Vairumati

De Viquip??dia

Vairumati

Paul Gauguin, 1897

Oli sobre tela, 73 ?? 94 cm

Museu d'Orsay, Par??s

Vairumati ??s un quadre del pintor Paul Gauguin fet el 1897, en la seva segona estada a Tahit??. Es conserva al Museu d'Orsay de Par??s. Es coneix per la refer??ncia n??m. 559 del cat??leg de Wildenstein.

[edita] Descripci??

El quadre mostra una noia tahitiana asseguda al cant?? d'un llit i recolzada sobre el bra?? dret. El cap??al del llit est?? decorat solemnement de forma que sembla un tro. La noia t?? el tors nu i una tela enrotllada a la cintura i l'entrecuix, una vestimenta tradicional dels homes tahitians. A l'esquerra simb??licament un ocell blanc t?? agafat amb les urpes un llangardaix negre. En el cant?? superior dret hi ha dues tahitianes ajupides o assegudes al terra. Els seus detalls s??n difusos i no es distingeix clarament la seva activitat, per?? sembla una actitud reverent. El fons ??s de vegetaci?? relativament mon??tona amb arbustos de color groc i verd. El terra vermell destaca el llit daurat. Com en un enfocament fotogr??fic, els detalls del primer pla, la noia i el llit, s??n m??s precisos que els de les dues noies i la vegetaci?? del fons, provocant una sensaci?? de perspectiva. El punt de llum es troba a l'esquerra provocant les ombres cap a la dreta, per?? de forma bastant arbitr??ria. L'ocell de l'esquerra ??s llumin??s, i les ombres s??n m??s dominants a la dreta del quadre.

[edita] Llegenda de Vairaumati

El quadre descriu una escena de la llegenda de Vairaumati, que aqu?? Gauguin escriu com Vairumati. Va con??ixer la llegenda pel llibre Voyage aux ??les du Grand Oc??an (1837) de Jacques Antoine Moerenhout, encara que pr??viament ja havia sigut recollida per Williams Ellis a Polynesian Researches (1830). Gauguin va fer el seu propi relat a Ancien culte mahori (1892) incloent passatges literals de Moerenhout i emfatitzant els paral??lelismes amb la B??blia. A Noa-Noa (1893) ho explica com una hist??ria revelada per la seva amant Teha???amana.

Oro, d??u de la guerra i fill del d??u creador Ta'aora, volia com a companya una mortal, verge i bella, per fundar una ra??a privilegiada entre els homes. Les seves germanes, les deeses Teuri i Haoaoa, van visitar les illes per trobar una dona digna d'un d??u. Finalment van trobar la Vaiaraumati en una vall de Bora Bora. ??Era alta i el foc del sol li brillava en l'or de la pell??. Oro va col??locar l'arc de Sant Mart?? per baixar fins a Bora Bora, i la Vairaumati el va rebre amb una taula plena de fruites i un llit fet de les estores m??s fines i els teixits m??s rics. Cada vespre Oro baixava per l'arc de Sant Mart?? per anar a dormir a casa de la Vairaumati, i cada mat?? tornava als cels, fins que Vairaumati va quedar embarassada. El seu fill, Hoa Tapu te Rai (l'Amic Sagrat dels Cels), va ser un fundador de la casta privilegiada dels ariois. ^[1]

Vairaumati va ser divinitzada i els ariois van constituir una secta consagrada a Oro, a la guerra i a l'amor lliure. Els ritus sexuals exuberants i la pr??ctica de l'infanticidi van escandalitzar els primers europeus de les illes i la societat va acabar sent eradicada pels missioners i les autoritats colonials.

[edita] Simbolisme

Gauguin estava fascinat pel mite amor??s i l'??pica dels ariois. Veia la Vairaumati com una Eva divinitzada, un s??mbol de la fertilitat i fundadora d'una ra??a. La hist??ria tenia elements familiars per un europeu. El d??u grec Zeus tamb?? havia buscat la companyia de mortals, i el D??u cristi?? havia designat un poble elegit. Fent un paral??lelisme amb el b??blic No??, Gauguin explica que un colom blanc va portar la nova llavor del cel a la terra.^[1]

La situaci?? personal de Gauguin, el 1897, era complicada. La cr??tica de l'??ltima exposici?? a Par??s l'havia deprimit i, a m??s, es trobava malalt. La situaci?? an??mica el portava a pensar en el su??cidi. Les obres fetes en aquest per??ode estan marcades per un simbolisme gaireb?? indesxifrable. La dona continua sent la protagonista dels seus quadres, per?? representada de manera m??s tosca i primitiva.

La seva Vairumati est?? al costat del llit, que sembla un altar per honorar al d??u Oro, esperant consumar el sacrifici. Les dues noies del fons podrien ser les deeses Teuri i Haoaoa que van fer d'intermedi??ries. L'ocell blanc ??s el s??mbol de la llavor regeneradora. En una carta posterior explica que l'estrany ocell amb un llangardaix entre les urpes representa la vanitat de les paraules in??tils.^[2]

[edita] Altres versions

L'esp??rance (1872) de Pierre Puvis de Chavannes. El pintor en va fer dues versions, una nua i una vestida.

El mite ja havia inspirat dos quadres previs basats en la mateixa llegenda: Va??raumati t??i oa (Vairaumati ??s el seu nom, 1892) i Te aa no Areois (La llavor dels ariois, 1892). Sempre asseguda al llit a l'espera del seu amant div?? i enmig d'una vegetaci?? exuberant. L'arquetip de les successives versions ??s la figura del quadre L'esp??rance nua de Pierre Puvis de Chavannes del que havia fet una c??pia.

Detall de D'on venim? Qu?? som? On anem? (1897)

En el seu monumental quadre D'on venim? Qu?? som? On anem? (1897) representa el cicle de la vida des del naixement fins a la mort. Una r??plica de Vairumati seu junt a la dona vella i un ocell blanc. Gauguin uneix la mort amb la reencarnaci?? i la divinitzaci??.

Poc despr??s va rebre la not??cia de la mort de la seva filla Aline, de dinou anys. En el manuscrit de textos i dibuixos dedicat a la seva filla, Cahier pour Aline, va afegir la figura de Vairumati en la portada.^[3]

[edita] Refer??ncies