Vulcanologia

De Viquipèdia

El vulcanisme és la ciència que estudia els volcans.

Fins fa ben poc no havia estat possible d'explicar ni d'aclarir de forma exacta les causes dels fenòmens volcànics. Avui, tot indica que es produeix una emissió allà on l'escorça terrestre té una temperatura elevadíssima (hot spots: punts calents) o on l'escorça s'introdueix en el mantell, com succeeix, per exemple, en col·lidir dues plaques tectòniques de manera que s'encavalqui l'una a sobre de l'altra, afavorint una fusió parcial de l'escorça profunda o bé del mantell superior.

Com més quantitat de roques, en aquesta fusió, major en serà la pressió, i com que a més a més aquest magma és menys pesant que la roca que l'envolta, anirà ascendint cap a la superfície terrestre després de travessar les dislocacions i fractures.

El magma ascendent es va obrint pas gràcies a la fusió simultània de la roca amb què es va trobant, i es concentra finalment, juntament amb el gasos alliberats, en una cambra magmàtica, que està situada a uns quants quilòmetres per sota de la superfície terrestre. Però, com que la pressió generada a l'interior de la cambra magmàtica és tan elevada, es desencadena una erupció, que s'obre pas a través d'una xemeneia que va construint quan projecta violentament la massa rocosa que n'obstaculitza la sortida. La lava es va acumulant al voltant de la xemeneia, fins a formar el típic con volcànic.

Segons sigui la freqüència de les erupcions, es pot parlar de vulcanisme actiu, vulcanisme de repòs o atenuat, o vulcanisme inactiu. Les xemeneies que pertanyen a volcans d'activitat volcànica decreixent, amb refredament simultani del magma, situades en zones amb aqüífers, només llancen vapor d'aigua o aigües molt calentes. Així, tenim les fumaroles que emeten gasos i vapors i els guèisers que són brolladors termals que projecten intermitentment aigua i vapor quan part de l'aigua de l'aqüífer, per efecte del magma, arriba al seu punt d'ebullició.