Uni?? Sud-africana
De Viquip??dia
|
|||||
| Lema Nacional: Ex Unitate Vires (llat??: Per la Unitat, For??a} | |||||
 |
|||||
| Idiomes oficials | Afrikaans, neerland??s i angl??s. | ||||
| Capitals | Ciutat del Cap (legislativa) Pret??ria (administrativa) Bloemfontein (judicial) |
||||
| Sistema pol??tic | Sistema parlamentari | ||||
| Forma de govern | Monarquia constitucional | ||||
| - ??ltim monarca | Reina Elisabet II | ||||
| - ??ltim Governador General | Charles Robberts Swart | ||||
| - ??ltim Primer Ministre | Hendrik Frensch Verwoerd | ||||
| Superf??cie - Total - % aigua |
2,045,320 km?? menyspreable |
||||
| Poblaci?? - gener de 1961 est. - Densitat |
18.216.000 8.91/km?? |
||||
| Independ??ncia - Domini - Rep??blica |
Del Regne Unit 31 de Maig de 1910 31 de Maig de 1961 |
||||
| Moneda | Lliura Sudafricana | ||||
| Fus horari | UTC+2 | ||||
| Himne nacional | Die Stem van Suid-Afrika | ||||
| Plantilla:Edit | |||||
.gif/100px-Coat_of_Arms_of_South_Africa_(1932-2000).gif)
La Uni?? Sud-africana (angl??s Union of South Africa; afrikaans Unie van Suid-Afrika) fou un estat de la Commonwealth, antecessor de l'actual rep??blica de Sud-??frica. Es va constituir el 31 de maig de 1910, com a resultat de la consolidaci?? de la col??nies brit??niques en la regi?? austral d'??frica sota un sol sistema de govern. Les col??nies pr??viament separades es van convertir en Prov??ncies de la Uni?? Sud-africana com a Prov??ncia del Cap, Natal, Transvaal i Estat Lliure d'Orange, respectivament. Amb la transformaci?? de Sud-??frica d'un domini en la Comunitat Brit??nica de Nacions a una Rep??blica en 1961, la Uni?? Sud-africana va deixar d'existir i des de llavors parteix de la hist??ria de l'estat de l'actual Rep??blica de Sud-??frica.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
El 31 de maig de 1902 finalitza la Segona Guerra B??er, mitjan??ant el Tractat de Vereeniging pel qual els b??ers van recon??ixer la sobirania brit??nica i aquests es van comprometre a reconstruir el pa??s destrossat pels estralls de la guerra. Durant els anys seg??ents a la guerra, els brit??nics es van dedicar a reconstruir el pa??s, particularment les mines de Witwatersrand que produ??en un ter?? del total d'or que s'extreia al m??n. Els brit??nics van seguir amb el seu pla d'unir als diferents estats a Sud-??frica. Despr??s de diversos anys de negociacions, el 31 de maig de 1910, just deu anys despr??s de la fi de la segona guerra b??er, la Llei de la Uni?? va ser aprovada, unint la Col??nia del Cap, Natal, Transvaal i l'Estat Lliure d'Orange en un sol estat anomenat Uni?? Sud-africana. En aquesta uni?? tot el territori estaria sota l'administraci?? brit??nica, concedint-se certa autonomia als afrikaners. Els territoris de Basutol??ndia (actualment Lesotho), Betxuanal??ndia (actualment Botswana), Swazil??ndia i Rhod??sia (actualment Zimbabwe) van continuar sota el domini dels brit??nics.
L'angl??s i el neerland??s foren declarats idiomes oficials. L'afrikaans no va ser reconegut com oficial fins el 1925. A pesar de les campanyes dels negres i coloured per a obtenir dret al vot, aquest dret es va mantenir solament per als blancs i ??nicament els blancs podien ser membres del parlament. El primer Govern del nou estat va ser presidit pel general Louis Botha, i com a vicepresident el General Jan Smuts. Ambd??s pertanyien al Partit Nacional de Sud-??frica i seguien un l??nia pol??tica que afavoria als brit??nics i a la segregaci?? racial. Altres b??ers m??s radicals van desertar el partit per a formar-ne altre de nou anomenat Partit Nacionalista. Aquests ??ltims advocaven pels interessos dels afrikaners, el desenvolupament paral??lel dels dos grups de blancs i la independ??ncia de la Gran Bretanya.
