Caterina I de Rússia
De Viquipèdia
Caterina I fou tsarina de Rússia de 1725 a 1727. El seu nom original era Marta Skavronska i es creu que era una camperola polonesa nascuda a Letònia en 1684, quan era una província de Suècia, filla de Samuel Skavrosnky i Elisabeth Moritz, que van morir en l'epidèmia de pesta en 1684. S'ha especulat amb que fossin serfs fugitius, el que explicaria els intents dels governs següents de mantenir aquesta història en secret.
Taula de continguts |
[edita] Joventut
En quedar òrfena, entra a servir a casa d'Ernest Gluck, pastor luterà de Marienburg, que no va fer res per donar-li una educació, i la va mantenir analfabeta tota la seva vida. Es casà molt jove amb un oficial suec dit Johan Raabe, però quan Marienburg va ser conquistada per les tropes russes, Gluck es va oferir per a anar a Moscou com a traductor al servei del mariscal de camp Boris Xeremetev, duent-se la Marta. Més tard, va passar a ser criada (i amant) del príncep Alexandrw Menxikov, amic i cortesà de Pere I de Rússia, i primer Governador de Sant Petersburg.
[edita] Pere el Gran
En 1703, quan Pere el Gran va fundar Sant Petersburg i va traslladar allí la cort, es va convertir en la seva amant, casant-se en secret en 1707, després que es convertís a la fe ortodoxa i prengués el nom de Caterina Alekséievna, i amb qui va tenir onze fills dels quals van sobreviure Anna (1707) i Isabel (1709). Mentre construïen la ciutat, van viure en una cabanya on ella cuinava i ell cuidava el jardí. Quan es van traslladar a palau, la van conservar envoltant-la d'una tanca. La seva correspondència demostra que sempre es van tenir un gran afecte, i ella el cuidava personalment durant els seus atacs epiléptics. Es conta que només van discutir una vegada, a causa de l'execució, convicte de corrupció, del secretari d'ella.
[edita] Emperadriu
En 1711 va acompanyar al tsar en la Campanya de Prut, contra Turquia, i es diu que va salvar la vida del rei quan estava envoltat per un exèrcit molt superior, suggerint-li que es rendís i utilitzant les seves joies i les de les seves dames per a subornar al Gran Visir. Pere I la va premiar casant-se oficialment amb ella, encaa que ell estigués casat amb Eudoxia Lopukhina, a qui havia tancat en un convent i amb qui tenia un fill, Aleix Petrovitx, al qui va executar. Va donar a Caterina el títol d'Emperadriu, sent la primera dona a tenir aquest títol: fins a llavors l'esposa del tsar era coneguda només com la seva consort. En 1724, va ser nomenada corregent. Durant el regnat de Pere I, va tenir gran transcendència la reforma de l'exèrcit, que va permetre a persones sense títol nobiliari la possibilitat d'accedir al cos d'oficials, acabant així amb el monopoli nobiliari en aquests càrrecs, i nomenant-los també per a càrrecs públics, basant-se només en la seva competència, raó per la qual al morir el rei en 1725 designant-la successora, va haver de plantar cara a l'oposició del clergat i dels boiards, que estaven en contra seva per les reformes realitzades, i a la del poble menut, que donava suport els drets del príncep Pere, fill del tsarevitx Aleix Petróvich. La noblesa nova del cercle de Pere I, amb Menxikov al capdavant, i els seus col·laboradors burgesos li van donar suport, i la guàrdia la va proclamar Emperadriu. Va ser l'inici d'una època de la Història de Rússia caracteritzada per continus cops d'estat i pel govern de favorits.
[edita] Govern
Durant el seu regnat va continuar l'obra del seu espòs, rebent el suport sobretot de Menschikov, que era el virtual governador, i seguint el consell d'amics i favorits. En 1726 va crear un consell privat al que va traspassar gran part de les atribucions que fins a llavors tenia el Senat, cosa que va produir protestes en la noblesa que no va trigar en dividir-se en múltiples partits, mentre Carerina tractava d'aproximar-se a ells nomenant successor al príncep Pere. Va trobar els seus quatre germans i els va dur a Rússia, donant-los els títols de comtes i comtesses. En política exterior va donar suport a la lliga austro-espanyola, per a sostenir contra Anglaterra al seu gendre, el duc de Holstein, casat amb la princesa Anna, pares del futur Pere III de Rússia. Va formar amb els països escandinaus la Lliga dels Neutrals per a garantir la seguretat del transport marítim en l'Oceà Atlàntic durant la Guerra d'Independència dels Estats Units, cosa que va col·laborar en l'aïllament internacional d'Anglaterra. Va fundar l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg, entre el professorat de la qual va contractar el matemàtic Leonhard Euler, i va construir un gran nombre de ponts a Sant Petersburg. En general la seva política fou raonables i cautelosa. Va ser la primera dona que va governar Rússia, i va obrir la sendera per a un segle de regnats femenins, incloent la seva filla i a Caterina II de Rússia, les quals van continuar la política marcada per Pere I. Va morir a Sant Petersburg en 1727, als 38 anys, i és enterrada a la Catedral, dintre de la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau.
| Precedida per: Pere I |
Emperadriu de Rússia 1725–1727 |
Succeïda per: Pere II |
