Virregnat de Nova Granada
De Viquipèdia
El Virregnat de Nova Granada o Virregnat de Santafe va ser un virregnat espanyol (1717-1724, 1740-1810 i 1815-1819). El virregnat va ser creat pel Rei Felip V l'any 1717 a causa de la nova política dels Borbons i paralitzat durant 1724, per problemes financers. Va ser restaurat el 1740 fins que el moviment independentista el dissol de nou l'any 1810. Duran el 1815 és reconquistat per l'exèrcit del Rei Ferran VII fins que l'exercit patriota (colombià), liderat per Simón Bolívar, aconsegueix la independència definitiva del poder espanyol l'any 1819. La capital del virregnat es va situar a Santa Fe de Bogotà, actual capital de Colòmbia, que en va heretar l'escut d'armes i que avui dia encara conserva.
[edita] Divisió administrativa
El Virregnat tingué la jurisdicció sobre les Reals Audiències de Santa Fe de Bogotà, Panamà, i Quito, i part del posterior territori de la Capitania General de Veneçuela. El virregnat va abastar territoris de les actuals repúbliques de: Colòmbia, Equador, Panamà i Veneçuela, a més de les regions del Nord del Perú i Brasil, i de l'Oest de Guyana. La seva capital es va situar a Santa Fe de Bogotà.
Durant el moment de màxima extensió, el Virregnat va arribar a abastar les governacions o províncies de Santa Fe, Antioquia, Caras , Choco, Cumana, Darien, Guayana, Guayaquil, Maracaibo, Popayan, Portobelo, Quito, Santa Marta i Riu Hacha i Uraba.
[edita] Cronologia
[edita] Real Cèdula des del 6 de febrer de 1538
L'Emperador Carles V creà la Real Audiència de Panama que va ser la tercera Real Audiència del continent. En ella s'incloïen les províncies de Terra Ferma ( Castell d'Or i Veraguas), tots els territoris que comprenen des de l'Estret de Magallanes fins al Golf de Fonseca (les províncies del Rio de la Plata, Xile, Perú, la governació de Cartagena i Nicaragua).
[edita] Real Cèdula des del 17 de juliol de 1549
La Real Audiència de Santa Fe va ser creada. El seu territori de control comprenia els territoris de les províncies de Santa Marta, Rio de San Juan, Popayán, Guayana i Cartagena. La primera sessió de la Real Audiència de Santa Fe es va fer el 7 de abril de 1550.
[edita] Real Cèdula del 29 d'agost de 1563
El rei Felip II, a la ciutat de Guadalajara el 1563 va dictar un manament real el qual dictava la creació de la Presidència i la Real Audiència de Quito.
[edita] Real Cèdula del 27 de maig de 1717
A Segòvia (Espanya) s'expedeix la Real Cèdula que annexa (suprimint-les) les Real Audiències de Quito i Panamà a la Real Audiència de Santa Fe, creant el Virregnat de Nova Granada, amb les províncies de Santa Fe o Nou Regne de Granada i les de Cartagena, Santa Marta, Maracaibo, Caracas, Antioquia, Guyana, Popayan i les de San Francesc de Quito. Van ser establertes les comandàncies militars de Veneçuela, Cartagena i Panamà.
[edita] Real Cèdula del 5 de novembre de 1723
Acabada la guerra amb la Quàdruple Aliança es va emetre una altra Cèdula Real, la qual va fer reeditar la Real Audiència de Quito al Virregnat del Perú, quedant suprimit temporalment el Virregnat de Nova Granada.
