Viquipèdia:Transcripció simplificada dels mots àrabs

De Viquipèdia

No veieu bé alguns caràcters?

Taula de continguts

1 Consideracions prèvies
2 Normes
3 Notes
4 Bibliografia

[edita] Consideracions prèvies

XXXXXXXXXXXXXXXX

[edita] Normes

[edita] A. Consonants

Núm.	Caràcters àrabs	Caràcters llatins en transcripció simplificada	Caràcters llatins en transliteració	Observacions
1.	ء	no es transcriu	<ʾ>	Vegeu núm. xxxx
2.	ا		xxxx	Vegeu núm.xxxx i núm. xxx
2a.	آ	<a>	a) <ā> (inicial) b) <’ā> (altres posicions)	Vegeu núm. xxxx
2b.	ٱ	xxxx	xxxx	(alif waṣla) Vegeu núm. xxxx i núm. xxxx
3.	ﺏ	<b>	<b>
4.	ﺕ	<t>	<t>
5.	ﺙ	<th>	<ṯ>	Vegeu núm. xxxx
6.	ﺝ	<j>	<j>
7.	ﺡ	<h>	<ḥ>
8.	ﺥ	<kh>	<ḫ>^[1]	Vegeu núm. xxxx
9.	ﺩ	<d>	<d>
10.	ﺫ	<dh>	<ḏ>	Vegeu núm. xxxx
11.	ﺭ	<r>	<r>
12.	ﺯ	<z>	<z>
13.	ﺱ	<s/ss>	<s>	Vegeu núm. xxxx
14.	ﺵ	<x/ix>	<x>	Vegeu núm. xxxx
15.	ﺹ	<s/ss>	<ṣ>	Vegeu núm. xxxx
16.	ﺽ	<d>	<ḍ>
17.	ﻁ	<t>	<ṭ>
18.	ﻅ	<dh>	<ẓ>	Vegeu núm. xxxx
19.	ﻉ	no es transcriu	<ʿ>	Vegeu núm. xxxx
20.	ﻍ	<gh>	<ḡ>
21.	ﻑ	<f>	<f>
22.	ﻕ	<q>	<q>
23.	ﻙ	<k>	<k>
24.	ﻝ	<l>	<l>
25.	ﻡ	<m>	<m>
26.	ﻥ	<n>	<n>
27.	ﻩ	<h>	<h>
27a.	ة			(tā’ marbūṭa) Vegeu núm. xxxx i núm. xxxx
28.	ﻭ	<w>	<w>	Vegeu núm. xxxx....
29.	ﻱ	<y>	<y>	Vegeu núm. xxxx....

[edita] B. Vocals

Núm.	Caràcters àrabs	Caràcters llatins en transcripció simplificada	Caràcters llatins en transliteració	Observacions
30.	ﹶ	<a>	<a>	Vegeu núm. xxxx
31.	ﹸ	<u>	<u>	Vegeu núm. xxxx
32.	ﹺ	<i>	<i>	Vegeu núm. xxxx
33.	ﹶﺎ	<a>	<ā>	Vegeu núm. xxxx
34.	ﹶى	<a>	<à>	(alif maqṣura) Vegeu núm. xxxx
35.	ﹸو	<u>	<ū>	Vegeu núm. xxxx
36.	ﹺي	<i>	<ī>	Vegeu núm. xxxx
37.	ﹰﺎ		<an>	Vegeu núm. xxxx
38.	ﹰ		<an>	Vegeu núm. xxxx
39.	ﹲ		<un>	Vegeu núm. xxxx
40.	ﹴ		<in>	Vegeu núm. xxxx
41.	ﹶوْ	<aw>	<aw>	Vegeu núm. xxxx
42.	ﹶيْ	<ay>	<ay>	Vegeu núm. xxxx

[edita] C. Signes convencionals

Núm.	Caràcters àrabs	Caràcters llatins en transcripció simplificada	Caràcters llatins en transliteració	Observacions
43.	ْ	no apareix	no apareix	(sukūn) Vegeu núm. xxxx
44.	ّ	gemina la consonant	gemina la consonant	(xadda o taxdīd) Vegeu núm. xxxxx

[edita] D. Notes generals per a la transcripció simplificada

45. ء (hamza) i ﻉ (ʿayn) entre a (e, o) i i o u.

No es transcriuen, però quan impedirien un diftong, cal marcar el hiatus amb el signe corresponent, accent o dièresi:

«al-Mustaín», «raís», «qàïd»

46. ا (alif) amb valor tan sols ortogràfic.

No es transcriu.

