Xīn

De Viquipèdia

No veieu bé alguns caràcters?

La xīn (en àrab الشّين [a'ʃːiːn]) és la tretzena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-unena o vint-i-vuitena en l'ordre abjadí). És una lletra solar.

Taula de continguts 1 Història 2 Ús 3 Escriptura 4 Representació, transcripció i transliteració 5 Variants 6 Vegeu també 7 Referències

[edita] Història

Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu^[1], de la šin fenícia.

[edita] Ús

Representa el so consonàntic /ʃ/.

[edita] Escriptura

Aïllada	Final	Medial	Inicial
ش	ـش	ـشـ	شـ

La xīn es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

[edita] Representació, transcripció i transliteració

A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar xīn.

A l'alfabet de xat àrab i al SATTS, xīn es transcriu com a SH. En aquest últim també s'usa el símbol Š.

A la representació Unicode, xīn ocupa el punt U+0634 amb el nom ARABIC LETTER SHEEN.

A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xd4.

Com a entitat HTML, es codifica com a ش

[edita] Variants

Tot i que s'assembla a la sīn, س, no n'és una derivada i es va desenvolupar independentment.

L'alfabet paixtu usa un símbol amb un sol punt a sobre i un d'addicional a sota, ښ, per a la retroflexa /ʂ/.

[edita] Vegeu també

Alfabet àrab
ﺍ	ﺏ	ﺕ	ﺙ	ﺝ	ﺡ	ﺥ
ﺩ	ﺫ	ﺭ	ﺯ	ﺱ	ﺵ	ﺹ
ﺽ	ﻁ	ﻅ	ﻉ	ﻍ	ﻑ	ﻕ
ﻙ	ﻝ	ﻡ	ﻥ	ه	ﻭ	ﻱ

• Llengua àrab
• Alfabet de xat àrab
• Alfabet
• Alfabet fenici

[edita] Referències

1. ↑ (castellà) Genealogia dels alfabets a la web de la Promotora Española de Lingüística