Spierekanaal
De Viquip??dia
|
||||
|---|---|---|---|---|
| Llargada | 8,403 km | |||
| Classe | I | |||
| Construcci?? | 1857-1860 | |||
| Posada en servei | 1861 | |||
| Desnivell | - m | |||
| Nombre de rescloses | 3 | |||
| De | Spiere | |||
| a | Canal de Roubaix | |||
| Territoris | B??lgica | |||
| Hidrologia - Canal | ||||
L???Spierekanaal (en franc??s Canal de l'Espierres) ??s un antic canal internacional que fa part de la xarxa de les vies navegables de B??lgica. Enlla??a l'Escalda a Spiere amb el canal de Roubaix a Fran??a. Te una llargada de 8,4 km. ??s de la classe I.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
En seguir la vall del rierol Espierres o Spierebeek, enlla??a 3 municipis:
- Val??nia (Hainaut): Estaimpuis i Pecq (7,128km)
- Flandes (Flandes Occidental): Spiere-Helkijn (1,275 km)
El canal ??s la part belga de l'enlla?? franco-belga Deule-Escalda. Les dues altres parts s??n el riu Marque canalitzat i el Canal de Roubaix. L'eix total t?? una llargada de 28km i un desnivell de 33,90m.
[edita] Hist??ria
El canal va construir-se des del 1839 per a facilitar el transport del carb?? de les mines del Borinage amb la conca industrial de Lilla i per a l'aprovisionament d'aigua potabla a l'aglomeraci?? Lilla-Roubaix-Tourcoing.
Aquesta ??ltima funci?? aviat va perdre's per a la contaminaci?? dom??stica i industrial de les aig??es. Al 1872 la contaminaci?? era tal que les autoritats franceses van prohibir que els aig??es residuals es vessessin al canal. En lloc del canal, van utilitzar el rierol del qual el cabal (per?? no la qualitat) va decuplicar a certs moments.
Durant la primera guerra mundial el alemanys utilitzaven el canal per a transports materials de construcci?? des del Rin per a les obras militars a la l??nia del front de l'IJzer. Durant la segona guerra els alemanys van malmetre les infraestructures. La navegaci?? va reprendre al 1948. Com a consequ??ncia de l???expansi?? fulgurant del transport per carreteres, el 1986 el canal es tanc?? a la navegaci?? i les instal??lacions van commen??ar a caure en ru??nes.
[edita] Rescloses i altres infraestructures
El canal t?? quatre ponts i tres rescloses que totes van tornar a funcionar al 2006, connectades amb un sistema central i autom??tic de control.
- Resclosa de Leers-Nord
- Resclosa d'Estaimpuis
- Resclosa de Warcoing
Aprop de la frontera, es projecta una Casa del canal (en franc??s Maison du canal) que esdevindr?? un lloc d'atenci?? als turistes, d'informaci?? educatiua i de descans.
[edita] Restauraci??
Des de l'inici del segle, les entitats dels marges de l'enlla?? van engegar un programma de restauraci?? batejat Blue Links en voler tornar a integrar-lo a la xarxa europea de vies navegables. Amb subsidis europeus, nacionals i regionals, l???obra va comen??ar el 2005 i haur?? d'acabar-se el 2008. A Val??nia, el canal ha sigut catalogat com munument hist??ric. La restauraci?? del canal servir?? projectes de turisme i renovaci?? del teixit urb??.
De resultes de la construcci?? d'estacions de depuraci?? i l'oc??s de l'ind??stria pesada la qualitat de l'aigua va millorar-se molt i el peix ha tornat.