En 1924 el Partit Nacionalista dirigit per Hertzog va arribar al poder i el nacionalisme afrikaner va comen??ar a prendre major for??a. L'idioma neerland??s va ser substitu??t oficialment per l'afrikaans. A mitjans de 1930 el Partit Nacionalista de Hertzog es va unir al m??s moderat Partit de Sud-??frica de Smuts para formar el Partit Unit. Aquesta coalici?? es va esfondrar quan Smuts va prendre les regnes del partit i entre molta controv??rsia, va fer entrar Sud-??frica del costat dels Aliats en la Segona Guerra Mundial. L'ala m??s conservadora del partit nacional simpatitzava amb l'Alemanya nazi durant la guerra i va buscar una segregaci?? racial o apartheid m??s gran despr??s de la guerra. El nacionalisme afrikaner, lluny d'extingir-se, es va intensificar quan Daniel Fran??ois Malan va crear el Partit Nacional Purificat, el qual es va col??locar en el centre de la vida pol??tica del pa??s. Per altra banda, una agrupaci?? secreta dita "Afrikaaner Broederbond" formada en 1918 per a protegir la cultura dels afrikaners, va comen??ar a prendre for??a fins a convertir-se en una for??a amb gran influ??ncia en el Partit Nacionalista. En 1961 despr??s d'un refer??ndum Sud-??frica es va convertir en Rep??blica, renunciant volunt??riament a la Comunitat Brit??nica de Nacions despr??s de les pressions internacionals per la seva pol??tica de apartheid.
[edita] Constituci??
[edita] Principals caracter??stiques
A difer??ncia de Canad?? i Austr??lia, d'acord amb l'Acta de Sud-??frica de 1909 la Uni?? va ser un estat unitari m??s que una federaci??, on cada parlament colonial fou abolit i reempla??at pels consells provincials. Es va crear un Parlament bicameral, compost per una Assemblea i un Senat, sent els seus membres electes i elegits sobretot per la minoria blanca. Durant el transcurs de la Uni?? les immunitats van canviar en diverses ocasions sovint per a satisfer les necessitats del circumstancial govern. La supremacia parlament??ria estava afermada i excepte per a salvaguardes processals les corts no podien intervenir en les decisions o a les pol??tiques del parlament.
[edita] Capitals
A causa dels desacords sobre on havia d'empla??ar-se la capital de la Uni??, es va arribar al comprom??s que es repartiria una part dels avantatges de la capital en cada prov??ncia: l'administraci?? s'assentaria a Pret??ria (Transvaal), la seu del Parlament estaria a Ciutat del Cap (Prov??ncia de Cap), la C??mera d'Apel??lacions estaria a Bloemfontein (Estat Lliure d'Orange), i a Pietermaritzburg (Natal) se li va donar una compensaci?? financera. Aquest acord en definitiva segueix fins als nostres dies, amb la major part dels ??rgans de l'Estat -amb les not??ries excepcions del Tribunal Constitucional i la Comissi?? de Drets Humans (ambd??s a Johannesburg), el Tribunal de Cassaci?? i la Comissi?? de Serveis Judicials (ambd??s a Bloemfontein) i el Parlament (Ciutat del Cap)- localitzats a Pret??ria. No obstant aix?? l'??nica refer??ncia en l'actual Constituci?? sud-africana ??s que Ciutat del Cap ??s la seu del Parlament.
[edita] Relacions amb la Corona
La Uni?? va romandre sota la Corona Brit??nica com un domini autogovernat de l'Imperi Brit??nic, i m??s tard de la Comunitat Brit??nica de Nacions. La monarquia estava representada a Sud-??frica per un Governador General, mentre que el poder efectiu era exercit pel Primer Ministre (que era el Cap de Govern). Louis Botha, un antic general b??er, va ser designat primer com Primer Ministre de la Uni??, encap??alant una coalici?? que representava les comunitats blanques afrikaners i angloparlants. Les acusacions criminals davant les corts eren exercides en nom de la Corona (citada en la forma Rex v Acusat) i els oficials de govern prestaven serveis en nom de la Corona. Durant la duraci?? de la Uni?? la titularitat reial del monarca va ser modificada en definitiva creant la posici?? de Rei de Sud-??frica.
