Damasci

De Viquipèdia

Damasci (Damascius, Damáskios) conegut per "el sirià" (Σύρος) fou un filòsof siríac nadiu de Damasc i un famós mestre de filosofia neoplatònica a Atenes.

Va néixer vers el final del segle V. Va estudiar a Alexandria sota el retòric Theon i matemàtiques i filosofia sota Ammoni fill d'Hermeas, i sota Isidor.

Va anar a Atenes on els neoplatònics estaven dirigits per Marinos i Zenòdotos, successors del famós Proclus o Procle i va esdevenir deixeble dels dos i després el seu successor. Va rebre el renom de ὁ διάδοχος i fou el darrer que va tenir càtedra de filosofia a Atenes doncs el 529 Justinià I va clausurar l'escola i els filòsofs inclòs Damasci, van haver d'emigrar a Pèrsia.

Va tornar vers el 533 però la seva sort final es desconeguda.

Es conserva una de les seves obres: "Dubtes i solucions dels primer principis (Ἀπορίαι καὶ Λύσεις περὶ τῶν πρώτων ἀρχῶν). La resta d'obres son: 1. Ἀποπίαι καὶ λύσεις εἰς τὸν Πλάτωνος Παρμενίδην. 2. La continuació d'un comentari de Procle 3. Un comentari sobre Aristòtil; altres obres només son referències: περὶ κινήσεως, περὶ τόπου, and περὶ χρόνου, (Ἰσιδώρου Βίος (biografia d'Isidor, potser part de φιλόσοφος ἱοτορία) i suposadament el seu principal treball. 5. Λόγοι Παράδοξοι, en 4 llibres ; i un comentari sobre Hipòcrates.

Entre els seus deixebles cal esmentar Simplici, el comentarista d'Aristòtil, i Eulami.