Tamim ben al-Muizz

De Viquipèdia

Tamim ben al-Muizz fou emir zírida d'Ifriquiya, fill i successor de Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis, a la seva mort el 1062. Va igual al seu pare en duració del regnat, doncs va governar com ell 46 anys.

En vida del seu pare va tenir el govern de Mahdia, i el 1057 aquell s'hi va haver de refugiar pressionat pels Banu Hilal, abandonat la seva capital Kairuan (Kayrawan o Qayrawan).

L'economia zírida s'havia ensorrat amb la invasió dels àrabs nòmades que es van establir principalment al sud-est del país però que governaven altres territoris. A la mort del seu pare Tamim només governava a la regió entre Sussa i Gabès i en aquesta darrera hi havia un poder independent. Tamim disposava d'una flota poderosa i feia incursions a territoris cristians i a naus de països cristians.

El 1087, en represàlia per aquestos atacs, una flota combinada de genovesos i pisans va atacar Mahdia, va ocupar la ciutat i el seu suburbi Zawila, i només es van retirar després de percebre un tribut de cent mil dinars. El 1091 el darrer emirat de Sicília, Noto, a la punta sud-est, nominal feudatari zírida, va ser ocupat pels normands.

El 1096 el seu germà Umar ben al-Muizz fou portat al poder a Gabès pels notables locals, però fou enderrocat a l'any següent pels Banu Djami.

Va morir el 1108. El va succeir el seu fill Yahya ben Tamim.