[edita] Real Cèdula del 20 d'agost de 1739
Per ordenació real, la Real Audiència de Quito va ser incorporada novament al Virregnat. Però aleshores,el Rei va firmar a Sant Ildefons, La Cèdula de Reerecció definitiva del Virregnat de Nova Granada amb els mateixos drets que la de la Cèdula Real de 1717.
| « | Chocó, Popayán, Reino de Quito i Guayaquil, Províncies de Antioquia, Cartagena, Santa Marta, Río del Hacha, Maracaibo, Caracas, Cumana, Guaiana, Illa de Trinidat i Margarita i Río Orinoco, Provincies de Panamá, Portobelo, Veragua i el Darién amb totes les ciutats, vil·les i llocs i també els ports, badies, sortidors i més pertinences en un i altre mar. | » |
[edita] Real Cèdula de 1740
La corona espanyola el 1740 fixa de manera clara i precisa els llindars definitius entre el Virregnat de Nova Granada i el Virregnat del Perú. Diu així:
| « | Partint des de Tumbez a la costa del Pacific segueix la línia per les serranies i altres serralades dels Andes per les jurisdiccionals de Paita i Piura, fins a Maranon que està a 6º30'de latitud Sur i la terra endins, deixant el Perú sota la jurisdicció de Piura, Cajamarca, Moyobamba i Potilones i per la serralada de Jeveros travessant el riu Ucayali, a 6º30' fins a donar amb el riu Javari o Jauri en la confluència del Carpi i les aigües d'aquest al Solimaes o Amazonas i les aigües d'aquest, abaix fins la boca més occidental de la Caqueta o Yapura, on comencen els límits de Brasil. | » |
Aquesta Cèdula va apropar bona part dels territoris de la regió oriental, eren ocupades des de feia anys les missions jesuites Quitenyes que existien en els rius de l'Alt Ucayali, Maranyon i Amazones. Aquesta Cèdula va reformar els límits de la Real Audiència de Quito incorporada aleshores al Virregnat de Nova Granada.
[edita] Independència de Veneçuela
L'any 1739, al informar sobre la reconstitució del Virregnat de Nova Granada, el Rei es refereix a "Caracas, com el territori de la seva Capitania General". Durant l'any 1742, la Província de Veneçuela o Caracas, es va independitzar del Virregnat.
[edita] Real Cèdula del 20 de juny del 1751
Degut els problemes econòmics a Terra Ferma la Corona ordena la extinció definitiva de la Real Audiència de Panamà i es crea un govern, militar dependent del Virregnat. Per possibilitar-ho, es crea a Panamà la Comandància General de Terra Ferma.
[edita] Real Cèdula del 8 de setembre de 1777
Trenta anys després de la província de Veneçuela se li annexionen els territoris de les províncies de Maracaibo, Guayana i Cumana fins aleshores dependents del virregnat; la província de Trinitat, depenent de la Real Audiència de Santo Domingo i la provincià de Margarita, dependents de la Corona espanyola per formar la Capitania General de Veneçuela,amb capital a la ciutat de Santiago de Lleó de Caracas.
[edita] Real Cèdula de 1802 i 1803
Per aquestes cèdules reals van retornar al Virregnat del Perú la Comandància General de Maynas (actuals departaments d'Amazones, Sant Martí i Loreto a Perú) i el govern de Guayaquil. La provincià peruana de Jaén, en l'actual departament de Cajamarca, que pertany a la Real Audiència de Quito només entre 1563 i 1567 i entre 1819 i 1821, havent-se produït multitudinàriament per pertànyer al Perú ambdues possibilitats, decisió ratificada pel virrei Francisco de Toledo (1569-1581) durant el regnat de Felip II i per el govern del Perú el 1821.
[edita] Real Cèdula del 20 de novembre de 1803
Per aquesta Cèdula es va disposar que la costa dels Mosquits i les illes de San Andres passin des de la Capitania General de Guatemala al virregnat de Nova Granada.
[edita] Historia
Durant l'any 1508 la Terra Ferma va ser dividida entre Diego de Nicuesa, que va obtindré la governació de Veragua o Castilla d'Or, que anava des del riu Atrato en el golf d'Uraba fins el cap "Gracias a Dios" i Alonso d'Ojeda, la de Nova Andalusia, des del riu Atrato fins al Cap de la Vela. Nicuesa va fundar "Nombre de Dios" i Martin Fernandez de Enciso "Santa Maria La Antiga del Darien", totes dues el 1510. Poc després a partir de l'1 de març de 1511 Vasco Nuñez de Balboa es va fer càrrec de Veragua (incloent Darien) i va ser nombrat pel virrei Diego Colon com el seu lloctinent a Darien. El rei el va nombrar el 23 de desembre de 1511 capità i governador interí del Darien fins al juliol de 1514. El 25 de setembre de 1513 va prendre possessió del "Mar del Sur" que ell va descobrir.
