Segon Triumvirat
De Viquip??dia
El Segon Triumvirat consist?? en una magistratura extraordin??ria de la Rep??blica Romana, formada per August, Marc Antoni i Marc Emili L??pid l'any 40 aC. Si b?? els tres homes havien rebut la magistratura per deu anys, no arribaren a acomplir-la: Marc Antoni i August quedaren irreversiblement enfrontats, i L??pid fou destitu??t unilateralment per Octavi?? (35 aC).
L'alian??a de tres homes per al manteniment de l'ordre de l'Estat, tal i com s'anomenava oficialment el triumvirat, es basava en el poder militar dels triumvirs, sota el poder dels quals es trobaven la major part de les legions. Van necessitar la delegaci?? de poders dictatorials durant cinc anys per part del Senat, el 27 de novembre de l'any 43 aC, per a poder consolidar el Segon Triumvirat. Com en els temps de Sul??la, s'obriren les llistes de proscripci??, les quals, despr??s dels allistaments, van ser anul??lades. Suetoni ens diu clarament que Octavi devia oposar-se des de bon principi a les proscripcions, les quals, per??, no va executar amb tanta severitat com els seus companys. Despr??s, i per iniciativa d'Antoni, massacr?? als adversaris pol??tics dels triumvirs, entre els quals hi havia Cicer??.
L'any seg??ent Antoni i Octavi van anar a Gr??cia, on els assassins de C??sar, Gai Cassi Long?? i Marc Juni Brut tiranicida, havien reunit les seves forces. La seva derrota a la batalla de Filips, a Maced??nia, la tardor de l'any 42 aC, signific?? l'enfonsament definitiu de la rep??blica romana. La vict??ria es devia, b??sicament, a l'actuaci?? d'Antoni, la qual va fer cr??ixer la seva import??ncia dins el Segon Triumvirat.
Despr??s de la vict??ria a Filipos, els triumvirs van demarcar les seves esferes d'influ??ncia, Antoni aconsegu??, a m??s de la G??l??lia Comata, l'antiga ??frica. M??s endavant, dispos?? d'una bona proporci?? de les riques prov??ncies orientals. L??pid s'adjudic?? la prov??ncia d'??frica que li era contempor??nia, i que, en aquells temps, era el graner de Roma. Octavi aconsegu?? les dues prov??ncies d'Hisp??nia i l'obligaci?? m??s dif??cil, els veterans establerts a It??lia, ??s a dir, el triumvir dels quals els governaria a tots en com??.
A causa de la repartici?? de zones d'influ??ncia hi hagu?? expropiacions i desallotjaments per tot l'Estat, i no nom??s per a terratinents en concret, sin?? per a tota la poblaci??. Per aix??, Octavi era odiat per tots. Arran d'aix??, hi hagu?? algunes difer??ncies entre Octavi i el germ?? d'Antoni, Lluci, al qual Octavi derrot?? en la Guerra de Perusa. Aleshores Antoni, a causa de la derrota del seu germ??, torn?? a It??lia, ambd??s triumvirs refusaren emprar les legions, no obstant aix??, lluitaren i renovaren l'alian??a. El Tractat de Br??ndisi de la tardor de l'any 40 aC preveia la boda d'Antoni amb la germana d'Octavi, Oct??via, fet que segellaria el nou pacte.
Octavi s'havia casat aquell mateix any, despr??s de la mort de la seva primera esposa Cl??dia, amb una parenta del fill de Pompeu, Sext Pompeu. Ella li don?? una filla, J??lia, la qual seria el seu ??nic fill biol??gic. Per?? abans del naixement de J??lia ell rebutj?? la seva mare una altra vegada per a, l'any 38 aC, prendre com a muller a L??via Drusil??la. Per aix??, l'esc??ndol s'an?? engrandint, perqu?? L??via es podia allotjar al seu palau encara que abans ella s'havia divorciat del seu anterior marit, el republic?? conven??ut Tiberi Claudi Ner??. Aquesta dona, que es convert?? en la seva consellera m??s ??ntima, pogu?? introduir al seus dos fills Tiberi i Drus el Vell a la fam??lia d'Octavi gr??cies al casament. Tot i que Octavi apost?? en un principi per Drus com al seu successor, despr??s de la seva mort a Germ??nia design?? com a hereu a Tiberi.
