Tractat de partició
De Viquipèdia
El Tractat de partició (en neerlandès Partage-Tractaat) és un tractat que la República de les Set Províncies Unides i Felip IV de Castella van concloure el 26 de desembre de 1661 a La Haia.
En acabar la guerra dels Vuitanta Anys, després de la Pau de Westfàlia el 1648, romanien moltes disputes territorials referent a les províncies meridionals de les antiges Disset Províncies. El tractat defineix la partició definitiva dels Països enllà del Mosa. El país de Valkenburg i el país de 's-Hertogenrade van passar a la República, el País de Dalhem i el ducat de Limburg es van dividir segons línies força arbitràries amb molt exclavats i enclavats. De vegades, la frontera nova passava al mig d'un poble, com ho era el cas a Beek i Geleen.
Aquest tractat no serà pas tant definitiu quant semblava. Les fronteres de tota aquesta regió continuaràn a canviar durant tot el segle XVIII. Les fronteres polítiques despareixeràn per un període curt quan tot el territori estarà anexionat a França (al 1795 per als Països Baixos austríacs i pel Regne d'Holanda al 1810). Les fronteres encara canviaràn el 1815, el 1830, el 1839, el 1919, el 1940 i per a la darrera vegada el 1945.
