Sèmnons
De Viquipèdia
Els sèmnons (semnones, Σέμνωνες o Σέμνονες) eren un poble germànic que pertanyien al grup sueu i habitaven al nord dels hermundurs entre l'Albis (Elba) i el Viadus. Tenien a l'oest els queruscs, al sud als silinges, a l'est els manims i burgundions o burgundis, i al nord-oest als longobards. El seu país anava entre Lusàtia al sud i Potsdam al nord i estava format per un centenar de districtes (pagi). Eren un poble molt poderós i el principal del grup dels sueus.
El sèmnons foren membres de la confederació dels marcomans sota Marabod en temps d'August. Després foren aliats romans i estaven governats per reis; en temps de Domicià el rei era Masius. Cap al segle III semblen haver-se unit als alamans o haver constituït el nucli principal d'aquest poble. El poble dels alamans (el nom podria significar "tots els homes" o "tots els guerrers que defensen un país") es va formar de la unió dels sèmnons amb els usips o usipets, tèucters o tèncters i potser altres grups de la frontera del Rin que no van acceptar el domini romà.