47. ﺕ (tāʾ), ﺥ (ẖāʾ), ﺫ (ḏāl), ﻅ (ẓāʾ) i ﻍ (ḡayn).

a) Es transcriuen <th>, <kh>, <dh>, <dh>, <gh>, respectivament:

«thawra», «Ibn Khafaja», «Dhi-n-Nun», «An-Nadhur», «Ibn Ghàniya».

b) Quan la conjunció de <t, k, d, g> amb <h> no ha de ser interpretada com a dígraf (provinent d'un sol grafema àrab), sinó com a dos grafemes corresponents a dues lletres àrabs, es pot marcar aquesta separació amb un punt volat enmig (com l'usat en la <l·l> geminada en català).

«mud·hix», «id-al-ad·ha», «at·hama», «fat·hí».

48. ﺱ (sīn) i ﺹ (ṣād).

a) Inicials, finals i davant o darrere consonant: <s>

«Saïd», «qasba», «Munis», «al-Mansur».

b) Intervocàliques o davant hamza o ʿayn –que no es transcriuen– seguides de vocal: <ss>

«Hassan», «Massud», «assalu», «Mussa».

49. ﺵ (xīn).

a) Inicial, postconsonàntica, o darrere <i> vocal: <x>

«Banu Baixtagir», «Xuhayr», «xaykh», «Jawxan».

b) Darrere vocal (excepte <i>): <ix>

«Marràkuix», «ar-Raixid».

50. Tāʾ marbūṭa.

Es transcriu només en estat constructe:

«al-madina», «madinat an-nabí».

51. Seqüències —iyy— i —uww— finals.

Transcrites per <í> i <ú> respectivament:

«arabí», «adú», «daní».

52. Vocals i accent d'intensitat.

Les vocals (llargues o breus) es transcriuran sense signe de quantitat. Es representarà, tanmateix, l'accent d'intensitat, segons les normes de l'accentuació gràfica en català, d'acord amb les següents regles de col·locació de l'accent tònic en l'àrab estàndard:

a) L'última síl·laba només porta accent en el cas de monosíl·labs tònics (generalment imperatius), del morfema dual i de les ultrallargues finals pausals, entre les quals caldria incloure els denominatius acabats en -í (provinent de -iyy):

«Abu-Qarnayn», «Abu-Jihad», «al-maghribí», «Ibn Bassam».

b) La penúltima síl·laba porta sempre accent si és llarga:

«Al-Mudàffar», «Banu Amira», «Jàfar», «Ibn Mufàwwiz».

c) En paraules de més de dues síl·labes que no tinguin les característiques anteriors, l'accent es remunta fins que troba una síl·laba llarga o bé el principi de paraula:

«Al-Qàhira», «al-Múqtadir».

53. Vocals flexives (nominals i verbals).

Es poden transcriure només en estat constructe o, preferiblement, no transcriure-les (vegeu XXXXXXXXXXXXXX), atenent al caràcter aïllat de la majoria dels mots d'aquesta transcripció.

54. Geminació de consonants (taxdīd o xadda).

Es fa generalment duplicant la consonant corresponent, amb les particularitats següents:

a) En la duplicació dels dígrafs no es repeteix la <h>: <tth>, <ddh>, <kkh>, <ggh>: «al-Qaddhafí»

b) La doble <l> resultant s'escriurà geminada: <l·l>

55. Article i partícules anteposades.

Es transcriuen unides sempre amb guionet al nom següent amb el qual formen una unitat gràfica en àrab:

«hamd li-L·lah», «An-Nàssir», «Dhi-n-Nun».

56. Onomàstica (noms propis).

Se seguiran els criteris següents, en els àmbits d'ús propis de la «transcripció simplificada»:

a) Es respectaran els antropònims i topònims amb una grafia tradicional reconeguda en català (GEC):

Marràqueix, Fes, Tunis, el Caire, Damasc, Riad, Rabat, Trípoli, etc.

b) En la resta de noms s'aplicaran en general les normes de la transcripció simplificada, incloent-hi les de l'article i l'accentuació.

c) Els antropònims amb noms composts en estat constructe s'uniran amb guions –incloent-hi, és clar, l'article–, excepte en el cas de Ibn:

«Iqbal-ad-Dawla», «Abu-Sufyan», «Abd-ar-Rahman», «Ibn al-Labbana», «Ibn az-Zaqqaq».

d) En aquests antropònims (i ocasionalment topònims) composts units amb guionet, haurien d'anar amb majúscula només aquelles parts que fossin noms propis –molts d'ells noms cmuns habilitats–, i no l'article, la preposició o els altres noms comuns, fora que quedessin com a inicials:

«Abd-al-Wahid», «Al-Wahid», «Abu-l-Mansur», «Al-Mansur».

