Vegueria de Vilafranca
De Viquipèdia
La vegueria de Vilafranca fou una de les vegueries històriques del Principat de Catalunya, entre el segle XIII i 1716, amb capital a Vilafranca del Penedès. Va ser coneguda també com a vegueria del Penedès i, més modernament, vegueria de Vilafranca del Penedès per distingir-la de la vegueria del Conflent o vegueria de Vilafranca de Conflent.
[edita] Geografia
El seu territori està delimitat a l'est, al nord i a l'oest per les serralades litoral i prelitoral. És un territori homogeni i relativament planer en la franja litoral i la depressió penedesenca, situada entre les conques del riu de Foix i del riu Anoia.
[edita] Història
Formada per territoris de l'antiga Olèrdola romana posteriorment aquest territori va formar la vegueria de Vilafranca. La primera delimitació coneguda és del 1304. Comprenia tot el Penedès, l'est del Camp de Tarragona fins el riu Gaià, i bona part de l'Anoia. Incloïa la sotsvegueria d'Igualada fins que, el 1381 va passar a dependre de la vegueria de Barcelona. Limitava a l'est amb la vegueria de Barcelona, al nord amb la vegueria de Manresa i la vegueria de Cervera, i a l'oest amb la vegueria de Tarragona i la vegueria de Montblanc.
La divisió eclesiàstica incloïa les vegueries de Barcelona i Vilafranca en el bisbat de Barcelona.
Amb els Decrets de Nova Planta (1716), la vegueria va passar a ser corregiment de Vilafranca, incorporant l'antiga sotsvegueria d'Igualada. Durant el segle XVIII es van produir algunes rectificacions. El 1718 van passar al corregiment de Tarragona els municipis litorals entre Vilanova i la Geltrú i la Riera de Gaià. El 1743 ho van fer Bellprat i Santa Maria de Miralles. Per contra, el Pont d'Armentera i Selmella, del corregiment de Montblanc, van passar a Vilafranca.
En la divisió napoleònica del 1812, el corregiment de Vilafranca passava a ser un dels districtes del departament de Montserrat, modificant el límit est fins el riu Llobregat.
Durant la discussió prèvia a la divisió provincial, l'adscripció del Penedès va resultar polèmica. D'una banda, Sitges reclamava la pertinença a la província de Barcelona, i l'ajuntament de Barcelona demanava que el límit sud fos desplaçat fins a la riera de Cubelles. D'altra banda, Vilafranca del Penedès i els municipis del seu voltant havien subscrit la capitalitat de Reus en la seva pugna amb Tarragona. La Diputació de Catalunya apostava per la creació de sis demarcacions en lloc de quatre, amb la inclusió del corregiment de Vilafranca a Barcelona. En el projecte provincial pactat el 1822, tot el Penedès era inclòs en la província de Tarragona. Però finalment el decret de Javier de Burgos, del 1833, va partir el Penedès entre les dues províncies.
En la regionalització del 1936, el Penedès es tornava a unificar en la Regió III de Tarragona, a canvi de dividir el Camp de Tarragona amb la regió de Reus.
En la definició d'àmbits funcional territorial del Pla territorial general de Catalunya (1995) i en la proposta de l'Informe Roca, el Penedès continua dividit entre els àmbits o les vegueries de les demarcacions de Barcelona i Tarragona.
La Plataforma per una Vegueria Pròpia fa campanya per la futura vegueria del Penedès formada per les comarques del Penedès i l'Anoia.
