Simplici (filòsof)

De Viquipèdia

Simplici (Simplicius, Σιμπλίκιος) fou un filòsof grec nadiu de Cilícia, deixeble d'Ammoni, un dels darrers membres de l'escola neoplatònica (vers 400 a 529) que va tractar de mantenir l'antiga mitologia grega contra l'expansió del cristianisme.

Els edictes imperials contra els cultes pagans al segle V van afectar sèriament la filosofia grega. Atenes va conservar temples i imatges més temps que altres ciutats. Els seguidors d'aquesta filosofia van romandre encara protegits fins el regnat de Justinià I que va endurir la persecució contra els pagans. Els seus membres van restar al lloc fins el 528 quan foren obligats a deixar els seus càrrecs i algun executats i les seves propietat confiscades; els que no es convertiren en tres mesos foren desterrats i es va prohibir ensenyar filosofia i jurisprudència a Atenes (529).

Set filòsofs, entre els quals Simplici, Eulami, Priscià, Damasci (el darrer president de l'escola) i altres van decidir anar a demanar protecció al rei persa Cosroes I el Just (que va pujar al tron el 531) però no la van obtenir i van tornar a l'Imperi Bizantí el 533 després de que en un tractat de pau entre Bizanci i Pèrsia (probablement aquell mateix any) es va establir que podrien tornar sense patir represàlies i podrien seguir les seves practiques religioses ancestrals.

Se sap que Simplici va viure algun temps i va ensenyar a Atenes. Va deixar algunes obres entre elles uns comentaris sobre les categories publicats a Venècia el 1499 sota el títol de , Σιμπλικίου διδασκαλου τοῦ μεγάλου σχόλια ἀπὸ φωνῆς αὐτοῦ εἰς τας Ἀριστοτέλους κατηγορίας, un cometari sobre Aristòteles, explicacions d'alguns llibres metafísics, un epítom sobre la Physica de Teofrast i una interpretació del Enchiridion ἐξήγησις εἰς τὸ Ἐπικτήτου ἐγχειρίδιον.

Va restar pagà fins a la mort però en la situació de tirania religiosa del seu temps no es va poder enfrontar directament a l'església.