Sonata per a piano núm. 8 de Beethoven
De Viquipèdia
Sonata per a piano núm. 8 | |
] | |
Composició de Ludwig van Beethoven | |
Sobrenom: | Patètica |
---|---|
Forma: | Sonata |
Tonalitat: | do m |
Composta: | 1798-1799 |
Publicada: | 1799 |
Dedicatòria: | príncep Lichnowsky |
Catalogació: | Op. 13 |
Durada: | 20' |
La Sonata per a piano núm. 8 en do menor opus 13, de Ludwig van Beethoven, va ser composta entre 1798 i 1799 i la van publicar el desembre de 1799 amb el títol en francès de Grande Sonate pathétique, amb una dedicatòria al príncep Lichnowsky, mecenes del compositor des de la seva arribada a Viena el 1792.
La sonata patètica, com se la coneix popularment, pertany al període on Beethoven començava a afirmar el seu estil i a separar-se de la influència de Haydn i de Mozart. En aquesta etapa compon els sis primers Quartets de corda, del Septet, el Primer Concert per a piano i la Primera simfonia. Obra brillant i innovadora, pot ser considerada com la primera obra mestra per a piano de Beethoven.
Comprèn tres moviments i la seva execució dura aproximadament una mica menys de vint minuts. La cèlebre melodia del Adagio, àmpliament utilitzada en el cinema i en publicitat, ha fet molt per a l'èxit de la sonata i per a la celebritat del seu autor.
[edita] Estructura
- Grave — Allegro di molto e con brio
- Adagio cantabile
- Rondo: Allegro