??tica
El 1859 va apar??ixer la primera gram??tica de la llengua zulu.
Actualment la instituci?? encarregada de regular la llengua escrita ??s el Zulu Language Board" (Institut de la Llengua Zulu) de KwaZulu-Natal.
[edita] Fonologia
- Hi ha 7 sons voc??lics: els 5 fonemes simples [a], [e], [i], [o], [u], a m??s de la e neutra i la o oberta que s??n semblants a les del catal?? oriental.
- Dues semivocals ([w], [j]).
- En les consonants s??n caracter??stics del zulu els 15 sons aspirats o nasalitzats anomenats clics.
- ??s una llengua tonal, cosa que implica que el significat d'una paraula dep??n del to en qu?? es pronuncia.
[edita] Alguns aspectes gramaticals
- L'ordre de la frase ??s: subjecte + verb + complement.
- El substantiu consta de prefix i arrel: hi ha 15 prefixos diferents, 13 dels quals s'usen actualment i els altres dos s??n de la llengua antiga. El plural s'expressa amb un prefix, per exemple: inja "gos" ??? izinja "gossos".
- Verb:
- En el temps present, els verbs regulars acaben en -a: sebenza "treballo".
- En el temps passat, el verb acaba en -e: umlimi ulime izinsimu "El llaurador conre?? els camps".
- El futur s'indica amb la part??cula zo dins del verb: Abafundi bazofunda amabhuku "Els estudiants llegiran els llibres".
[edita] Llibres
- Doke, C.M. (1947) Text-book of Zulu grammar. London: Longmans, Green and Co.
- Wilkes, Arnett, Teach Yourself Zulu. ISBN 0-07-143442-9
- Nyembezi, C.L.S. (1957) Learn Zulu. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0237-1
- Nyembezi, C.L.S. (1970) Learn More Zulu. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0278-9
- Doke, C.M. (1958) Zulu-English Vocabulary. Johannesburg: Witwatersrand University Press. ISBN 0-85494-009-X
- Dent, G.R. and Nyembezi, C.L.S. (1959) Compact Zulu Dictionary. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0760-8
- Dent, G.R. and Nyembezi, C.L.S. (1969) Scholar's Zulu Dictionary. Pietermaritzburg: Shuter & Shooter. ISBN 0-7960-0718-7
- Doke, C.M. (1953) Zulu-English Dictionary. Johannesburg: Witwatersrand University Press. ISBN 1-86814-160-8
[edita] Enlla??os externs
[edita] Gram??tiques
[edita] Diccionaris
[edita] Diaris
[edita] Literatura i cultura
| Lleng??es oficials a Sud-??frica |  |
|
|---|---|---|
| Afrikaans ??? Angl??s ??? Ndebele ??? Sotho del nord ??? Sotho ??? Swati ??? Tsonga ??? Tswana ??? Venda ??? Xosa ??? Zulu | ||
