Virregnat de Nova Granada
De Viquip??dia
El Virregnat de Nova Granada o Virregnat de Santafe va ser un virregnat espanyol (1717-1724, 1740-1810 i 1815-1819). El virregnat va ser creat pel Rei Felip V l'any 1717 a causa de la nova pol??tica dels Borbons i paralitzat durant 1724, per problemes financers. Va ser restaurat el 1740 fins que el moviment independentista el dissol de nou l'any 1810. Duran el 1815 ??s reconquistat per l'ex??rcit del Rei Ferran VII fins que l'exercit patriota (colombi??), liderat per Sim??n Bol??var, aconsegueix la independ??ncia definitiva del poder espanyol l'any 1819. La capital del virregnat es va situar a Santa Fe de Bogot??, actual capital de Col??mbia, que en va heretar l'escut d'armes i que avui dia encara conserva.
[edita] Divisi?? administrativa
El Virregnat tingu?? la jurisdicci?? sobre les Reals Audi??ncies de Santa Fe de Bogot??, Panam??, i Quito, i part del posterior territori de la Capitania General de Vene??uela. El virregnat va abastar territoris de les actuals rep??bliques de: Col??mbia, Equador, Panam?? i Vene??uela, a m??s de les regions del Nord del Per?? i Brasil, i de l'Oest de Guyana. La seva capital es va situar a Santa Fe de Bogot??.
Durant el moment de m??xima extensi??, el Virregnat va arribar a abastar les governacions o prov??ncies de Santa Fe, Antioquia, Caras , Choco, Cumana, Darien, Guayana, Guayaquil, Maracaibo, Popayan, Portobelo, Quito, Santa Marta i Riu Hacha i Uraba.
[edita] Cronologia
[edita] Real C??dula des del 6 de febrer de 1538
L'Emperador Carles V cre?? la Real Audi??ncia de Panama que va ser la tercera Real Audi??ncia del continent. En ella s'inclo??en les prov??ncies de Terra Ferma ( Castell d'Or i Veraguas), tots els territoris que comprenen des de l'Estret de Magallanes fins al Golf de Fonseca (les prov??ncies del Rio de la Plata, Xile, Per??, la governaci?? de Cartagena i Nicaragua).
[edita] Real C??dula des del 17 de juliol de 1549
La Real Audi??ncia de Santa Fe va ser creada. El seu territori de control comprenia els territoris de les prov??ncies de Santa Marta, Rio de San Juan, Popay??n, Guayana i Cartagena. La primera sessi?? de la Real Audi??ncia de Santa Fe es va fer el 7 de abril de 1550.
[edita] Real C??dula del 29 d'agost de 1563
El rei Felip II, a la ciutat de Guadalajara el 1563 va dictar un manament real el qual dictava la creaci?? de la Presid??ncia i la Real Audi??ncia de Quito.
[edita] Real C??dula del 27 de maig de 1717
A Seg??via (Espanya) s'expedeix la Real C??dula que annexa (suprimint-les) les Real Audi??ncies de Quito i Panam?? a la Real Audi??ncia de Santa Fe, creant el Virregnat de Nova Granada, amb les prov??ncies de Santa Fe o Nou Regne de Granada i les de Cartagena, Santa Marta, Maracaibo, Caracas, Antioquia, Guyana, Popayan i les de San Francesc de Quito. Van ser establertes les comand??ncies militars de Vene??uela, Cartagena i Panam??.
[edita] Real C??dula del 5 de novembre de 1723
Acabada la guerra amb la Qu??druple Alian??a es va emetre una altra C??dula Real, la qual va fer reeditar la Real Audi??ncia de Quito al Virregnat del Per??, quedant suprimit temporalment el Virregnat de Nova Granada.
