Salto (Uruguai)

De Viquip??dia

Salto
[[Image:\|130px]]

Top??nim oficial	Salto
Pa??s	Uruguai
Organitzaci??:
-Departament	Salto
Codi postal	50.000
Caracter??stica telef??nica	+073
Localitzaci??:	31?? 22??? 50??? S 57?? 57??? 36??? OCoordenades: 31?? 22??? 50??? S 57?? 57??? 36??? O
Superf??cie
Altitud	48 msnm
Latitud	{{{latitud}}}
Longitud	{{{longitud}}}
Dist??ncia	{{{dist??ncia}}}
Fundaci??	8 de novembre de 1756
Fundador	Jos?? Joaqu??n de Viana
Poblaci??:
- Total	100.572 (2006)
??rea metropolitana
- Densitat
- Creixenebt intercensal
Analfabetisme	{{{analfabetisme}}}
Gentilici	salteny, saltenya
Intendent municipal	Ram??n Fonticiella (FA)
Intendente
P??gina web

Salto, antigament coneguda com Salto Oriental, ??s la capital del departament de Salto, Uruguai. S'ubica a 502 km de la ciutat de Montevideo (per rutes 1 i 3) sobre el marge oriental del Riu Uruguai, davant la ciutat argentina de Concordia, amb la qual t?? un fort vincle, existint connexi?? carretera i ferrovi??ria a trav??s de la Presa de Salto Grande. Aquesta ciutat s'anomena Salto perqu??, abans de construir-se la Presa de Salto Grande, el riu Uruguai formava un salt est??s (anomenat antigament l'It??, en llengua guaran??) producte de l'aflorament de roques al seu llit.

El centre de la ciutat es troba a uns 18 km (per ruta) al sud de la presa i l'embassament que forma aquesta. La ruta nacional N??3 ??s la principal via de comunicaci?? de Salto amb la resta del pa??s. L'Aeroport Departamental de Salto es troba a 3 km al sud de la ciutat.

[edita] Hist??ria

Francisco Bauz??, el 1895, al tom de la seva ??Hist??ria de la Dominaci?? Espanyola a l'Uruguai?? diu que el Governador del Riu de la Plata, Jos?? de Andonaegui, volent activar la conclusi?? del Tractat de Madrid, va despatxar l'octubre de 1756 un destacament de 400 homes al comandament del governador de Montevideo Jos?? Joaqu??n de Viana, amb l'ordre d'establir-se al paratge conegut com el Salto i esperar all?? al Marqu??s de Valdelirios, a qui havia de servir d'escorta.

Recomanava molt el general al Marqu??s, en carta escrita a efecte, que man??s proveir de vitualles aquelles localitats, ja que Viana no els portava m??s que per al tr??nsit, i que en cas de trobar-se sense ells en acampar per esperar-lo, sofria molt amb el seu destacament.

Va arribar Viana, el novembre, al paratge indicat i no va trobar res en ell. Restringit en mantenir-se de la pesca, va comen??ar a edificar un fort i diverses terrasses que aviat van quedar constru??ts.

Aquest va ser l'origen de la ciutat de Salto, fundada per casualitat l'any 1756, agrega Bauz??. Els testimonis exhumats per Garc??a Selgas, revelen que les instal??lacions que Viana va erigir a Salto van continuar funcionant fins a 1782, data a partir de la qual s'iniciaria un llarg cr??tic per??ode per a la poblaci?? vilatjana. Aix??, en carta dirigida a Viana el 1761, Francisco de Arguedas, alt funcionari de l'administraci?? colonial que quatre anys abans havia visitat Salto, de passada per a les Missions, diu: ??Vaig trobar al Salto Petit de l'Uruguai a l'intendent Mart??n Altolaguirre??, amb la qual cosa queda demostrat que a Salto continuava mantenint-se el centre d'aprovisionament de l'ex??rcit.

Una not??cia que coincideix amb l'anterior est?? continguda en un document trobat per Carlos Leonhardi als arxiu dels jesu??tes, a Buenos Aires. Es tracta d'una carta de P. Limp, amb dades que li don??s Siguismundo Baur, capell?? de les tropes guaran??s que el 1761 van passar per Salto cap a Santo Domingo de Soriano, a fi d'intervenir en el lloc de la Colonia del Sacramento. I a tal document s'expressa, entre altres coses: ??Que vuitanta i tantes carretes del Rei van estar portant vitualles de Salto per espai de quatre anys, per a la Tropa del Reial Ex??rcit de San Borja.?? Hi ha tamb?? un document el 1768, que acredita l'exist??ncia, en aquell moment, de pobladors a Salto.

