Ceso Fabi Vibulà

De Viquipèdia

Ceso Fabi Vibulà (Caeso Fabius K. F. Vibulanus) fou un magistrat romà, germà de Quint Fabi Vibulà I

Fou questor parricidi el 485 aC i amb el seu col·lega Luci Valeri va acusar a Espuri Cassi Viscel·lí que fou finalment condemnat a mort, i això sumat a que el seu germà cònsol Quint Fabi Vibula I no va repartir el botí de guerra entre els soldats, va provocar l'odi dels plebeus contra els Vibulà; tot i així els patricis van aconseguir fer elegir a Ceso com a cònsol pel 484 aC junt amb Luci Emili Mamerc.

Ceso va tenir part activa amb el seu col·lega, en l'oposició a una llei agrària que els tribuns del poble volien aprovar. Dionís d'Halicarnàs diu que va anar en ajut del seu col·lega quan aquest fou derrotat pels volscs, però Tit Livi no en diu res i presenta a Mamerc com a vencedors dels volscs.

Niebuhr suposa que en aquesta elecció es va canviar el sistema i que els consols foren per primera vegada elegits pels comicis curiats en lloc dels comicis centuriats (segons ell, els centuriats es limitaren en endavant a ratificar la elecció), potser seguit d'un compromís trobat tres anys després pel que cadascun dels comicis elegia un cònsol i així es va seguir fins al decemvirat. Aquesta opinió no és compartida per altres erudits (Göttling, Römische Staatsverfassung, p. 308; Becker, Handbuch der Römischen Alterthümer, vol. ii. pt. 2. p. 93.)

El 481 aC Ceso fou consol per segona vegada amb Espuri Furi Fus; al començament es va oposar als intents del tribú Espuri Icili o Licini que volia fer aprovar una llei agrària i impedia que els cònsols aixequessin tropes contra Veïs i els eques, en guerra contra Roma; Icili va trobar la oposició d'algun dels seus col·legues i les tropes van poder ser aixecades i Ceso va poder atacar als veients i eques, als que va derrotar només amb la cavalleria, però quan la infanteria havia de perseguir als derrotats es van amotinar reclamant la llei agrària d'Icili, i van abandonar el camp.

El 480 aC va lluitar altre cop contra Veïs servint sota el seu germà Marc Fabi Vibulà I, que era llavors cònsol amb Gneu Manli Cincinnat. Quint Fabi Vibulà va morir en la lluita i Ceso i Marc es van destacar per la seva valentia i van posar en fuita a l'enemic. L'excepcional comportament dels Fabii en aquesta batalla els va guanyar el favor de les tropes i encara més quan van dedicar molta atenció als ferits que van enviar a les cases dels patricis i a la seva pròpia. A partir de llavors els Fabii patricis van abraçar la causa dels plebeus i van decidir garantir els seus drets

El 479 aC Ceso fou cònsol una tercera vegada amb Tit Virgini Tricost Rutil. Va demanar als patricis de compartir les terres conquerides amb els plebeus abans de que algun tribú demanés una llei agrària. Però la majoria dels patricis no els van fer cas i encara van considerar als Fabii com a traïdors. Va lluitar contra els eques amb ple suport dels plebeus; els eques es van retirar a les seves places fortes i el seu territori fou devastat; va tornar a temps de salvar l'exèrcit del seu col·lega que estava rodejat pels veients i en gran perill.

Després de la campanya va renovar les seves propostes als patricis però altre cop foren rebutjades, i els Fabii van decidir abandonar Roma i fundar una nova ciutat a la riba del Cremera, un afluent del Tíber, no lluny de Roma i va oferir al senat que els Fabii ferien la guerra contra Veïs ells sols (amb clients i esclaus) i al seu cost, oferta que fou acceptada.

La sortida dels Fabii de la ciutat fou cèlebre a la història de Roma: 306 Fabis patricis es van reunir al Quirinal a la casa de Ceso i van sortir cap la porta del Carmental dirigint-se a la riba del Cremera on van construir una fortalesa; sens dubte els acompanyaven dones, fills, esclaus i clients i Dionís d'Halicarnàs diu que eren en total 4000 persones; des de la fortalesa van fer incursions en territori de Veïs; aquesta ciutat es va aliar a altres ciutats dels etruscs i van assetjar la fortalesa dels Fabis que van rebre ajut d'un exèrcit romà sota el cònsol Luci Emili Mamerc que va derrotar als etruscs el 478 aC; es va signar una treva per un any però al expirar els etruscs van tornar a l'atac i els Fabis foren finalment destruïts en el consolat de Gai Horaci Púlvil i Tit Meneni Agripes Lanat (477 aC), potser després de caure en una emboscada en una data que tradicionalment es situa el 18 de juny del 477 aC. Només es va salvar el fill de Marc Fabi Vibulà de nom Quint Fabi Vibulà II.