Timbales
De Viquip??dia
La timbala ??s un instrument musical membran??fon de la fam??lia de percussi??. S'usa habitualment en plural, timbales, ja que solen toca-se en grups de com a m??nim dues o m??s timbales, en la que cada timbala executa una nota determinada de l'escala musical.
La paraula timbal prov?? del grec typanum que significa membrana que vibra, per?? el veritable origen d'aquests instruments no ??s grec sin?? ??rab i provenen d'una denominaci?? general que es donen als instruments en forma de tambor (petits o grans) i coneguts amb el nom de naqqara.
[edita] Hist??ria
Usats arreu de tot el m??n, a cada lloc de la terra reben noms diferents i tasques dispars depenent de la cultura dels pobles que els usen. Aix?? n'existeixen de molt petits i de molt grans, usats individualment o en parelles, amb afinaci?? determinada o indeterminada, amb un contrast entre greus i aguts sense una afinaci?? concreta.
A Europa no apareixen les timbales fins el temps de les croades, per?? a ??sia i a ??frica aquests instruments han estat utilitzats habitualment per a rituals i festivitats relacionades amb la religi?? o amb qualsevol altra activitat humana que calia acompanyar de m??sica.
Les podem trobar a l'??ndia, on s'usen en rituals i actuacions dram??tiques, a l'est del Mediterrani, on es toquen per parelles i amb una caixa de resson??ncia m??s o menys esf??rica, a Eti??pia tamb?? amb car??cter religi??s, i apareixen en un gravat antic en un dibuix el qual es pot veure com es colpegen quatre petits tambors esf??rics acompanyant a un flautista.[cal citaci??]
A Europa, durant les croades, eren considerades un trofeu de guerra si eren capturades durant una batalla, i eren tan protegides com els estendards o les banderes. Van estar en des??s fins el 1470 quan el rei Enric VIII va comprar i contractar a timbalers per a tocar-les a lloms de cavalls. En el temps de Joan II un regiment a cavall estaven prove??ts d'aquests instruments per a ser tocats en parades i batalles. Les timbales en la majoria de les ocasions acompanyaven als trompetistes de cort i, fins i tot, pertanyien al mateix gremi tan prestigi??s en l'??poca, dels m??sics de palau. A Alemanya, el 1623, es va establir el Kettledrumming, i no es permetia a ning?? la possessi?? de timbales a menys que no les hagu??s capturat en batalla.
Ja durant el Barroc les timbales (tambors de cavalleria) es van incloure a les orquestres per a ??s exclusiu en l'acompanyament de les trompetes, sent instruments transpositors ja que sempre s'escrivien en re (agut) i la (greu), i encara que eren dif??cilment afinables, per a evitar tenir dos jocs de timbales per orquestra, durant el segle XVIII se li van acoblar unes claus en forma de cargol per a poder afinar-les en sol (greu) i do (agut). Tot i aix??, el canvi d'afinaci?? era tan dificult??s, tenien tants problemes amb la humitat i la pressi?? de la membrana, que a pesar de tenir un rang d'interpretaci?? possible d'una quinta, cap compositor s'atrevia a escriure aquests canvis; tan sols alguns timbalers i directors, pel seu compte, podien incloure aquests canvis en la interpretaci?? de les obres.
