Puigmal

De Viquipèdia

Puigmal
El Puigmal des de Guils de Cerdanya
Altitud:	2909,6 m
Coordenades:	42° 23′ 3.27″ N 2° 7′ 5.13″ ECoordenades: 42° 23′ 3.27″ N 2° 7′ 5.13″ E
Situació:	Entre el Ripollès i la Alta Cerdanya
Serralada:	Pirineus
Material de formació:	{{{Material}}}
Primera ascensió:	{{{Primera ascensió}}}
Ruta normal:
Muntanya - Muntanyes del món - Alpinistes

El Puigmal (anomenat també Puigmal d'Er a l'Alta Cerdanya) és la muntanya més alta del Pirineu Oriental (2.909,6 msnm)^[1] situada entre les comarques de l'Alta Cerdanya i el Ripollès i possiblement una de les més emblemàtiques de Catalunya.

Està situat entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès) i Er (Alta Cerdanya) i s'alça com el més alt dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla, que rodeja la vall de Núria. És un pic ample i arrodonit i la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són molt adverses. Al seu cim hi ha la una creu de ferro forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer:

«De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar^[2]».

Taula de continguts 1 Rutes 1.1 Ruta clàssica 1.2 Ruta des de Fontalba 1.3 Ruta des del collet de les Barraques 2 Referències

[edita] Rutes

[edita] Ruta clàssica

Comença a Queralbs des d'on s'agafa el Camí Vell o Camí dels Peregrins (GR-11) i que, en aproximadament dues hores i mitja, ens conduirà fins al santuari de Núria. El camí discorre zigzaguejant sobretot entre rouredes i amb un sotabosc de falgueres en les zones més humides. Ja més amunt, trobem torrents que discorren formant gorges entre grans parets rocoses. Si es prefereix també es pot agafar el cremallera de Núria, inaugurat el 1931.

Des del santuari, començarem un camí senzill en direcció oest travessant el bosc de Sant Gil, des d'on seguirem el curs del torrent endinsant-nos a la coma de l'Embut i arribant finalment a un pluviòmetre. A partir d'aquí el camí es torna més rocós amb el pendent més pronunciat i s'ha de superar una feixuga tartera. Un cop arribats a la creu del cim haurem fet pràcticament 1.000 metres de desnivell des del Santuari de Núria en unes dues hores. Tot baixant es pot contemplar la vall de Núria i, al fons de tot, entre comes i suaus pendents, el santuari de Núria d'on en destaca el seu estany.

[edita] Ruta des de Fontalba

Des de Queralbs s'agafa la pista que porta a Fontalba (d'uns 11 km) Des d'allí se surt per una carena herbada fins el cim de la Dou a uns 2.200 metres. Després d'una llarga aproximació en direcció nord-oest,a tocar el cim del Borrut,des d'allí cal resseguir la carena i enfilar amunt per un camí força pedregós Finalment s'arriba al tram final de l'ascensió i es corona després d'unes dues hores.

Hi ha moltes rutes per escollir, i sobretot possibles variacions a l'hora d'ascendir. També hi ha la ruta que puja des d'Er per una pista, en certes zones pavimentada, fins els 2.200 metres. Un cop allí desapareixen els arbres i el camí enfila amb rampes dures i pedregoses que porten fins el cim.

[edita] Ruta des del collet de les Barraques

Des de Planoles s'agafa una carretera que en 9 quilòmetres ens durà a 1870 metres d'alçada, al Collet de les Barraques, tenim el Puigmal enfront nostre. Allà seguin el filat del bestiar (nord-oest) per la banda sud i carenejant entre el bosc, de seguida trobarem senyals de recorregut local(blanques-verdes) que venen de Planoles seguint el camí de Núria (amb senyals blanques-grogues) que continua ,travessant el filat que seguim, nosaltres no el travessem i continuant arribarem a una clariana, estem a Roc Blanc, poc després sortirem del bosc al plà dels Ventolanesos. Davant nostre tenim la serra de la Vacarissa o d'Estremera que seguirem en direcció nord, passarem per la barraca del Teixidor, les pedres de la qual se varen fer servir per fer unes torretes per posar els detectors de vent, quan allí s`hi tiraven amb Paravents, davant tenim un costa, que és el troç que més puja, passada aquesta ja és més planer, arribarem al Pas dels Lladres 2540m. Haurà estat 1h i mitja. Ara seguirem la pista cap a la nostra dreta, o ens enfilem pel tossal del Pas, voltant el tossal del Pas dels Lladres, travessarem les pistes d'esquí, que es muntaren fins el tossal al 2003. Quan s'acabi a tocar el Puig d'Er, continuarem per la carena i sense perdua fins situar-nos davant l'última pujada (1 horeta) ,seguirem el camí passant pel Bressol,un pla just abans de fer el cim, tot seguint el senyals que ens acompanyen des de la sortida i en mig hora, serem a dalt. Haurem estat menys de 3 hores, havent fruït de les millors vistes, que hi ha de totes les pujades al Puigmal.

[edita] Referències

1. ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000
2. ↑ Puigmal (2.910 m) - El món de la muntanya.