Tassos

De Viquip??dia

Tassos o Thassos (tamb?? Tasos o Thasos) ??s una illa del nord de la mar Egea, a la costa de Tr??cia de 394 km2. El seu nom catal?? (antic) fou Taix. ??s part de la regi?? de Maced??nia i del nom??s de Kabala. El seu punt m??s elevat ??s el puig antigament conegut com Ipsari??, de 1.028 m. L???illa ??s circular i es cultiva la vinya i l???olivera. El marbre gaireb?? no s???explota i les mines de l???illa estan esgotades o s??n poc rentables.

La capital actual ??s Limin. La ciutat de Tassos estava situada al nord de l???illa, i tenia dos ports i encara es veuen restes de les antigues muralles en mig de torres constru??des pels venecians. A les rodalies hi ha una est??tua del d??u Pan tallada a la roca.

Anteriorment l???illa fou anomenada Aethra i Chryse per les seves mines d???or i fou poblada per fenicis, suposadament per Thasos fill d'Agenor, que va donar nom a l???illa. Vers una data entre el 720 aC i el 708 aC fou poblada per grecs procedents de Paros dirigits per Telesicles, pare del poeta Arquiloc. Tamb?? vivien a l???illa els Saians, una tribu tr??cia, que es van enfrontar al grecs, per?? finalment aquestos van obtenir la possessi?? de l???illa amb les seves mines de Scapte Hyle, i territoris a la costa continental amb les mines a la costa tr??cia de Galepsos, Oesyma, Stryme, Datum i finalment (mes tard) Crenides. El 511 aC els milesis es van establir al riu Strymon i van fundar la ciutat de Myrcinos on tamb?? es van explotar mines.

El 494 aC els perses van ocupar Milet i van intentar sotmetre Tassos sense ??xit per?? el 492 aC Darios I el gran els va comminar a desfer les fortificacions de l???illa i a enviar els seus vaixells de guerra a Abdera, i els illencs van haver d???obeir. Xerxes I de P??rsia va passar per Tr??cia cap a Gr??cia, els dessis de la part continental van quedar sotmesos i van haver de proveir al rei amb el manteniment dels soldats (400 talents). Despr??s de la derrota persa Tassos fou membre de la Confederaci?? de Delos dirigida per Atenes, per?? van esclatar disputes per les mines de la part continental i va esclatar la guerra entre Tassos i Atenes, i aquesta darrera va enviar a l???illa una for??a dirigida per Cim?? II el 465 aC, que va derrotar als tassis i va desembarcar assetjant la ciutat per terra i mar; el assetjats van resistir mes de dos anys per?? al tercer any de setge es van rendir i van haver de destruir les fortificacions i entregar els seus vaixells de guerra a mes de renunciar a les seves possessions del continent i pagar una contribuci?? en met??l??lic (afegida al tribut anyal).

El 411 aC es va establir un govern olig??rquic dirigit per Pisandre a Atenes i la democr??cia a Tassos fou enderrocada i. Per?? les lluites a Atenes (Alcibiades) que van portar al assassinat del cap oligarca Frinicos, van fer que el govern olig??rquic de Tassos es revoltes amb suport espart?? que van establir una guarnici?? a l???illa. El 408 aC el partit dels ciutadans dirigit per Ecfantos, va expulsar a la guarnici?? espartana dirigida per Et??nic i seguidament va rebre al comandant atenenc Trasibul. Despr??s de la batalla d'Egospotamos (405 aC) Tassos va tornar a mans dels espartans, per?? el 389 aC va tornar a ser possessi?? dels atenencs als qui la va disputar Filip de Maced??nia, sota depend??ncia del qual finalment va passar vers el 351 aC. Ciutat lliure des el temps d'Alexandre el gran, es va sotmetre a Filip V de Maced??nia.

Els romans li van tornar la llibertat despr??s de la batalla de Cinosc??fals, i va romandre ciutat lliure fins el temps de Plini el vell quant es va formar la prov??ncia romana de les Illes.

Possessi?? del imperi bizant?? fou ocupada pels llatins el 1205 i va passar als venecians que la van donar en feu als Dandolo; Miquel VIII Pale??leg (1259-1282) la va recuperar pels bizantins. Fou ocupada pels otomans el 1456, que temps despr??s la van cedir als pr??nceps venecians Gateluzi de Lesbos, fins que les turcs la van conquerir el 1642.

El 1841 el sult?? la va cedir com a propietat personal al virrei d'Egipte, els avantpassats del qual eren originaris de l???illa, i fou administrada per un governador egipci, amb un president del consell elegit pels habitants. El 1873 el kediv va enviar un carregament de blat degut a la manca de menjar per les males collites. El 1912, a la II Guerra Balc??nica, va quedar en mans de Gr??cia a qui fou confirmada pel Tractat de Bucarest del 10 d'agost de 1913.