Sinagoga de Kazimierz
De Viquipèdia
La sinagoga de Kazimierz o Sinagoga Vella (en polonès Synagoga Stara), al districte de Kazimierz de Cracòvia és la més antiga de Polònia.
Aquest barri fundat en 1335 per Casimir el Gran, que li va donar el seu nom, havia sigut una ciutat independent de Cracòvia, cenyida per muralles. L'edifici és contigu a una secció reconstruïda del mur de la ciutat vella de Kazimierz.
Construïda a finals del segle XV, durant el temps que els jueus començaven a instal·lar-se a Polònia, era destruïda pel foc el 1557. En el decenni del 1570 era reconstruïda per l'arquitecte italià Mateo Gucci.
Hi ha set sinagogues històriques a Kazimierz, incloent-hi la Sinagoga Vella, i a part de la Sinagoga Remu'h, la resta encara estant sent utilitzades per a la veneració.
Durant la guerra que ocasionava la Partició de Polònia entre els russos, Prussians i austríacs el 1772, Tadeusz Kościuszko era el líder dels polonesos, després d'haver lluitat amb Thomas Jefferson a la Revolució Americana. El 1794 es dirigí a la sinagoga vella per reunir els jueus per lluitar per la independència polonesa. Així es convertia en el lloc on els líders polítics de Polònia es trobarien amb els jueus. El president polonès Ignacy Moscicki feia una visita oficial a la sinagoga vella el 1931 en un gest simbòlic d'amistat amb la població jueva.
A la novel·la, La llista de Schindler, hi ha una descripció de com arribaven els nazis a la sinagoga vella el 4 de desembre de 1939 i prometien respectar les vides dels jueus de la congregació si escopien en el sagrat Torah. Tots menys un van escopir, però els nazis els van disparar a tots indiscriminadament. Aquesta escena no surt a la pel·lícula de Steven Spielberg, encara que la pel·lícula es basava en la novel·la.
L'interior és actualment el Museu de la història i cultura jueva. Recull fotografies de la vida a Kazimierz abans de l'ocupació nazi, així com pintures d'artistes jueus i objectes religiosos.
La Sinagoga Vella era gairebé completament destruïda pels nazis durant la Segona Guerra Mundial; es restaurava després de la guerra, però el bimah de ferro del segle XVI en el centre de la sala d'oració és original.
