Viscel·lí
De Viquipèdia
Espuri Cassi Viscel·lí (Spurius Cassius Vicellinus) fou un magistrat romà. Fou tres vegades cònsol i l'autor de la primera llei agrària romana.
El seu primer consolat fou el 502 aC amb ôpiter Virgini Tricost com a col·lega. Va fer la guerra contra els sabins als que va derrotar causant fortes pèrdues, prop de Cures; els sabins van demanar la pau, van cedir una part del seu territori, i Viscel·lí va obtenir els honors del triomf; Tit Livi no parla de la guerra amb els sabins sinó amb els auruncs, i diu que va conquerir Pomètia, però com que aquestos fets Livi els repeteix el 495 aC probablement la primera versió és la correcte tal com diu Dionís d'Halicarnàs.
El 501 aC fou nomenat magister equitum del dictador Tit Larci Flau (la data d'aquesta dictadura varia una mica segons els autors). Després de la batalla de llac Regillus el 498 aC o 496 aC, Viscel·lí va demanar al senat la destrucció de les ciutats llatines.
El 493 aC fou cònsol per segona vegada amb Pòstum Comini Aurunc; van entrar en ofici durant la secessió dels plebeus al mons Sacer; en aquest consolat va formar una aliança amb els llatins; arranjat el conflicte amb els plebeus, Comini va anar contra els volscs (o al menys és el que diu Tit Livi) mentre Viscel·lí va romandre a Roma i va mantenir l'aliança amb els llatins de la qual es va fer el jurament; també en aquest any va consagrar el temple de Ceres, Baccus i Proserpina que el dictador Aule Postumi P. F. Albe Regil·lense havia dedicat el 498 aC.
El 486 aC fou cònsol per tercera vegada amb Pròcul Virgini Tricost Rutil; va anar contra els volscs i hèrnics però no hi va haver cap batalla ja que l'enemic va demanar la pau; no obstant va obtenir els honors del triomf al seu retorn; se sap que va formar una aliança amb els hèrnics i junt amb l'aliança amb els llatins va portar a Roma al poder que havia tingut amb la monarquia. Tit Livi diu en canvi que va privar als hèrnics de dos terços de la seva terra però això es considera un error i probablement el tractat posava als hèrnics en igualtat amb els romans i els llatins i cadascuna de les tres nacions va rebre un terç de les terres en conjunt conquerides en campanya. Després del tractat amb els hèrnics va proposar la celebra llei agrària que probablement restaurava l'antiga llei de Servi Tul·li i definia estrictament les terres dels patricis dins del domini públic, repartint la resta entre els plebeus; els patricis es van oposar a la llei encapçalats pel cònsol Pròcul Virgini, però finalment fou aprovada (encara que mai executada).
A l'any següent, 485 aC, fou portat a judici acusat d'aspirar al poder reial davant l'assemblea de curies, per els questors dels parricidis Ceso Fabi i Luci Valeri, i executat, i condemnat pels patricis que el miraven com a traïdor a la seva causa. Fou escanyat i decapitat. Casa seva fou arrasada fins els fonaments i el seu solar davant el temple de Tel•lus fou deixat buit. Els antics escriptors el consideraren realment culpable, excepte Dió Cassi; modernament la tendència es pensar que fou innocent. Va deixar tres fills que segurament foren expulsats dels patricis i van esdevenir plebeus forçats o voluntàriament.
