Xavier Hernández i Creus
De Viquipèdia
| Xavi | ||
 |
||
| Informació personal | ||
|---|---|---|
| Nom complet | Xavier Hernàndez i Creus | |
| Data de naixement | 25 de gener del 1980 | |
| Lloc de naixement | Terrassa, (Catalunya) | |
| Alçada | 1'70 m. | |
| Pes | 69 kg. | |
| Informació del club | ||
| Club actual | FC Barcelona | |
| Número | 6 | |
| Posició | Centrecampista | |
| Clubs professionals | ||
| Anys | Club | PJ (gols) |
| 1998- | FC Barcelona | 245 (20) |
| Selecció nacional | ||
| 2000- 1998- |
 Espanya Catalunya |
47 (4) 7 (2) |
Xavier Hernández i Creus, conegut com "Xavi", és un futbolista català nascut a Terrassa (Vallès Occidental) el 25 de gener de 1980.
Futbolista de gran classe, juga de centrecampista organitzador o mig centre, amb una excel·lent visió de joc, una ràpida passada en curt i un bon xut que li ha servit per a marcar no pocs gols, alguns de gran importància. Ha estat considerat el successor natural de Josep Guardiola, encara que ha aconseguit fer oblidar les comparacions amb un joc més horitzontal.
Ha desenvolupat tota la seva carrera esportiva al FC Barcelona, club al que va arribar el juliol de 1991, quan només tenia 11 anys.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va debutar al primer equip el 19 d'agost de 1998, de la mà de l'entrenador Louis van Gaal, amb motiu del partit d'anada de la Supercopa d'Espanya davant el Reial Mallorca. En el partit del seu debut va ser titular i va fer un gol. Durant la temporada 1998-1999 va anar alternant les seves actuacions amb el Barcelona B i amb el primer equip. Va debutar en la Primera Divisió el 3 d'octubre de 1998 al partit València CF 1-3 FC Barcelona. Pocs dies abans, el 16 de setembre de 1998, s'havia produit el seu debut a la Lliga de Campions de la UEFA a Old Trafford davant el Manchester Utd.. Malgrat les seves intermitents intervencions amb els grans, va ser decisiu per a que el Barcelona es proclamés campió de Lliga en marcar un gol a camp del Valladolid que va valdre la victòria (0-1) i va ser clau per a la marxa de l'equip: el FC Barcelona era desè a la classificació i, a partir d'aquella victòria, va iniciar la remuntada amb què acabaria guanyant la Lliga. Aquella lliga va ser, per tant, el seu segon títol professional, després del Mundial sub-20 de 1999 amb la Selecció Espanyola.
En les temporades següents, Xavi es va anar guanyant una plaça definitiva a l'equip a poc a poc, alternant la seva posició amb Guardiola, fins la marxa d'aquest al Brescia al final de la temporada 2000-2001.
Assentat al centre del camp del Barça i de la selecció espanyola com a un dels millors organitzadors d'Europa, Xavi va experimentar encara una nova millora en el seu joc amb l'arribada de Frank Rijkaard a l'equip (2003-2004). L'entrenador holandès va avançar la posició de Xavi, apropant-lo a l'àrea, i va esclatar la versió més ofensiva del jugador, que va començar a participar de manera més directa i decisiva en els atacs de l'equip.
No va ser fins el 14 de maig de 2005 que Xavi va poder assaborir el seu tercer títol: el FC Barcelona es va proclamar campió de Lliga -la seva segona lliga particular-. A més a més, a l'estiu de 2005 es va proclamar campió de la Supercopa Espanyola contra el Betis; títol que repetiria un any després (20 d'agost de 2006) contra el RCD Espanyol marcant el primer gol del seu equip (3-0).
El 2 de desembre de 2005 va patir un trencament del lligament creuat anterior del seu genoll dret en un entrenament. Va estar apartat dels terrenys de joc durant cinc mesos, fins el 29 d'abril de 2006, quan va reaparéixer al partit de lliga que va enfrontar el FC Barcelona i el Cádiz CF al Camp Nou. La victòria del Barça aquell dia el va apropar a aconseguir la Lliga 2005-06 una jornada després.
El 17 de maig de 2006 es va proclamar campió de la Lliga de Campions a l'Stade de France de París. El FC Barcelona es va imposar a l'Arsenal FC anglès per 2 gols a 1, encara que Xavi no va disputar aquest partit per no haver recuperat la forma totalment després de la seva greu lesió.
[edita] Selecció espanyola
Ha estat internacional amb la selecció de futbol d'Espanya en 47 ocasions (8 de novembre de 2006). El seu debut com a internacional es va produir el 15 de novembre de 2000 al partit Espanya 1-2 Holanda.
Actualment és titular indiscutible en l'equip de Luis Aragonés. Els seus millors èxits amb la Selecció, tanmateix, no els va aconseguir amb la selecció absoluta, sinó amb la selecció sub'20: el 1999 va liderar la Selecció Espanyola que es va proclamar campiona del món al Mundial sub 20 jugat a Nigèria contra Japó (4-0), així com la que va guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics de Sydney 2000.
Amb la selecció absoluta ha participat en dos Campionats del Món: el 2002, al Campionat del Món de Corea i Japó, disputant tres partits contra Paraguai, Sudàfrica i Corea del Sud; i al 2006, al Campionat del Món d'Alemanya, prenent part a tots quatre partits del seu equip en el torneig: contra Ucraïna, Tunísia, Aràbia Saudita i França.
[edita] Palmarès
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Jocs Olímpics | |||
| Futbol | |||
| Plata | Sydney 2000 | futbol masculí | |
[edita] FC Barcelona
- 3 Copes Catalunya (2003-04, 2004-05 i 2006-07)
- 3 Lligues espanyoles (1998-99, 2004-05 i 2005-06)
- 2 Supercopes d'Espanya (2005 i 2006)
- 1 Lliga de Campions (2005-06)
[edita] Selecció espanyola
- 1 Medalla de plata als Jocs Olímpics de Sydney 2000.
- 1 Campionat del Món Sub 20 (1999)
[edita] Enllaços externs
|
|
|---|
|
1 Valdés • 3 Milito • 4 Márquez • 5 Puyol • 6 Xavi • 7 Gudjohnsen • 8 Iniesta • 9 Eto'o • 10 Ronaldinho • 13 Pinto • 14 Henry • 16 Sylvinho • 19 Messi • 20 Deco • 22 Abidal • 23 Oleguer • 24 Touré Yaya • 25 Jorquera • 27 Bojan • – Keita • – Piqué • – Martín Cáceres • Entrenador: Pep Guardiola |
