Xavier Benguerel i Llobet
De Viquipèdia
Xavier Benguerel i Llobet (Barcelona 1905-1990) va ser un escriptor català. Va rebre el 1988 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Nascut i resident al barri de Poblenou de Barcelona dins d'una família de gravadors tèxtils. El seu barri va ser l'escenari principal de moltes de les seves obres. Als cinc anys, entra a l' 'Escola de l'Aliança del Poblenou i, dels set als deu, al col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana, de Manlleu. L'orientació cristiana de la seva educació queda reflectida en alguna de les seves obres com El Testament, on a través d'una temàtica de preocupació moral, va intentar crear el gènere de la novel·la catòlica catalana. Als deu anys, ingressa a les Écoles Françaises de la Gran Via de Barcelona cosa que li permeté conéixer a fons la llengua francesa i li permeté posteriorment realitzar traduccions acurades de clàssics com La Fontaine. Als quinze anys, publica en català un conte al diari La Publicitat.
L'any 1924, amb Salvador Roca, edita la revista Poble Nou.
El 1929, debuta en la novel·la catalana amb la publicació de Pàgines d'un adolescent, que li va merèixer el premi Les Ales Esteses. El 1930, es casa amb Rosa Godó i Gabarró, amb qui té dos fills, Xavier, conegut compositor català contemporani, i Leopold, que va continuar la indústria farmacèutica iniciada pel seu pare a Xile.
El 1936, Xavier Benguerel s'encarrega d'uns serveis administratius de la Institució de les Lletres Catalanes. Durant la Guerra civil, i a les ordres del comissari de propaganda i escriptor Rafael Tasis, redactà textos propagandístics d'exaltació al combat. A l'exil·li, en els primers mesos a França, coincideix amb els escriptors Pere Calders, Mercè Rodoreda, Anna Murià, o Joan Oliver (Pere Quart), amb aquest darrer mantindrà una llarga relació epistolar i una relació d'amistat que s'acabarà refredant anys després per divergències ideològiques i d'altres tipus.
Gràcies al Servei d'Evacuació dels Refugiats Espanyols, es va embarcar cap a Buenos Aires amb destinació final a Santiago de Xile. Gràcies a alguns coneixements en farmàcia hi crea el Laboratorio Benguerel, S.L. que li proporciona grans beneficis econòmics i possibilitat de dedicar-se a la literatura de manera professional.
Durant l'exili va publicar Sense retorn i La màscara. El 1954 torna a Catalunya. El 1955 crea amb l'escriptor i editor de la seva mateixa ideologia catòlica Joan Sales El Club dels Novel·listes, on publica el primer volum de la col·lecció amb la novel·la El testament. Van seguir altres obres seves de gran èxit com Gorra de plat. El Club dels Novel·listes edita també Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Maria Aurèlia Capmany, Joan Sales, Ramon Folch i Camarasa.
El 1974 va obtenir el Premi Planeta per l'obra Icària Icària (publicada simultàniament en català i castellà) on recrea l'ambient anarquista del Poblenou abans de la guerra.
També ha conreat altres gèneres literaris, com la poesia, el teatre, el guió per a televisió i les memòries. Ha traduït Edgar Allan Poe, Paul Valéry, Pablo Neruda, Paul Verlaine, Arthur Rimbaud, Stéphane Mallarmé, Charles Baudelaire i totes les faules de La Fontaine.
Xavier Benguerel morí a Barcelona, el 19 de desembre de 1990, en plena transformació del barri obrer del Poblenou i de la façana marítima de la ciutat de Barcelona a causa dels Jocs Olímpics de 1992, transformació que ell va lamentar publicament.
L'estil de les obres de Xavier Benguerel és clàssic i de fàcil lectura. La temàtica de les seves obres incideix en els conflictes morals i en la vida quotidiana i presta especial atenció al món laboral.
