Warnant-Dreye

De Viquipèdia

Warnant-Dreye (en való Wernant-Dreye), és un antic municipi de Bèlgica, compost de dos nuclis: Warnant i Dreye. El municipi va fusionar el 1 de gener de 1977 amb el municipi de Villers-le-Bouillet. Al 2001 comptava amb 877 inhabitants. Tret d'un breu període d'industrialització a la fi del segle XIX, va romandre un poble agricultural a les terres riques d'Haspengouw.

[edita] Història

L'església de Sant Remigi a Warnant

Tot i haver-hi traces d'una ocupació als temps romans, el primer esment escrit de Warnant data de l'any 1377. A l'inici feia part del comtat de Moha, que va vendre'l al príncep-bisbe del principat de Lieja, Hug de Pierrepont a l'any 1204. Un conflicte de més de deu anys i de nombroses batalles entre el principat i el ducat de Brabant en va ser el resultat. El duc va saquejar el poble i el castell. Només després de la desfeta batalla d'Steppes al 1213, el duc va reconèixer els drets del principat però va durar fins als 1229 fins que va ratificar l'acord.

Després de la guerra, el senyor local va decidir de construir un nou castell fortificat una mica fora del poble a un lloc estratègic dit Oultremont (trad.: de l'altre costat del mont), un nom que la família noble, un dels liniatges mes grans del país, va prendre com el seu a l'inici del segle XV.

Durant la Guerra dels Trenta Anys una milícia de Croàcia conduïda per Jean De Weerdt va destruir al 1636 el poble. Durant la guerra dels Vuitanta Anys, les tropes franceses van pillardejar i destruir-lo al l'any 1695.

Hi havia possessions de l'Abadia de Floreffe, de l'Abadia de Flône, dels Templars i de petits nobles locals. Són probablement els monjos de Flône que van crear el nucli de Dreye en deforestar-lo per a densenvolupar una masia.

Avall de l'aiguabarreig dels rierols Toultia i Narméa, poc abans el conflent amb el Mehaigne s'han construït dos molins a farina al segle XIX sembre visibles però fora ús. A aquesta època el poble va industrialitzar-se i comptava amb unes fàbriques d'arreus, de cervesa, de xarop i de raspatge de remolatxes. Aquesta darrera, construïda al 1872 per a servir la sucreria de Wanze va ocupar al seu apogeu al 1896 unes 141 persones. Va tancar al 1925. Durant aquest breu període industrial, hi havia 1475 habitants (1910), més de cinquanta per cent més que avui^[1].

[edita] Monuments

El Castell d'Oultremont
L'església Sant Remigi (segle XVI)
El mausoleu de Carles Nicolau d’Oultremont, escultat per Guillaume Evrard (1709-1793) a la capella del castell d'Oultremont
La cura o Maison Pastorale
La masia de la til·la o Ferme du Tilleul
La masia du Vieux Château a l'endret del primer castell de Warnant
Els dos molins del segle XIX