Setge de Barbastre (1064)
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Setge de Barbastre, coneguda com la Croada de Barbastre fou una de les batalles de la Reconquesta
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Després de la derrota a la Batalla de Graus la primavera de 1063 en la que va morir Ramir I d'Aragó, el papa Alexandre II va promoure una croada per la conquesta dels territoris musulmans de la Península Ibèrica, atorgant la remissió dels pecats al combatents. L'expedició a Barbastre fou preparada a Barcelona en una reunió del legat pontifici Hug Candi i el comte Ramon Berenguer I.
[edita] El Setge
En el setge, que durà quaranta dies el 1064 hi participaren tropes aragoneses del rei Sanç III d'Aragó i les del comte Ermengol III d'Urgell liderades per Arnau Mir de Tost[1], les del bisbe Guifré de Vic[2], papals comandades per Guillaume de Montreuil, i normandes de Guiu Guillem, el duc d’Aquitània.
[edita] Conseqüències
La ciutat fou concedida a Ermengol III d'Urgell. Dos anys més tard, Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir va reconquerir la ciutat, i en aquesta nova batalla, Ermengol III va morir.
[edita] Referències
[edita] Bibliografia
- Bishko, Charles Julian. Fernando I and the Origins of the Leonese-Castilian Alliance With Cluny.
- Ramón Menéndez Pidal La España del Cid.
- Boissonnade, Pierre. "Cluny, la papauté et la première grande croisade Internationale contre les sarrasins d'Espagne: Barbastro (1064-1065)." Rev. des questions historiques, pp 257–301. 1932.
- Chaytor, H. J. "The Reconquest." A History of Aragon and Catalonia. London: Methuan, 1933.