Sīn

De Viquipèdia

No veieu bé alguns caràcters?

La sīn (en àrab السّين [a'sːiːn]) és la dotzena lletra de l'alfabet àrab (quinzena o vint-i-unena en l'ordre abjadí). És una lletra solar.

Taula de continguts 1 Història 2 Ús 3 Escriptura 4 Representació, transcripció i transliteració 5 Variants 6 Vegeu també 7 Referències

[edita] Història

Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu^[1], de la sāmekh fenícia.

[edita] Ús

Representa el so consonàntic /s/.

En notació matemàtica moderna, té la mateixa utilitat que la x a occident.

[edita] Escriptura

Aïllada	Final	Medial	Inicial
س	ـس	ـسـ	سـ

La sīn es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

[edita] Representació, transcripció i transliteració

A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar sīn.

A l'alfabet de xat àrab i al SATTS, sīn es transcriu com a S.

A la representació Unicode, sīn ocupa el punt U+0633 amb el nom ARABIC LETTER SEEN.

A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xd3.

Com a entitat HTML, es codifica com a س

[edita] Variants

Tot i que la xīn, ش, s'hi assembla, tenen orígens diferents.

L'alfabet xiao'erjing usa un símbol amb un punt addicional, س˙, per a una varietat tonal de la /s/.

[edita] Vegeu també

Alfabet àrab
ﺍ	ﺏ	ﺕ	ﺙ	ﺝ	ﺡ	ﺥ
ﺩ	ﺫ	ﺭ	ﺯ	ﺱ	ﺵ	ﺹ
ﺽ	ﻁ	ﻅ	ﻉ	ﻍ	ﻑ	ﻕ
ﻙ	ﻝ	ﻡ	ﻥ	ه	ﻭ	ﻱ

• Llengua àrab
• Alfabet de xat àrab
• Alfabet
• Alfabet fenici

[edita] Referències

1. ↑ (castellà) Genealogia dels alfabets a la web de la Promotora Española de Lingüística