Virus del Nil Occidental

De Viquipèdia

Virus del Nil Occidental

Classificació vírica

Grup:	Grup IV ((+)ssRNA)
Regne:	Virus
Família:	Flaviviridae
Gènere:	Flavivirus
Espècie:	Virus del Nil Occidental

El virus del Nil Occidental (WNV, per les seves inicials en anglès) pot causar diverses malalties que van des de febre fins a malalties molt més serioses com l'encefalitis i la meningitis. El WNV creix i es propaga d'una au a una altra a través de mosquits infectats. Si els mosquits infectats piquen els cavalls o humans, l'animal o persona pot contreure la malaltia. El WNV pot propagar-se, en ocasions, per altres mitjans. Per exemple, el WNV es pot transmetre als humans durant transfusions sanguínies i trasplantaments d'òrgans provinents de donants infectats. També és possible que dones embarassades o lactant que estiguin infectades puguin transmetre el virus als nadons. A causa del desconeixement actual sobre aquest risc i del fet que la lactància té beneficis perfectament establerts, no es recomana que la mare deixi d'alletar el seu fill. Els cavalls infectats amb WNV no poden transmetre directament la malaltia als humans. No hi ha evidència que una persona pugui infectar-se amb el WNV tocant aus infectades vives o mortes. Tot i això, cal tenir precaució en manipular animals morts, incloent les aus. Si us cal moure o desfer-vos d'una au morta, utilitzeu guants o una pala per moure-la i col·loqueu-la dins de dues bosses de plàstic (una dins de l'altra).

[edita] Història

Als anys 50 el virus va ser aïllat en humans, aus i mosquits a Egipte. Ràpidament es va veure que era un dels flavivirus més estesos amb una distribució que afectava Àfrica i Euràsia. És a les últimes dècades que ha reaparegut a zones temperades d’Europa com França o Romania. A l’any 1999 va aparèixer per primer cop al continent americà. A Estats Units fins a l’any 2002 s’han diagnosticat 4.156 casos en humans amb 284 morts.

Durant la tardor de 2000 a França es va produir un brot en cavalls amb 76 afectats i 21 morts. El virus s’ha mantingut circulant i durant l’any 2003 es van produir casos en humans i cavalls. A Espanya s’han trobat anticossos del WNV en mostres humanes i animals però en cap cas s’ha pogut aïllar el virus. A l’any 1980 es va trobar la presència d’anticossos front al WNV o d’un altre flavivirus antigènicament relacionat a mostres humanes i animals procedents del Delta de l’Ebre però en cap cas s’ha pogut aïllar el virus.

[edita] Simptomatologia i tractament

En els humans, el virus del Nil ocasiona una simptomatologia semblant a la de la grip i la majoria dels afectats es recuperen sense problemes. Menys de l’1% de les persones desenvolupen complicacions serioses com tremolors i meningoencefalitis. En persones immunodeprimides o d’avançada edat el procés pot complicar-se arribant a produir la mort. La taxa de mortalitat es de l’ordre del 5%, i la majoria de les morts s’han descrit en persones immunodeprimides majors de 50 anys.

No existeix un tractament específic per la infecció amb WNV. Les persones amb infeccions lleus sovint es recuperen per sí soles. Els metges poden prescriure teràpies de recolzament per les persones que pateixen complicacions més serioses, com per exemple encefalitis o meningitis.