[edita] Idiomes
Origin??riament segons una cl??usula de la Constituci??, el neerland??s era un idioma oficial juntament amb l'angl??s, per?? va ser reempla??at de facto per l'afrikaans en 1926, mentre que oficialment van coexistir el neerland??s i l'afrikaans legalment fins a l'any 1960.
[edita] Els dies finals de la Uni?? i el seu llegat
Despr??s d'un refer??ndum celebrat el 5 d'octubre de 1960, en el qual els blancs van votar a favor d'una rep??blica, la Uni?? va convertir en la Rep??blica de Sud-??frica el 31 de maig de 1961 i va abandonar la Comunitat Brit??nica de Nacions davant la condemna de les seves pol??tiques d' apartheid. Posteriorment el Parlament sud-afric?? va sancionar una Constituci?? que abol?? l'Acta de Sud-??frica. Les caracter??stiques de la Uni?? van ser traslladades amb canvis molt petits a la reci??n formada Rep??blica. La decisi?? de transformar la Uni?? en una Rep??blica fou decidida en el refer??ndum per un marge estret. La decisi?? juntament amb la insist??ncia de Sud-??frica en l'adhesi?? a la seva pol??tica del apartheid va causar la seva expulsi?? de facto de la Comunitat Brit??nica de Nacions de Nacions (Sud-??frica va abandonar l'associaci?? quan es va decidir que no li permetrien romandre en els termes que ella desitjava).
[edita] Segregaci??
L'Acta de Sud-??frica va tractar la ra??a en dues previsions espec??fiques: en primer lloc va establir que el vot de la Col??nia de Cap funcion??s sense consideracions racials (encara que a causa de restriccions soci-econ??miques cap veritable expressi?? pol??tica dels africans era possible). En segon lloc va fer dels "afers nadius" una mat??ria del govern nacional. Per tant va anar de pr??ctica establir un Ministre d'Afers Nadius.
[edita] Motius per a la unificaci??
En acabar la Segona Guerra B??er el 1902, les quatre col??nies estaven per primera vegada sota una bandera comuna i el m??s significatiu obstacle per a la unificaci?? que imped??s anteriors plans ja no existia. Conseq??entment, el llargament anhelat desig de molts administradors colonials d'establir una estructura unificada es va fer immediatament possible. La temptativa anterior m??s notable probablement hagi estat el projecte de Federaci?? de Lord Carnaveron.
[edita] Uni?? duanera i aranzels comercials
La q??esti?? dels aranzels comercials havia estat una font permanent de conflicte entre les diverses unitats pol??tiques d'??frica del Sud. El nus de la crisi essencialment es devia al fet que el Transvaal era un estat sense sortida al mar que es ressentia per la seva depend??ncia dels seus ve??ns, aix?? com les despeses en els quals incorria per duana portu??ria i ferrovi??ria. La Col??nia de Cap era excessivament depenent de les rendes de duana com una font d'ingressos fiscals i posteriorment competia directament tant amb Natal com amb ??frica Oriental Portuguesa (Mo??ambic). En el moment d'unificaci?? la major part de la c??rrega destinada a l'??rea de Witwatersrand obstaculitza per Louren??o Marques (ara Maputo, a Mo??ambic) degut en gran part a la dist??ncia relativa i la pol??tica de reduir la seva depend??ncia de l'Imperi brit??nic. La Uni?? Duanera Sud-africana va n??ixer en 1906, per?? van existir diversos problemes amb els acords en particular perqu?? el Transvaal es resistia a deixar-se dominar per la Uni??. Despr??s de la unificaci??, la Uni??n Duanera Sud-africana va seguir existint incloent als altres territoris brit??nics (els Protectorats i Rhod??sia)
[edita] La Uni??n Sud-africana i Rhod??sia del Sud
En 1922 la col??nia Rhod??sia del Sud va tenir la possibilitat (en ??ltima inst??ncia rebutjada) d'entrar a la Uni?? mitjan??ant un refer??ndum. El refer??ndum va resultar del fet que cap a 1920 el control per la Companyia Brit??nica d'??frica del Sud a Rhod??sia del Sud ja no era practicable i calia alguna forma de 'govern responsable'. Una manera de Govern Responsable afavorit dintre de Rhod??sia del Sud, entre uns altres, (sobretot an Matabelel??ndia) era l'ingr??s a la Uni?? de Sud-??frica. Abans del refer??ndum de Rhod??sia del Sud es va efectuar una visita a Ciutat del Cap on el Primer Ministre de Sud-??frica, Jan Smuts, finalment va oferir termes que va considerar raonables i que el govern del Regne Unit va trobar acceptables. Encara que l'opini?? entre el govern de Regne Unit, el govern sud-afric?? i la Companyia Brit??nica d'??frica del Sud afavor??s l'opci?? de la uni?? (i cap va tractar d'interferir en el refer??ndum), quan es va fer el refer??ndum els resultats van ser el 59,40% a favor del Govern Responsable per a una col??nia separada i el 40,60% en favor de la incorporaci?? a la Uni?? Sud-africana.