[edita] E. Notes generals sobre la transcripció fonemàtica i literal

57. Hamza.

a) Inicial. No es transcriu:

amīn

b) Inicial. Pot transcriure's quan convé distingir-la de la alif waṣla (vegeu núms. XXXX, XXXX)

ʾamīn

c) Altres posicions. <ʾ>:

fuʾād

d) ﺎ, و, ى amb hamza. No es transcriuen:

raʾā, liʾam, suʾal

58. ﻭ i ﻱ amb xadda (fins i tot seguint les vocals u i i, respectivament): ww i yy, respectivament (tret del cas del núm. XXXXX):

bawwāb, quwwād, bayyāʿ

59. Assimilacions.

a) Article definit. Assimilat a les solars (excepte en cas de «transliteració»):

ax-xams

b) En el cas de aẖaḏtu i semblants, l'assimilació no es marca.

60. Guionet.

Emprat per a separar elements gramaticalment diferents dins una unitat gràfica àrab, sobretot el nom (o elements nominals: pronoms, etc.) i el verb de:

a) L'article:

ax-xabāb, ar-Ruṣāfī, al-Qāhira

b) Partícules (preposicions, conjuncions) anteposades, com fa- ta- bi- ka- la- sa-:

la-hum, bi-hi, li-maliki, wa-bi-xaraf

c) Pronoms personals postposats:

baytu-hum, yaḍrubū-nā

61. Lletres adaptades:

پ			<p>
ڤ	ڥ		<v>
ڨ	ڭ	گ	<g>

[edita] F. Notes sobre la transcripció fonemàtica i literal amb iʿrāb (flexió)

62. Terminacions flexionals (inclòs el tanwīn).

a) En general.

Representades, amb lletres supraindexades o no:

bayt^u (baytu)

bi-nabiyyⁱⁿ (bi-nabiyyin)

b) En noms d'arrel amb radical final feble (defectives).

Només la <-n> d'indeterminació serà —opcionalment— supraindexada:

qāḍiⁿ (qāḍin)

maʿnāⁿ (maʿnān)

63. Tāʾ marbūṭa.

Representada amb una <t>, supraindexada o no (d'acord amb la resta de terminacions flexionals):

al-madĭna^tu (al-madĭnatu)

salā^tun (salātun)

64. Alif waṣla.

a) O no es transcriu:

bi-htimāmi, baytu l-maliki, mina n-nāsi

b) O bé es transcriu (necessàriament en el cas de la transliteració) la vocal original corresponent, amb el signe de breu —indicant que la vocal no es pronuncia:

bi-ǐhtimāmⁱ, bayt^u ǎl-malikⁱ, mina ǎn-nāsⁱ

[edita] G. Notes sobre la transcripció fonemàtica i literal sense iʿrāb (flexió)

65. Vocals breus de la flexió nominal.

a) Amb el tanwīn: No es transcriuen:

Muhammad, Ibn Jubayr, misriyyīn, kitābān

b) Davant un sufix pronominal. Es transcriuen (excepcionalment):

baytu-hu, fī bayti-hi

c) A la fi d'un nom o d'un títol. El sufix pronominal és transcrit amb la forma pausal (sense la vocal final) i, només en aquest cas, sense guionet de separació:

Ibn ʿAbd Rabih

66. Alif waṣla.

Transcrita amb la vocal original (i, darrere vocal, opcionalment amb el signe de vocal breu):

bayt al-malik, min an-nās, bi-ǐhtimām (bi-ihtimām), wa-ǔktub (wa-uktub).

67. Vocals breus finals de les conjugacions verbals, de sufixos pronominals i de particules.

Són transliterades:

mā yataʿallaqu, baytu-hu, maʿa, bayna

68. Tā’ marbūṭa.

a) Estat absolut: No es transcriu:

al-madīna

b) Estat constructe: Es transcriu amb una <-t> (superposada o no):

madīnat an-nabī (madīnat an-nabī)

69. Seqüències —iyy— i —uww— finals.

Transcrites per <ī> i <ū> respectivament:

ʿarabī, ʿadū, danī

70. ابن començat per alif o no.

Sempre transcrit: ibn.

[edita] Notes

↑ La inexistència d'un equivalent en majúscules de ẖ (més adient) en Unicode, ens fa optar pel signe ḫ a la Viquipèdia.

[edita] Bibliografia

"Transcripció simplificada dels mots àrabs al català aprovada per l'Institut d'Estudis Catalans publicada" a Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català, dins Documents de la Secció Filològica, I (Barcelona: IEC, 1990). Disponible en línia.

Categoria: Viquipèdia:Normes d'estil