Ibn Khaldun
De Viquipèdia
Ibn Khaldun (1332-1406) va ser un historiador i sociòleg àrab d'origen andalusí.
Nasqué a Tunis fill d'una família d'origen sevillà. Està considerat com un dels fundadors de la moderna historiografia i també de la sociologia i l'economia.
La seva obra principal es coneix com els Prolegòmens i en realitat és la introducció a una altra obra més àmplia coneguda com 'Llibre de l'evidència, registre dels indicis i esdeveniments dels dies dels àrabs, perses i berbers i els seus poderosos contemporanis. que és una història universal amb una especial atenció a la dels nòmades berbers i la seva relació amb la vida urbana.
En l'aspecte sociològic és molt interessant com descriu el procés que porta a la sedentarització de les poblacions impetuoses nòmades que una vegada ocorregut perden, amb el pas del temps aquest caràcter i cíclicament es va retenint el procés amb altres nòmades atrets per la vida urbana.
Ibn Khaldun constata la crisi i el canvi i en busca una explicació racional dins de l'aristotelisme i la seva classificació de les coses basada en l'existència de característiques comunies i l'aplica a l'estudi de la civilització humana.
En el camp econòmic analitza la dinàmica dels mercats i els conceptes de població, preu, benefici i formació del capital.
Cap el 1350 viatja a Fes que en aquells moments era el principal centre de saviesa del Magrib, i es converteix en el secretari diplomàtic el soldà Abu Inan. Des de 1388 es va instal·lar a El Caire on ensenyà en les universitats islàmiques o madrasses.
Va tenir molt de prestigi i va actuar de conseller polític tant de Pere I de Castella (el 1363) com de Tamerlà (el 1401).
[edita] Enllaços externs
