Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis
De Viquipèdia
Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis fou emir zírida fill de Nasr ad-Dawla Badis ben al-Mansur, al que va succeir a la seva mort el 1016.
Fou el regnat més llarg d'un governant berber (en aquest cas sanhadja) a l'Ifriquiya. Durant el seu regnat i fins el 1052, la situació econòmica era bona i Al-Muizz va fer gala d'uns ostentació i un luxe no vistos abans.
El 1025 Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis es va immiscuir en els afers de Sicília, però el 1025/1026 (416 de l'hègira) una potent flota zírida en camí cap a Sicília fou destruïda per una tempesta no molt lluny de l'illa Pantelleria. Entre 1026 i 1035 la flota zírida va fer atacs a les posicions bizantines a la costa de la mar Adriàtica i la mar Egea.
Una sèrie de collites excepcionals, especialment a la zona de Béja, van donar fums a l'emir que només era un nominal governador fatimita encara que de fet independent, i el 1049 va deixar de fer la khutba (oració) en nom del califa fatimita Al-Mustansir, i la va fer en nom del califa abbàssida, que no gaudia de poder i que el deixava realment independent.
En resposta el califa fatimita va enviar als àrabs nòmades Banu Hilal i Banu Sulaym que vivien a l'Alt Egipte, amb el que aconseguia d'una part sotmetre o posar en problemes als zírides i d'altra lliurar-se d'aquestes tribus que cada dia eren més conflictives.
Els Banu Hilal van derrotar a l'exèrcit de Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis a Haydaran, entre Gabès i Kairuan (14 d'abril del 1052) i el nòmades es van estendre per Ifriquiya. El 1057 l'emir zirida va haver d'evacuar Kairuan i es va refugiar amb el seu fill Tamim, governador de Mahdia. Els banu Hilal van assolar el país i Ibn Khaldun com historiador es va fer ressò de les destruccions que causaven i li atribuí la descomposició de l'estat zírida (alguns historiadors pensen però que l'estat ja havia entrat abans en descomposició).
Després d'això els zírides, perdut l'interior, van haver de viure de cara al mar i van construir una flota més poderosa.
Va morir el 1062 i el va succeir el seu fill Tamim ben al-Muizz.
