Salvador Armendares i Torrent

De Viquipèdia

Salvador Armendares i Torrent (Malgrat de Mar, Maresme 1893 - Ciutat de Mèxic, 1964) fou un polític i metge català. Des de jove s'adscriví a la Unió Catalanista i més tard es llicencià en medicina a Barcelona. Fou metge de l'Aliança Mataronina i de la Federació de Sindicats Agrícoles.

Fou molt actiu en l'oposició a la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, l'any 1931 ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, i el 1932 fou elegit diputat al parlament de Catalunya i regidor de l'ajuntament de Vilafranca del Penedès. Durant la Guerra Civil Espanyola fou cap de la segona comandància de la sanitat militar, amb base a Girona.

El 1939 emigrà primer a França i després a Mèxic, on continuà exercint la seva professió i hi fundà la Borsa del Metge Català. A l'exili secundà el moviment d'opinió independentista; fou vocal del Consell Nacional de Catalunya a Londres. A la I Conferència Nacional Catalana celebrada a Mèxic el 1953, fou designat president del Consell Nacional Català, càrrec que ocupà fins a la seva mort l'any 1964.