El maig de 1513 Pedrarias Davila va ser nomenat governador i capità general de Castellà d'Or, que incloïa tot el territori de la costa des del Cap de la Vela, fins l'actual Panamà, amb l'excepció de Veraguas, arribant a Darien el juliol del 1514. Va fundar "Nuestra Senyora de la Asuncion de Panamà" el 15 d'agost de 1519. Nova Andalusia va ser suprimida i Balboa va rebre el 23 de setembre de 1514 el nombrament del "Governador de Coiba i Panamà i Avançat del Mar de sud" subordinat a Castellà de l'Or.
El 1525 Fernandez d'Oviedo va intentar establir una governació a la zona de Cartagena, però no va prosperar fins a la fundació de la ciutat el 1533.
El 26 de febrer de 1538 va ser establerta en l'Istme, la Real Audiència de Panamà per la Real Cèdula expedida per Carles V
L'any 1550 es va crear la Real Audiència de Santa Fe de Bogotà dins del virregnat del Perú amb jurisdiccionals sobre el Nou Regne de Granada i les governacions de Santa Marta, Cartagena i Popayan.
La dèbil dependència del govern del Nou Regne de Granada a Santa Fe de Bogotà, amb el del virregnat del Perú a Lima, la lentitud de les comunicacions entre les dos ciutats porten a recomanar a Felip V la creació d'un Virregnat independent a La Nueva Granada el 1717, finalment decidit l'any 1718.
D'aquesta manera,les províncies del que avui podrien correspondre a Colòmbia, Equador, Panamà, Veneçuela, i regions del Perú, Brasil i Guyana, fins aleshores sota diferents jurisdiccions, s'uneixen políticament sota una mateixa autoritat colonial establerta a la Ciutat de Santa Fe de Bogotà, confirma'n així la ciutat com un altre dels principals centres administratius de les colònies espanyoles a Amèrica, junt amb Lima i la Ciutat de Mèxic.
Entre les consideracions que la corona va tenir en compte per la seva creació hi han dos fets essencials. En primer lloc la zona era la més important del continent respecte a la producció aurífera i en segon lloc, la seva situació estratègica entre els dos oceans i al ser una de les portes d'entrada a l'occident de la Amèrica del Sur, permetria enfrontar-se millor al contraban i els atacs de pirates i filibusters amb un punt més proper al Carib.
Peró la difícil i diversa geografia del Nord de Sud-amèrica i l'escassetat de camins apropiats feien difícil el trànsit i les comunicacions a l'interior del virregnat. L'establiment d'una Capitania General a Caracas i una Real Audiència en Quito, va ser una resposta a les necessitats d'un govern efectiu a les regions més allunyades.
Al moment de la separació de Veneçuela, el 1742, el virregnat va quedar format pel Nou Regne de Granada (governacions de Nou Regne, Cartagena, Santa Marta, ,aracaibo, Antioquia, Payan i Guayan), Quito (governacions de Quito, Quijos, Macas, Esmeraldas i alguns corregiments) i Panamà (governacions de Panamà i Veraguas). Les governacions de la Guayana, Margarita, Mèrida i Maracaibo van ser posteriorment incluïdes a la Capitania General de Veneçuela.
El 1764 es va crear la Governació militar de Guayaquil.
El 13 de febrer de 1789 la província de Riohacha es separada de la de Santa Marta, les dues havien estat fusionades el 17 de gener de 1593.
Per ordre real el 13 d'agost de 1790, es va ordenar segregar de la provincià de Riohacha l'establiment de Sinamaica i agregar-lo a la província de Maracaibo a la Capitania General de Veneçuela. L'1 d'agost de 1792 es va efectuar la transferència.