[edita] Real C??dula del 20 d'agost de 1739
Per ordenaci?? real, la Real Audi??ncia de Quito va ser incorporada novament al Virregnat. Per?? aleshores,el Rei va firmar a Sant Ildefons, La C??dula de Reerecci?? definitiva del Virregnat de Nova Granada amb els mateixos drets que la de la C??dula Real de 1717.
| ?? | Choc??, Popay??n, Reino de Quito i Guayaquil, Prov??ncies de Antioquia, Cartagena, Santa Marta, R??o del Hacha, Maracaibo, Caracas, Cumana, Guaiana, Illa de Trinidat i Margarita i R??o Orinoco, Provincies de Panam??, Portobelo, Veragua i el Dari??n amb totes les ciutats, vil??les i llocs i tamb?? els ports, badies, sortidors i m??s pertinences en un i altre mar. | ?? |
[edita] Real C??dula de 1740
La corona espanyola el 1740 fixa de manera clara i precisa els llindars definitius entre el Virregnat de Nova Granada i el Virregnat del Per??. Diu aix??:
| ?? | Partint des de Tumbez a la costa del Pacific segueix la l??nia per les serranies i altres serralades dels Andes per les jurisdiccionals de Paita i Piura, fins a Maranon que est?? a 6??30'de latitud Sur i la terra endins, deixant el Per?? sota la jurisdicci?? de Piura, Cajamarca, Moyobamba i Potilones i per la serralada de Jeveros travessant el riu Ucayali, a 6??30' fins a donar amb el riu Javari o Jauri en la conflu??ncia del Carpi i les aig??es d'aquest al Solimaes o Amazonas i les aig??es d'aquest, abaix fins la boca m??s occidental de la Caqueta o Yapura, on comencen els l??mits de Brasil. | ?? |
Aquesta C??dula va apropar bona part dels territoris de la regi?? oriental, eren ocupades des de feia anys les missions jesuites Quitenyes que existien en els rius de l'Alt Ucayali, Maranyon i Amazones. Aquesta C??dula va reformar els l??mits de la Real Audi??ncia de Quito incorporada aleshores al Virregnat de Nova Granada.
[edita] Independ??ncia de Vene??uela
L'any 1739, al informar sobre la reconstituci?? del Virregnat de Nova Granada, el Rei es refereix a "Caracas, com el territori de la seva Capitania General". Durant l'any 1742, la Prov??ncia de Vene??uela o Caracas, es va independitzar del Virregnat.
[edita] Real C??dula del 20 de juny del 1751
Degut els problemes econ??mics a Terra Ferma la Corona ordena la extinci?? definitiva de la Real Audi??ncia de Panam?? i es crea un govern, militar dependent del Virregnat. Per possibilitar-ho, es crea a Panam?? la Comand??ncia General de Terra Ferma.
[edita] Real C??dula del 8 de setembre de 1777
Trenta anys despr??s de la prov??ncia de Vene??uela se li annexionen els territoris de les prov??ncies de Maracaibo, Guayana i Cumana fins aleshores dependents del virregnat; la prov??ncia de Trinitat, depenent de la Real Audi??ncia de Santo Domingo i la provinci?? de Margarita, dependents de la Corona espanyola per formar la Capitania General de Vene??uela,amb capital a la ciutat de Santiago de Lle?? de Caracas.
[edita] Real C??dula de 1802 i 1803
Per aquestes c??dules reals van retornar al Virregnat del Per?? la Comand??ncia General de Maynas (actuals departaments d'Amazones, Sant Mart?? i Loreto a Per??) i el govern de Guayaquil. La provinci?? peruana de Ja??n, en l'actual departament de Cajamarca, que pertany a la Real Audi??ncia de Quito nom??s entre 1563 i 1567 i entre 1819 i 1821, havent-se produ??t ???multitudin??riament per pert??nyer al Per?? ambdues possibilitats, decisi?? ratificada pel virrei Francisco de Toledo (1569-1581) durant el regnat de Felip II i per el govern del Per?? el 1821.
[edita] Real C??dula del 20 de novembre de 1803
Per aquesta C??dula es va disposar que la costa dels Mosquits i les illes de San Andres passin des de la Capitania General de Guatemala al virregnat de Nova Granada.
[edita] Historia
Durant l'any 1508 la Terra Ferma va ser dividida entre Diego de Nicuesa, que va obtindr?? la governaci?? de Veragua o Castilla d'Or, que anava des del riu Atrato en el golf d'Uraba fins el cap "Gracias a Dios" i Alonso d'Ojeda, la de Nova Andalusia, des del riu Atrato fins al Cap de la Vela. Nicuesa va fundar "Nombre de Dios" i Martin Fernandez de Enciso "Santa Maria La Antiga del Darien", totes dues el 1510. Poc despr??s a partir de l'1 de mar?? de 1511 Vasco Nu??ez de Balboa es va fer c??rrec de Veragua (incloent Darien) i va ser nombrat pel virrei Diego Colon com el seu lloctinent a Darien. El rei el va nombrar el 23 de desembre de 1511 capit?? i governador inter?? del Darien fins al juliol de 1514. El 25 de setembre de 1513 va prendre possessi?? del "Mar del Sur" que ell va descobrir.
