Tractat de Sèvres
De Viquipèdia
El Tractat de Sèvres fou el tractat de pau entre Turquia i els Aliats (no hi van participar ni Rússia ni Estats Units).
Es va signar a Sèvres (França) el 10 d'agost de 1920. El Tractat deixava l'imperi Otomà sense la major part de les seves antigues possessions, limitant-lo a Constantinoble i una part d'Anatòlia, a la part oriental de la qual es creava un estat autònom per als kurds (el Kurdistan), i alguns districtes passaven a Armènia (la República Democràtica d'Armènia independitzada de Rússia el 1918) per formar la Gran Armènia. Grècia rebia la Tràcia Oriental, Imbros, Tenedos i la regió d'Esmirna. Es reconeixia la separació d'Egipte, Hedjaz i Iemen; Mossul, Palestina i Transjordània passaven a administració britànica; Síria , Líban i Hatay (Alexandreta) a administració francesa que també rebia una zona d'influència a Cilícia; Xipre va quedar per els britànics que ja l'administraven i Kastellorizon per els italians amb una zona d'influència a la regió d'Antalya. La navegació als Estrets seria lliure i controlada por una comissió internacional.
Contra el tractat, acceptat pel soldà i el govern otomà, es van aixecar els nacionalistes sota el comandament de Mustafà Kemal Atatürk, que van prendre el poder i van combatre victoriosament contra grecs i armenis aconseguint mantenir la possessió de tota l'Anatòlia, i part de la Tràcia Oriental, i posar fi a les zones d'influència de França i Itàlia. Tot això va ser confirmat per la Conferencia de Lausanne el 1923.
