Transsexualitat

De Viquipèdia

La transsexualitat és un terme que es refereix a aquelles persones que se senten pertanyents a un gènere diferent del seu fisiològic en néixer, desitjant l'aspecte físic que es correspon al sexe sentit com a propi. Per aconseguir de viure d'una forma coherent amb el seu sentiment i per aconseguir l'aspecte del sexe que senten com a propi poden usar medicaments, hormones, -que masculinitzaran o feminitzaran el seu aspecte-, o sotmetre's a intervencions quirúrgiques. Pot acompanyar-se o no de rebuig més o menys gran a viure amb els òrgans genitals de naixement, amb els que alguns/es senten conflicte, o del desig de posseir uns genitals que concordin amb la seva identitat sexual.

Membres del Col·lectiu de Transsexuals de Catalunya manifestant-se a Barcelona (any 2001)

En realitat, la transsexualitat és un fenomen complex, més encara si pensem que la seva forma de manifestar-se guarda relació amb rols i comportaments socials, que són quelcom cultural i per tant divers. Així, pot semblar més coherent parlar de comportament transsexual i més arriscat de transsexualitat.

Tot i així, una opinió molt habitual és creure que deu haver-hi quelcom definitori i específic que obligui als transsexuals a obrar com ho fan, quan mostren una gran perseverança en la transsexualització, malgrat els greus perjudicis que sovint els representa.

Recentment determinats investigadors de neurociència i genètica semblen haver trobat determinades pautes dels transsexuals en que físicament diferirien de la resta de la població. Així, un grup de 54 gens podrien ser la causa de que el fetus rebés un bany d'hormones contràries a les del sexe genètic. Aquest bany seria el responsable de que determinades zones del cervell del transsexual es desenvolupessin de la mateixa manera que en el sexe contrari, tal com s'ha acabat determinant experimentalment.

No se sap com això es tradueix en fets concrets, però aquestes dades semblen implicar que existiria una predisposició innata a ser transsexual. L'entorn familiar o social del nen no podria evitar-lo, sinó només modificar-ne la seva manifestació o reprimir-lo.

Hi ha transsexuals femenins, d'home a dona (HaD), i transsexuals masculins, de dona a home (DaH). La creença actual es que la proporció es del 50% per a cada grup.

Les persones transsexuals són tan diverses com la resta de població. N'hi ha de totes les races, ocupacions professionals i classes socials. També hi ha diversitat respecte de l'orientació o preferència sexual, de tal manera que hi ha transsexuals homosexuals i heterosexuals, asexuals, autoeròtics, etc.

Les hormones s'usen per modificar l'aspecte extern del cos i això provoca canvis prou visibles en l'aspecte del transsexual. Amb la (teràpia hormonal - TH) s'aconsegueix un aspecte similar a les persones del sexe desitjat. Els resultats són millors en les persones més joves.

La cirurgia és un recurs utilitzat en ocasions pels transsexuals per modificar el propi cos. Pot tenir un caire estètic, com els implants per arrodonir la figura o per donar volum al pit, les liposuccions, etc. La més coneguda per la població no transsexual i que més s'associa amb la transsexualitat és l'anomenada "cirurgia de canvi de sexe", cirurgia de remodelació genital, tot i que molts transsexuals no la realitzen mai a la seva vida, ni la desitgen.

Els protocols mèdics més habituals exigeixen, per tal de procedir a una intervenció quirúrgica de canvi de sexe, que la persona transexual hagi viscut, de forma satisfactòria, per un periode d'un a dos anys amb el rol sexual que concordi amb la identitat sexual sentida, si bé a la practica això és redueix a un seguiment de l'estabilitat del sentiment transsexual en un període similar (Espanya).

L'objectiu d'aquesta fase d'observació professional és assegurar-se contra fracasos i desenganys posteriors a l'operació. S'ha de tenir en compte que la cirurgia genital transsexual actua alterant organs sans, el que constitueix una pràctica mèdica gens ortodoxa. Malgrat tot, hi ha la creença de que el resultat i el benestar posterior de les persones operades és prou satisfactori.

Molts països, Espanya inclosa, dificulten l'adopció d'un nom que es correspongui amb el gènere i sexe sentit com a propi perquè el canvi de nom legal està condicionat al canvi de sexe legal, una cirurgia que no tothom vol rebre, ni tothom pot pagar.

La discriminació dels transsexuals a Catalunya, a Espanya i al món, és molt gran. Són nombrosos els crims d'odi contra la població transsexual, i molts dels transsexuals perviuen en condicions de pobresa en una societat que els menysté laboral i socialment.

En el Parlament de Catalunya es va promoure per part d'ERC, ICV i el PSC diferents iniciatives per modificar l'estatus legal i social dels transsexuals, però fins el 2004 no hi ha hagut cap canvi, sobretot per la posició del PP i de CiU que s'hi han negat.

L'1 de Març de 2007 el Congrés dels Diputats espanyol ha aprovat la Llei Espanyola d'Identitat de Gènere que tot i mantenir una criticada consideració mèdica i diagnòstica de la transsexualitat (disfòria de gènere), permet el canvi de sexe legal en un procés administratiu on no és obligatòria la cirurgia genital, respectant per tant el principal element reivindicatiu dels col·lectius transsexuals espanyols.

La comunitat transsexual encara haurà d'esperar per a la universalització a Espanya de l'assistència mèdica especialitzada tant a nivell de controls sanitaris regulars, com farmàcia, tractaments hormonals i cirurgies de gènere. La important discriminació laboral dels homes i dones transsexuals queda també sense ser abordada a l'espera de polítiques laborals i educatives específiques.

Han crescut molt el nombre de grups transsexuals en els últims 10 anys (1997-2007) i, sobretot, la presencia pública de la transsexualitat masculina. Per altra banda, malgrat la creixent importancia global de la FELGT (Federació Espanyola de Lesbianes, Gais i Transsexuals) la major part dels grups prefereix mantenir la independència envers la federació, potser en veure-la com un satélit del PSOE o tal vegada per desconfiança del moviment trans envers els grups gais.

La Llei d'Identitat de Gènere és potser la més avançada que es coneix (2007) i només comparable amb la Llei Anglesa de Transsexualitat (2004) que va ser-ne un motor impulsor en no exigir tampoc la cirurgia genital pel canvi de sexe legal

Existeix a l'actualitat una intens sentiment i una forta corrent d'opinió en el si de la comunitat transsexual per tal de que la mateixa quedi fora dels diagnòstics psiquiàtrics, deixant de ser considerada un trastorn o malaltia mèdica. La qüestió és quant té d'estigma i discriminació social el ser sexualment diferent i, en canvi, realment que hi té d'inherent com a trastorn psíquic o mèdic. La mateixa consideració psiquiàtrica de la transsexualitat és considerada un fet discriminatori.