El maig de 1513 Pedrarias Davila va ser nomenat governador i capit?? general de Castell?? d'Or, que inclo??a tot el territori de la costa des del Cap de la Vela, fins l'actual Panam??, amb l'excepci?? de Veraguas, arribant a Darien el juliol del 1514. Va fundar "Nuestra Senyora de la Asuncion de Panam??" el 15 d'agost de 1519. Nova Andalusia va ser suprimida i Balboa va rebre el 23 de setembre de 1514 el nombrament del "Governador de Coiba i Panam?? i Avan??at del Mar de sud" subordinat a Castell?? de l'Or.
El 1525 Fernandez d'Oviedo va intentar establir una governaci?? a la zona de Cartagena, per?? no va prosperar fins a la fundaci?? de la ciutat el 1533.
El 26 de febrer de 1538 va ser establerta en l'Istme, la Real Audi??ncia de Panam?? per la Real C??dula expedida per Carles V
L'any 1550 es va crear la Real Audi??ncia de Santa Fe de Bogot?? dins del virregnat del Per?? amb jurisdiccionals sobre el Nou Regne de Granada i les governacions de Santa Marta, Cartagena i Popayan.
La d??bil depend??ncia del govern del Nou Regne de Granada a Santa Fe de Bogot??, amb el del virregnat del Per?? a Lima, la lentitud de les comunicacions entre les dos ciutats porten a recomanar a Felip V la creaci?? d'un Virregnat independent a La Nueva Granada el 1717, finalment decidit l'any 1718.
D'aquesta manera,les prov??ncies del que avui podrien correspondre a Col??mbia, Equador, Panam??, Vene??uela, i regions del Per??, Brasil i Guyana, fins aleshores sota diferents jurisdiccions, s'uneixen pol??ticament sota una mateixa autoritat colonial establerta a la Ciutat de Santa Fe de Bogot??, confirma'n aix?? la ciutat com un altre dels principals centres administratius de les col??nies espanyoles a Am??rica, junt amb Lima i la Ciutat de M??xic.
Entre les consideracions que la corona va tenir en compte per la seva creaci?? hi han dos fets essencials. En primer lloc la zona era la m??s important del continent respecte a la producci?? aur??fera i en segon lloc, la seva situaci?? estrat??gica entre els dos oceans i al ser una de les portes d'entrada a l'occident de la Am??rica del Sur, permetria enfrontar-se millor al contraban i els atacs de pirates i filibusters amb un punt m??s proper al Carib.
Per?? la dif??cil i diversa geografia del Nord de Sud-am??rica i l'escassetat de camins apropiats feien dif??cil el tr??nsit i les comunicacions a l'interior del virregnat. L'establiment d'una Capitania General a Caracas i una Real Audi??ncia en Quito, va ser una resposta a les necessitats d'un govern efectiu a les regions m??s allunyades.
Al moment de la separaci?? de Vene??uela, el 1742, el virregnat va quedar format pel Nou Regne de Granada (governacions de Nou Regne, Cartagena, Santa Marta, ,aracaibo, Antioquia, Payan i Guayan), Quito (governacions de Quito, Quijos, Macas, Esmeraldas i alguns corregiments) i Panam?? (governacions de Panam?? i Veraguas). Les governacions de la Guayana, Margarita, M??rida i Maracaibo van ser posteriorment inclu??des a la Capitania General de Vene??uela.
El 1764 es va crear la Governaci?? militar de Guayaquil.
El 13 de febrer de 1789 la prov??ncia de Riohacha es separada de la de Santa Marta, les dues havien estat fusionades el 17 de gener de 1593.
Per ordre real el 13 d'agost de 1790, es va ordenar segregar de la provinci?? de Riohacha l'establiment de Sinamaica i agregar-lo a la prov??ncia de Maracaibo a la Capitania General de Vene??uela. L'1 d'agost de 1792 es va efectuar la transfer??ncia.