??s una carta del Governador Bucarellial, comte d'Aranda. La mateixa est?? datada precisament al Salto de l'Uruguai, ??on vaig arribar el 16 del present. Aqu?? he tingut not??cies de qu?? el Principal es troba a Yapey????. Bucarelli refereix detalladament les operacions preliminars de l'expulsi?? dels jesu??tes, i la concentraci?? d'aquests a Salto, abans de ser embarcats per a Buenos Aires, i agrega sobre aix??: ??Vaig advertir al Capit?? Elorduy que amb dos subalterns an??s a recollir als jesu??tes de Santa Mar??a la Mayor, M??rtires i San Xavier, i al Comandant del Salto que, despr??s que reb??s els ??ltims jesu??tes que li despatxava, es fes a l'espelma amb tots els enviats a aquell lloc i els lliur??s a Buenos Aires??.

El Governador Jos?? Joaqu??n de Viana, era basc natiu de Lagran, Di??cesi de Vit??ria, a la Prov??ncia d'??laba. Com gaireb?? tots els bascs, era un devot, i el seu culte m??s sentit era per la Verge Blanca que es venera especialment a l'Esgl??sia de San Miguel de Vitoria. Aquesta ciutat com totes les localitats basques t?? la seva tradici?? pr??pia, fins i tot no fa molts anys, abans de passar al Museu Municipal de Vit??ria, es guardava gelosament en una forn??cula del Temple de San Miguel, el matxet vitori??, sobre la creu del qual juraven els S??ndics complir fidelment la seva comesa, sota pena de tallar-se-li el cap amb el mateix matxet, si faltaven al seu jurament.

El 8 de novembre de 2006 es van realitzar els festeigs dels 250 anys de l'inici del proc??s fundacional de la ciutat, amb gran pres??ncia de p??blic.

[edita] Economia

??s el centre de la regi?? de producci?? de c??trics del pa??s. La ciutat est?? envoltada d'un cintur?? de finques dedicades a la producci?? d'aquests fruits i altres, la maduraci?? dels quals es veu afavorida per un clima m??s c??lid que el del sud. El ra??m "Harriague", actualment basi dels vins tannat, ??s l'??nica varietat reconeguda internacionalment per al pa??s.

Vista del carrer Uruguai, el principal de la ciutat.

[edita] Turisme

A la seva zona d'influ??ncia es troben importants centres termals, tant estatals com privats, que han determinat un desenvolupament fort del turisme. Sobre la costa del riu Uruguai est?? la Costanera Nord, passeig favorit dels saltenys i concordienses, aix?? com la Costanera Sud, zona residencial d'alt poder adquisitiu. A prop del centre de la ciutat, cap al sud-est, es troba el zool??gic municipal, al costat del Parc Harriague (veure mapa), que a m??s de comptar amb 150 esp??cies de flora, t?? camps de futbol i una pista de ciclisme p??blica.

Al nord-est, es troba un gran centre comercial, un complex que combina la nova terminal d'??mnibus amb un modern shopping center de dos nivells i un supermercat, comptant amb ampli espai de cotxeres. Igualment, tamb?? compta amb un important pol comercial al centre de la ciutat, al carrer Uruguai.

[edita] Cultura

??s seu de la Regional Nord de la Universitat de la Rep??blica, aix?? com de filials d'universitats privades, i compte amb centres de formaci?? docents d'educaci?? mitjana, secund??ria i prim??ria, el que la converteix en una ciutat referent del litoral uruguai??. Entre els escriptors saltenys consagrats destaca el cl??ssic Horacio Quiroga.

Homenatge a Eladio Dieste, a Salto.

[edita] Arquitectura destacada

A l'entrada de la ciutat hi ha un monument en homenatge a l'enginyer Eladio Dieste, denominat La porta de la saviesa i conegut comunament com "La gavina", que es va construir traslladant una estructura constru??da per a les instal??lacions de l'estaci?? de servei de Barbieri i Legire, firma comercial avui desapareguda. S'ubica en la intersecci?? de les rutes nacionals 3 i 31 amb l'avinguda Pasqual Harriague, que porta el nom de qui va introduir a l'Uruguai el cultiu del ra??m que porta el seu cognom.

Salto es caracteritza per tenir un gran nombre d'obres de l'enginyer Eladio Dieste, entre ells, dip??sits industrials, un parador (costanera Nord) i la terminal d'autobusos urbana.

El centre de la ciutat s'est??n sobre el carrer Uruguai, que concentra l'activitat comercial, i en les seves proximitats, molts edificis hist??rics rellevants i l'edifici d'apartaments anomenat "El Mirador", el m??s alt de la ciutat, inaugurat el 2007.

[edita] Altres dades d'inter??s

Davant la costa nord de l'empriu municipal de Concordia s'ubica la Presa de Salto Grande, constru??da i mantinguda en col??laboraci?? amb l'Argentina.
El llac-embassament format per la Presa de Salto Grande, brinda grans possibilitats per als esports n??utics, en ell es troben diversos ports esportius.