Sebastià de Dalmau i Oller
De Viquipèdia
Sebastià de Dalmau i Oller (Barcelona 1682 - Viena 1762), fou Coronel de Cavalleria de l'exèrcit català durant la Guerra de Successió.
Ja durant el 1704 formava part dels nuclis conspiratius austriacistes per revoltar Barcelona, però fou descobert i empresonat pel Lloctinent borbònic de Barcelona Francisco de Velasco. Al 1705, amb l'entrada de les tropes austriciates a Barcelona, en fou alliberat i Carles III el recompensà amb el privilegi de cavaller.
Durant el Setge borbònic de Barcelona de 1706, lluità com capità de la Coronela de la Ciutat. Més endavant, va finançar amb el seu patrimoni una unitat de cavalleria, el Regiment de la Fe. A partir de 1713 i tot al llarg del setge de Barcelona formà part de les Juntes de Defensa de la Ciutat i s'encarregà d'aconseguir subministraments per mantenir la resistència. A nivell polític, jugà un paper d'equilibri amb els defensors més fanàtics.
Ocupada Barcelona, fou empresonat durant 15 anys; primer a Pamplona i després a Segòvia. Al 1725, en virtut del Tractat de Viena, fou alliberat i s'exilià a Viena, on fou nomenat Tinent General de Cavalleria.
