Sora (Latium)

De Viquipèdia

Sora (Σῶρα) fou una ciutat del Latium a la vall del Liris a la dreta d'aquest riu a uns 10 km al nord d'Arpinium. Fou una ciutat dels volscs i probablement la possessió mes al nord de les ciutats d'aquest poble. Va passar als romans el 345 aC en un atac sorpresa dels cònsols Marc Fabi Dorsó i Servi Sulpici Camerí Ruf, i s'hi va establir una colònia romana. El 315 aC els habitants, volscs en la majoria, es van revoltar i es van unir als samnites, matant als colons romans. El dictador Fabius la va assetjar i tot i la derrota patida a Lautulae el setge va continuar i finalment fou ocupada el 314 aC pels cònsols C. Sulpicius i M. Poetelius; la ciutadella els hi fou entregada per un desertor; els caps rebels foren enviats a Roma i executats. Una guarnició romana es va establir a la ciutat però el 306 aC els samnites la van ocupar altre cop. Els romans la van reconquerir el 305 aC. Al final de la guerra els romans hi van establir una nova colònia amb 4.000 colons (303 aC) amb dret llatí.

A la segona guerra púnica es esmentada com una de les colònies que el 209 aC va al·legar que no podia contribuir amb homes i subministraments. Després de la guerra va patir increments de taxes.

Pràcticament no torna a ser esmentada. Per la llei Júlia la colònia llatina, com les altres, va esdevenir municipi ordinari. Sota August va rebre un nou cos de colons format per veterans de la Legio IV. Només es esmentada després pels geògrafs.

Va sobreviure a la caiguda de l'Imperi i va romandre ciutat de certa importància a l'alta edat mitjana. Fou seu episcopal.

No queden restes de l'antiga ciutat.