Viscel??l??
De Viquip??dia
Espuri Cassi Viscel??l?? (Spurius Cassius Vicellinus) fou un magistrat rom??. Fou tres vegades c??nsol i l'autor de la primera llei agr??ria romana.
El seu primer consolat fou el 502 aC amb ??piter Virgini Tricost com a col??lega. Va fer la guerra contra els sabins als que va derrotar causant fortes p??rdues, prop de Cures; els sabins van demanar la pau, van cedir una part del seu territori, i Viscel??l?? va obtenir els honors del triomf; Tit Livi no parla de la guerra amb els sabins sin?? amb els auruncs, i diu que va conquerir Pom??tia, per?? com que aquestos fets Livi els repeteix el 495 aC probablement la primera versi?? ??s la correcte tal com diu Dion??s d'Halicarn??s.
El 501 aC fou nomenat magister equitum del dictador Tit Larci Flau (la data d'aquesta dictadura varia una mica segons els autors). Despr??s de la batalla de llac Regillus el 498 aC o 496 aC, Viscel??l?? va demanar al senat la destrucci?? de les ciutats llatines.
El 493 aC fou c??nsol per segona vegada amb P??stum Comini Aurunc; van entrar en ofici durant la secessi?? dels plebeus al mons Sacer; en aquest consolat va formar una alian??a amb els llatins; arranjat el conflicte amb els plebeus, Comini va anar contra els volscs (o al menys ??s el que diu Tit Livi) mentre Viscel??l?? va romandre a Roma i va mantenir l'alian??a amb els llatins de la qual es va fer el jurament; tamb?? en aquest any va consagrar el temple de Ceres, Baccus i Proserpina que el dictador Aule Postumi P. F. Albe Regil??lense havia dedicat el 498 aC.
El 486 aC fou c??nsol per tercera vegada amb Pr??cul Virgini Tricost Rutil; va anar contra els volscs i h??rnics per?? no hi va haver cap batalla ja que l'enemic va demanar la pau; no obstant va obtenir els honors del triomf al seu retorn; se sap que va formar una alian??a amb els h??rnics i junt amb l'alian??a amb els llatins va portar a Roma al poder que havia tingut amb la monarquia. Tit Livi diu en canvi que va privar als h??rnics de dos ter??os de la seva terra per?? aix?? es considera un error i probablement el tractat posava als h??rnics en igualtat amb els romans i els llatins i cadascuna de les tres nacions va rebre un ter?? de les terres en conjunt conquerides en campanya. Despr??s del tractat amb els h??rnics va proposar la celebra llei agr??ria que probablement restaurava l'antiga llei de Servi Tul??li i definia estrictament les terres dels patricis dins del domini p??blic, repartint la resta entre els plebeus; els patricis es van oposar a la llei encap??alats pel c??nsol Pr??cul Virgini, per?? finalment fou aprovada (encara que mai executada).
A l'any seg??ent, 485 aC, fou portat a judici acusat d'aspirar al poder reial davant l'assemblea de curies, per els questors dels parricidis Ceso Fabi i Luci Valeri, i executat, i condemnat pels patricis que el miraven com a tra??dor a la seva causa. Fou escanyat i decapitat. Casa seva fou arrasada fins els fonaments i el seu solar davant el temple de Tel???lus fou deixat buit. Els antics escriptors el consideraren realment culpable, excepte Di?? Cassi; modernament la tend??ncia es pensar que fou innocent. Va deixar tres fills que segurament foren expulsats dels patricis i van esdevenir plebeus for??ats o volunt??riament.