[edita] La Uni?? Sud-africana i ??frica del Sud-oest
Despr??s de l'esclat de la Primera Guerra Mundial en 1914 la Uni?? Sud-africana va ocupar i va annexar la col??nia alemanya de l'??frica del Sud-oest Alemanya. Amb l'establiment de la Societat de Nacions i el cessament de la guerra, Sud-??frica va obtenir una Mandat Classe C per a administrar ??frica del Sud-oest "conforme a les lleis del mandatari (Sud-??frica) com parts integrals del seu territori". Posteriorment la Uni?? Sud-africana va considerar ??frica del Sud-oest com una cinquena prov??ncia, encara que aquest mai va ser un status oficial. Amb la creaci?? de les Nacions Unides, la Uni?? va sol??licitar la incorporaci?? d'??frica Sud-oest, per?? la seva demanda va ser rebutjada per les Nacions Unides, que van convidar Sud-??frica a preparar un acord d'administraci?? fiduci??ria. Aquesta invitaci?? va ser per la seva banda rebutjada per la Uni??, que ulteriorment no va modificar l'administraci?? d'??frica del Sud-oest i va seguir adherida al mandat original. Aquest va causar un conjunt de complexes discussions legals, que no havien finalitzat quan la Uni?? va ser substitu??da per la Rep??blica de Sud-??frica. El 1949, la Uni?? va aprovar una llei duent l'??frica del Sud-oest a una associaci?? m??s propera, fins i tot donant representaci?? a l'??frica del Sud-oest en el parlament sud-afric??. El mandat va ser revocat oficialment per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1966. Sud-??frica no va recon??ixer la resoluci?? i els comissionats fins a 1988 quan s'entr?? en un proc??s de negociaci?? de la transici?? a la independ??ncia d'aquest territori. Finalment assol?? la seva independ??ncia de Sud-??frica com a Nam??bia en 1990. Val la pena tamb?? notar que Walvis Bay que est?? ara a Nam??bia integrava la Uni?? Sud-africana; era origin??riament part de la Col??nia de Cap en el moment de la Unificaci?? (dintre del districte magistral de Ciutat del Cap). En 1921 Walvis Bay va ser integrada al Mandat Classe C sobre ??frica del Sud-oest per a la resta de la durada de la Uni?? i per part de l'era de la Rep??blica (fins a 1994).
[edita] El Tractat de Westminster
L'Estatut de Westminster,sancionat pel parlament Imperial el desembre de 1931, que abol?? l'Acta de Validesa de Lleis Colonials i va implementar la Declaraci?? Balfour de 1926 va tenir un profund impacte sobre l'estructura constitucional i l'estatus de la Uni??. L'efecte m??s notable fou que el Parlament Sud-afric?? va ser alliberat de moltes de les restriccions concernents als anomenats "assumptes nadius". No obstant aix??, la derogaci?? no va ser suficient per a permetre al Parlament Sud-afric?? ignorar les cl??usules fermament establertes de la seva Constituci?? (l'Acta de Sud-??frica) que va conduir a la crisi constitucional dels anys de 1950.
[edita] Bibliografia
- CJ Muller (ed) 500 Years History of South Africa, H&R Academica 1969
- L.Thompson A History of South Africa, Johnathan Ball Publishers 2006. ISBN 1-86842-236-4
- L. Thompson, The Unification of South Africa 1902 - 1910, Oxford University Press 1960.
