Vuit mil (alpinisme)
De Viquipèdia
Elevació del terreny por damunt dels 8.000 m sobre el nivell del mar. El terme vuit mil s'ha estès i consolidat a la terminologia alpinística per a designar les 14 muntanyes de la Terra que arriben als 8.000 metres d'altitud o més. Totes elles es troben a la serralada de l'Himàlaia i del Karakoram, ambdues a l'Àsia.
La primera persona en completar l'ascensió als catorze vuit mils fou Reinhold Messner, qui va concloure la seva gesta el 16 d'octubre de 1986 sense utilitzar oxigen i a l'estil tradicional. Un any després, el 1987, Jerzy Kukuczka en fou el segon i, fins al 2005, l'alpinista que va culminar els 14 cims en menys anys, encara que va usar oxigen en algunes de les seves ascensions. Fins el 2007, 14 alpinistes havien aconseguit escalar les 14 muntanyes més altes del planeta.
Taula de continguts |
[edita] Llista de vuit mils
| Pic | Altura | Lloc | Primera ascensió | Primers alpinistes al cim |
|---|---|---|---|---|
| Everest | 8.848 m | Tibet / Nepal | 29 de maig, 1953 | Edmund Hillary i Tenzing Norgay |
| K2 | 8.611 m | Tibet / Pakistan[1] | 31 de juliol de 1954 | Achille Compagnoni i Lino Lacedelli |
| Kanchenjunga | 8.586 m | Índia / Nepal | 25 de maig de 1955 | George Band i Joe Brown |
| Lhotse | 8.516 m | Tibet / Nepal | 18 de maig, 1956 | Fritz Luchsinger i Ernst Reiss |
| Makalu | 8.463 m | Tibet / Nepal | 15 de maig, 1955 | Jean Couzy i Lionel Terray |
| Cho Oyu | 8.201 m | Tibet / Nepal | 19 d'octubre, 1954 | Joseph Joechler, Pasang Dawa Lama, i Herbert Tichy |
| Dhaulagiri | 8.167 m | Nepal | 13 de maig de 1960 | Kurt Diemberger, Peter Diener, Nawang Dorje, Nima Dorje, Ernst Forrer i Albin Schelbert |
| Manaslu | 8.163 m | Nepal | 9 de maig, 1956 | Toshia Imanishi i Gyalzen Norbu |
| Nanga Parbat | 8.125 m | Pakistan[1] | 3 de juliol de 1953 | Hermann Buhl |
| Annapurna | 8.091 m | Nepal | 3 de juny de 1950 | Maurice Herzog, Louis Lachenal |
| Gasherbrum I | 8.068 m | Tibet/Pakistan[1] | 5 de juliol de 1958 | Andrew Kauffman, Peter Schoening |
| Broad Peak | 8.047 m | Xina/Pakistan[1] | 9 de juny de 1957 | Hermann Buhl, Kurt Diemberger, Marcus Schmuck i Fritz Wintersteller |
| Gasherbrum II | 8.035 m | Xina/Pakistan[1] | 8 de juliol de 1956 | Josef Larch, Fritz Moravec, Hans Willenpart |
| Shishapangma | 8.027 m | Tibet | 2 de maig de 1964 | Deu escaladors dirigits per Hsu Ching |
[edita] Alpinistes que han fet els 14 vuit mils
| Nom | Any | Nacionalitat | ||
|---|---|---|---|---|
| 1 | Reinhold Messner | 1970-1986 | Italià | |
| 2 | Jerzy Kukuczka | 1979-1987 | Polonès | |
| 3 | Erhard Loretan | 1982-1995 | Suís | |
| 4 | Carlos Carsolio | 1985-1996 | Mexicà | |
| 5 | Krzysztof Wielicki | 1980-1996 | Polonès | |
| 6 | Juanito Oiarzabal | 1985-1999 | Espanyol | |
| 7 | Sergio Martini | 1976-2000 | Italià | |
| 8 | Park Young Seok | 1993-2000 | Coreà | |
| 9 | Hong-Gil Um | 1993-2001 | Coreà | |
| 10 | Alberto Iñurrategi | 1991-2002 | Espanyol | |
| 11 | Hang Wang Yong | 1994-2003 | Coreà | |
| 12 | Ed Viestur | 1989-2005 | Nord-americà | |
| 13 | Alan Hinkes | 1987-2005 | Anglès | |
| 14 | Silvio Mondinelli | 1993-2007 | Italià |
[edita] Enllaços externs
[edita] Notes
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Les muntanyes anomenades es troben en una regió amb la sobirania en disputa. Aquesta regió també es reclamada per part de l'Índia junt al Caixmir.
| Vuit mils |
|---|
| Everest (8.848 m) • K2 (8.611 m) • Kanchenjunga (8.586 m) • Lhotse (8.516 m) • Makalu (8.463 m) • Cho Oyu (8.201 m) • Dhaulagiri (8.167 m) Manaslu (8.163 m) • Nanga Parbat (8.125 m) • Annapurna (8.091 m) • Gasherbrum I (8.068 m) • Broad Peak (8.047 m) • Gasherbrum II (8.035 m) Shisha Pangma (8.027 m) |
