Rut??
De Viquip??dia
|
?????????????????? a Ucra??na, ??emkowski a Pol??nia, (????????????????????) ?????????? ???????????? o (????????????????????) ?????????? ???????? a Vojvodina |
|
|---|---|
| Pronunciaci??: | AFI: |
| Altres denominacions: | Rusin, Rusyn |
| Parlat a: | Eslov??quia, S??rbia, Ucra??na, Pol??nia, Hongria, Romania i di??spora (Canad??, Estats Units) |
| Regi??: | Vojvodina (S??rbia), Transcarp??cia (Ucra??na) |
| Parlants: | sobre 1 mili?? |
| R??nquing: | |
| Classificaci?? gen??tica: | Llengua indoeuropea eslava |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Eslov??quia, Vojvodina |
| Regulat per: | |
|
|
|
| ISO 639-1 | ry |
| ISO 639-2 | sla |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | RUE |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu tamb??: llengua | |
El rut?? forma part de les lleng??es eslaves orientals, com el rus, l'ucra??n??s i el bielor??s. La q??esti?? de si es tracta d'una llengua a part per ella sola, d'un dialecte o de diversos dialectes de l'ucra??n??s ??s una disputa que duen a terme ling??istes i nacionalistes de diversa ideologia (com pel que fa al maced??nic respecte al b??lgar). Per als soci??legs, i en el pla juridicopol??tic, existeixen almenys dues lleng??es ausbau rutenes, reconegudes com a lleng??es oficials de ple dret i ensenyades oficialment: el rut?? carp??tic, a la rep??blica d'Eslov??quia (oficial als municipis on ??s parlada per m??s del 20% de la poblaci??), i el rut?? pann??nic (rusnak), a la prov??ncia aut??noma s??rbia de Vojvodina. D'altra banda n'existeixen diversos dialectes, entre els quals el lemko, que ??s parlat a Pol??nia per uns 50.000 persones, el boiko o el hutsul.
Hist??ricament, els rutens eren les poblacions eslav??fones orientals de l'actual Ucra??na (a la qual ha estat annexada la Rut??nia Carp??tica o Transcarp??cia) i dels voltants, que han adoptat el ritus uniat (vegeu Esgl??sia grecocat??lica ucra??nesa) m??s que no el credo ortodox. La dispersi?? dels rutens per les diverses parts de l'Imperi Austrohongar??s, per una pol??tica de migraci?? organitzada, ha tingut com a resultat la diferenciaci?? dels dialectes parlats, que han estat erigits en dues lleng??es ausbau distintes al segle XX.
