Sènnons

De Viquipèdia

Per als gals sènnons de la Cisalpina vegeu sènons

Els sènnons o sènons (sennones, Σένονες, Σέννονες o Σήνωνες) foren un poble gal de la Gàl·lia Belga al nord-oest dels eduins dels que eren veïns. La seva capital fou Agedincum (Sens). Plini el Vell i Ptolemeu els situen a la Lugdunense. Les seves ciutats, apart Agedincum, foren Autissiodurum (Auxerre) i Melodunum (Melun), a la vora del Sena, i a tocar amb els mandubis (mandubii) que tenien per capital Alèsia, i amb els lingons (lingones). Cèsar esmenta també la ciutat de Vellaunodunum en direcció al país dels carnuts.

Es van aliar ràpidament a Cèsar que els va donar com a rei a Cavarinus, però fou aviat expulsat pel poble i quan el procònsol va ordenar al senat local la seva restauració, aquest va refusar.

Al congres d'estats gals del 53 aC el sènnons no hi van anar com tampoc els carnuts i els trevirs. La reunió es va traslladar a Lutetia Parisiorum, no lluny del territori dels sènnons. De Lutetia Juli Cèsar va entrar al país dels sènnons que estaven dirigits per Acco i després d'una lluita no molt llarga Acco va morir i probablement Cavarinus fou restaurat. Sis legions foren aquarterades a Sens.

El 52 aC els sènons van enviar dotze mil homes a Alèsia però després ja no van causar mes problemes als romans. Un cap dels sènnons, Drapes, va fer incursions a Provincia al front d'un grup, però finalment va ser capturat i deixat morir de gana.