Santuari de Falgars
De Viquipèdia
El Santuari de Falgars és un santuari marià a 1288 m d’altitud (Santa Maria de Falgars) del municipi i de la parròquia de la Pobla de Lillet (Berguedà), a la serra de Falgars. El primitiu santuari seria d'estil romànic, ja que a la porta hi consta data de l'any 1049, tot i que les seves primeres notícies certes són del 1120 quan fou donada l'església de Santa Maria, que aleshores s'edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà. El 30 de març de 1120, els seus propietaris, Ramon i Eliardis, varen donar aquesta església al monestir de Sant Llorenç amb la condició de que fos cuidada. Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi (1352) i, més tard, ermitans. El 19 de març de 1646 s'hi va posar la primera pedra de l'actual església, i sobre la porta s'hi conserva encara la pedra clau amb data de l’església anterior, de la qual encara existeixen restes de parets.
Presideix el santuari una imatge gòtica d'alabastre, del segle XV de la Verge de Falgars. La primitiva imatge va desaparèixer, però la tradició explica que un pastor de Saus, va trobar la imatge de la mare de Deu entre unes falgueres. D’aquí prové, es diu, el nom del Santuari de Falgars com un "lloc de moltes falgueres". A mig paratge de Falgars, es troba restaurada la cova on es pot veure la Verge primitiva que es mostra donant el pit al seu fill.
El Santuari de Falgars, ha estat de sempre un lloc de peregrinatge i devoció, no sols per a poblatans i veïns dels voltants de la comarca, sinó que per a molta gent que ve de terres llunyanes. En són dates especials la Trovada de poblatans i ex-poblatans, la Diada de Sant Marc, la Festa major de Falgars i la Dansa de Falgars.
Es pot arribar per carretera asfaltada, a 7 km. de distancia de la Pobla de Lillet i actualment hi ha una àmplia zona d’esbarjo amb barbacoes i lloc per dinar. En el seu mirador es pot gaudir de magnífiques vistes sobre el Cadí i el Moixeró cap el nord i, a llevant, serra de Montgrony, Puigmal i cap a l’oest Rasos de Tubau i serra d'Ensija.
