Serp blanca
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Rhinechis scalaris (Schinz, 1822) |
||||||||||||||
 Distribució geogràfica de la serp blanca (en verd). )
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Elaphe scalaris (Schinz, 1822 |
La serp blanca (Rhinechis scalaris) es troba a Ibèria, l'illa de Menorca i la costa mediterrània de l'Estat francès.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
És una serp fàcilment identificable per tindre dues ratlles negres i paral·leles sobre el seu dors brunenc. Els exemplars joves, però, tenen l'esquena groguenca amb taques negres, gairebé juntes, en forma de "H" majúscula que, en conjunt, ofereixen l'aspecte d'una escala. A mesura que creixen, el pal travesser de la lletra "H" desapareix, i romanen solament els pals longitudinals, que s'ajunten, i originen les dues línies que llueixen els semiadults i els adults. Malgrat tot això, tots els exemplars presenten un dibuix negre en forma de "V" sobre el morro, una taca també negra sota l'ull fins a l'angle de la boca. Tanmateix aquestes clapes es fan menys ostensibles a mesura que creixen i són molt poc visibles en els exemplars que adquireixen grans proporcions. El ventre sol mostrar tons blanquinosos o groguencs, sense taques o esquitxos.
Cal remarcar que la forma juvenil ha originat el nom científic (scalaris = d'escala), mentre que la denominació popular fa esment de les tonalitats blanquinoses del ventre.
Els adults, amb la cua i tot, poden arribar a 180 cm, però normalment no ultrapassen els 150 cm.
[edita] Hàbitat
S'estén per diversos biòtops, com conreus, erms, boscos, rocams, brolles, etc. És molt abundant.
[edita] Costums
Es mostra activa de dia i és terrestre, però també pot enfilar-se als arbustos i als arbres per tal de cercar nius d'ocells. A més a més, molt sovint ascendeix al cimal de les cabanes, on captura, normalment, cries de pardal (Passer domesticus).
Malgrat ésser una serp totalment inofensiva, és molt agressiva i, si hom vol capturar-la, es redreça i escomet la persona bo i projectant la part anterior del seu cos, alhora que bufa i xiula sorollosament.
[edita] Alimentació
Tot i que ingereix ocells, s'alimenta preferentment de micromamífers (ratolins, talpons, musaranyes, etc.), per la qual cosa cal considerar-la com a beneficiosa per a l'ésser humà. Els exemplars adults poden capturar cries de conill i rates, mentre que els joves es nodreixen de sargantanes i d'artròpodes.
[edita] Reproducció
La còpula es realitza de finals d'abril a principis de juny, i al cap de tres o quatre setmanes la femella diposita sota les pedres de 5 a 24 ous molt allargassats i de color blanc, les mides dels quals oscil·len entre 50-60 x 16-21 mm. La durada de la incubació és variable i depèn de les condicions climàtiques del medi, bé que normalment l'eclosió s'efectua a finals de setembre o a principis d'octubre.
[edita] Referències
- Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 66.
