Tsàrskoie Seló
De Viquipèdia
Tsarskoye Selo [Ца́рское Село́] (Es pronuncia Tsárkaye Sieló) fou l'antiga residència de la família imperial russa a la ciutat de Sant Petersburg i el centre de rebuda de la reialesa i la noblesa exterior. El nom de Tsarskoye Selo significa quelcom com la "llar dels tsars".
El centre de palaus de Tsarskoye Selo se situa a 24 quilòmetres al sud de l'excapital tsarista, Sant Petersburg. El territori on actualment s'aixequen els palaus pertanyia, al segle XVII, a un noble suec fins que a finals del mateix segle el territori fou conquerit pel tsar Pere I de Rússia. El nom del lloc té un origen finlandès, ja que es deia "saari" pronunciat pels russos al segle XVIII com Sarskoye Selo i canviat al segle XIX per l'actual.
Al 1708 el tsar Pere I de Rússia donà els territoris a la seva futura muller, la tsarina Caterina I de Rússia que hi fundà l'església de la Blagoveschenskaya (de l'Anunciació) l'any 1724. Va ser la tsarina Caterina qui inicià la construcció d'una casa de camp que esdevingué el primer Palau de Caterina.
El Palau d'Alexandre fou construït per la tsarina Caterina II de Rússia com a residència del seu nét preferit: el futur tsar Alexandre I de Rússia. Amb el pas del temps esdevingué la residència dels tsars Nicolau I de Rússia i Nicolau II de Rússia. Fou la primera de les etapes d'arrestos que conduiren a l'assassinat de la família imperial entre els anys 1917 i 1918.
Al final del segle XVIII, Tsarskoye Selo esdevingué popular com un centre d'estiueig entre la noblesa russa. Es creà una nova ciutat pròxima, Sofia, per ordre de Caterina II de Rússia per tal de situar-hi la guàrdia imperial. Aquesta nova ciutat s'uní a Tsarskoye Selo l'any 1808.
La catedral de l'Ascensió fou dissenyada pel l'arquitecte anglès Carles Cameron dintre de l'estil neoclàssic. L'any 1811, Alexandre I de Rússia creà un institut al costat del Palau de Caterina en el qual assistí Aleksandr Pushkin, Alexandre Gorchakov i Miquel Saltykov. La tradició literària de Tsarskoye Selo continuà al segle XX amb Anna Akhmatova i Innocenci Annesky.
Al segle XIX la ciutat va escapar de la industrialització malgrat ésser la línia de ferrocarril que uneix Sant Petersburg i Tsarskoye Selo la primera en ésser construida l'any 1837. Al 1917 s'hi instal·là una potentíssima estació de radio i a la primavera del mateix any hi residí, sota segrest, el tsar Nicolau II de Rússia amb la seva família.
El 1918 Tsarskoye Selo canvià de nom per passar a dir-se Detskoye Selo (la llar dels infants) canviant de nou de nom pel de Pushkin (1937) en honor del centenari de la mort del poeta rus.
El 17 de setembre de 1941 els nazis ocuparen la ciutat, destruint molts monuments històrics, edificis i altres peces culturals entre les quals s'hi trobava la famosa Sala Àmbar, restaurada l'any 2003 amb fons del govern federal alemany com a restitució de guerra i per tal de celebrar el tercer centenari de la fundació de la ciutat de Sant Petersburg.
Després de la Segona Guerra Mundial es planejà la restauració total del complex ja que moltes parts del recinte havien estat destruides. Avui, encara, no s'ha acabat la reconstrucció del Palau Alexandre i de l'església palatina.
